Totes les cèl·lules del nostre cos posseeixen la mateixa informació genètica, però són les diferències en l’expressió gènica de cadascuna les que donen lloc a les diferents cèl·lules que defineixen els òrgans. La regulació gènica és el mecanisme pel qual augmenta o disminueix la producció de proteïnes i altres molècules arrel de l’expressió d’un gen.

La regulació gènica ha centrat la lliçó inaugural del curs 2015-2016 del grau en Biologia Humana impartida per Miguel Beato, investigador, fundador i primer director del Centre de Regulació Genòmica (CRG). La inauguració ha tingut lloc el 28 d’octubre a la sala Josep Marull del campus del Mar i ha estat presidida per Joaquim Gea, degà de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida, acompanyat per la vicedegana, Elisabeth Moyano.

Entendre la biologia des d’un altre punt de vista

En el decurs de la seva presentació, titulada “Time, space and energy in gene regulation”, Miguel Beato ha explicat els mecanismes que regulen l’expressió gènica, introduint primer els motius pels quals s’estudia aquesta regulació. “El centre de l’esforç en biologia és comprendre com un genotip (material genètic) dóna lloc a cert fenotip (producte final d’aquest material) i, com més en sabem, més misteris en descobrim.”

Quan pensem en l’ADN, ens imaginem una seqüència lineal formada per parells de bases (ATTTCCGAATGC…). Però en la realitat, l’ADN és una molècula molt complexa: es tracta d’una estructura tridimensional i dinàmica. No només importa la seqüència de lletres que forma la cadena d’ADN, la manera com s’enrotlla la doble hèlix en el nucli cel·lular és crucial. El plegament d’aquesta cadena és el que determina que unes parts en siguin més accessibles que d’altres, donant lloc a diferències en l’expressió gènica.

Finalment, Beato ha fet una reflexió sobre la comprensió actual de la biologia. De forma clàssica, comprendre els fenòmens biològics ha significat descriure els processos que tenen lloc als organismes i elucidar l’evolució que aquests han patit al llarg de la seva història. Actualment, però, existeixen eines que ens permeten comprendre de manera computacional els processos biològics, donant lloc a descripcions no només físiques sinó també matemàtiques. L’aplicació d’aquest nou enfocament ens permetria obtenir un coneixement més detallat de tots els processos biològics.

Miguel Beato va fundar el Centre de Regulació Genòmica a Barcelona l’any 2002, i en va ser director fins el 2012. Actualment coordina el grup de Cromatina i Expressió Gènica, on estudia com les senyals externes es tradueixen en el nucli en canvis en l’expressió gènica, i és catedràtic a la Universitat de Marburg (Alemanya). L’any 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2005 va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat Pablo de Olavide (UPO).