Back

Com ha mutat el ciberespai amb la pandèmia?

Com ha mutat el ciberespai amb la pandèmia?

Un article de Javier Díaz-Noci, professor del Departament de Comunicació de la UPF, publicat a la Revista Internacional de los Estudios Vascos, planteja quines són les implicacions de la pandèmia de la Covid-19 per a la cibercultura i reflexiona sobre diverses tendències de futur.

07.10.2021

Imatge inicial

Cibercultura en tiempos de pandemia: Aceleración y retroceso en la adaptación digital és el títol de l’article de Javier Díaz-Noci, publicat a la Revista Internacional de los Estudios Vascos (RIEV). En aquest, el professor del Departament de Comunicació de la UPF planteja quines són les implicacions que ha començat a provocar la pandèmia pel virus SARS-CoV-2 per a la cibercultura i quines són les tendències de futur. Tal com explica, “igual que el concepte de cultura, el de cibercultura és un concepte flexible, que inclou moltes pràctiques, valors i manifestacions”.

A l’assaig, Díaz-Noci destaca també vol destacar una sèrie d'idees que sovint es plantegen com a neutres, inevitables o tecnològicament determinades, però que incideixen en el fet que tenen grans implicacions per a la governança, l'economia global, la desigualtat i la vida quotidiana de les persones. Assegura que “l'actual epidèmia global ha posat de manifest fins a quin punt algunes tendències s'han accelerat en el ciberespai mentre que d'altres, en canvi, han manifestat les seves debilitats”.

"L'actual epidèmia global ha posat de manifest fins a quin punt algunes tendències s'han accelerat en el ciberespai mentre que d'altres, en canvi, han manifestat les seves debilitats"

Durant el confinament estricte de l’abril de 2020, amb les relacions en línia i les videotrucades en auge, Javier Díaz-Noci va rebre l’encàrrec per part de la Revista Internacional de los Estudios Vascos (RIEV). Tal com expressa l’autor, la situació el va portar a haver de reflexionar més detingudament sobre els canvis en la cibercultura que havia impulsat la pandèmia, i per tant, el seu plantejament inicial s’havia vist certament truncat.

Transhumanisme i dataisme

L’escriptor Yuval Harari al llibre Homo Deus: Breu història del demà parla de la religió del “dataisme”, que “no venera deus ni a l’ésser humà: adora les dades”. El concepte el va prendre del periodista del New York Times, David Brooks. Díaz-Noci recull aquesta idea, i explica que “la nostra religió, a l’actualitat, són les dades”. Argumenta que “existeix una creença ferma que a través del coneixement dels algorismes i les dades, es pot arribar al coneixement íntegre del món, i això ens converteix en Déu”.

A més, Díaz-Noci també destaca el corrent del transhumanisme com un dels més rellevants actualment, que transcendeix l’esfera digital i afecta directament als éssers humans. Segons explica, “el transhumanisme suposa que la tecnologia ens permetrà ser humans més enllà d’allò que és humà. Des d’implants o microxips, fins a extensions corporals o pròtesis controlades pel pensament”. El transhumanisme planteja la possibilitat llunyana, que actualment pot sonar a ciència ficció, de superar el cos humà com l’únic i necessari suport físic de la consciència. És a dir, transportar la ment -consciència, personalitat- a un ordinador.  El professor fa un símil amb els CD i la música en streaming, “Walter Benjamin parlava de ‘l’art en l’època de la reproductibilitat tècnica’ i ara podem parlar d’allò humà en l’època de la reproductibilitat de les dades”.

“El transhumanisme suposa que la tecnologia ens permetrà ser humans més enllà d’allò que és humà"

En un extrem, el transhumanisme té connotacions laborals que al parer de Díaz-Noci, són imminents. “Ara, al supermercat, una màquina t’ho fa més de pressa. Això ha fet perdre llocs de treball i no queda clar que aquestes persones es puguin ocupar en un futur”, explica. “Aquesta gent s’haurà d’ocupar, però no necessàriament remunerar per una feina determinada. Fins ara, la remuneració ha estat lligada sempre a una activitat laboral, però en un futur no necessàriament ha de ser així.  Això porta directament al concepte de renda mínima universal. Que tothom cobri un mínim vital, però que a partir d’aquí, qui treballi més o faci una feina impossible per les màquines, tindrà una remuneració més gran, en termes econòmics o de prestigi. Això també es relaciona amb la meritocràcia, que s’està replantejant”, afegeix. I finalment, deixa clar “que hi haurà una massa laboral que s’haurà de re-configurar, i això sembla més real que qualsevol altra cosa que es pugui parlar”.

"Fins ara, la remuneració ha estat lligada sempre a una activitat laboral, però en un futur no necessàriament ha de ser així.  Això porta directament al concepte de renda mínima universal"

Globalització i límits

A l’article, Díaz-Noci també parla de la tensió entre la tendència a la globalització amb la pandèmia. Segons ell, la globalització s’està revertint i allò “local” està prenent més força mentre que la pandèmia “ens ha facilitat i obligat a comunicar-nos de forma més global, i això sembla que ha vingut per quedar-se”. Tot i això, també destaca que “no podem digitalitzar al 100% les relacions, ara. Els ordinadors no cobreixen tots els sentits, només vista i oïda. No crec que les videotrucades s’imposin com a regla, però sí que hi haurà una combinació, perquè també és més econòmic”.

"La globalització s’està revertint i allò “local” està prenent més força mentre que la pandèmia “ens ha facilitat i obligat a comunicar-nos de forma més global"

Díaz-Noci també destaca que existeixen dos límits: l’ecològic i la calidesa. “Un dels límits són els recursos naturals. És molt bonic parlar de dades i comunicació en remot, però això requereix energia i aquesta no ve de l’aire”, explica. I matisa, “també podem parlar d’un altre límit, més filosòfic, la calidesa. Allò analògic dona més calidesa. No crec que hi hagi res que pugui substituir la música en viu, per exemple, o la comunicació interpersonal.”.

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

ODS - Objetivos de desarrollo sostenible:

SDG - Sustainable Development Goals:

Els ODS a la UPF Los ODS en la UPF The ODS at UPF

Per a més informació

Para más información

For more information

Notícia publicada per:

Noticia publicada por:

News published by:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals

Unidad de Comunicación y Proyección Institucionales

Institutional Communication and Promotion Unit