Recentment s'ha publicat el número 3/2018 de IUSLabor, la revista electrònica de la Universitat Pompeu Fabra dedicada a l'anàlisi del Dret del Treball i de la Seguretat Social, dirigida pels professors Manel Luque (Departament de Dret de la UPF) i Anna Ginès ( Departament de Dret d'ESADE-Universitat Ramon Llull).

El volum es dedica a l'anàlisi salarial i a les desigualtats en aquesta matèria, incloent diversos estudis dogmàtics, i una àmplia anàlisi comparativa que compta amb la participació de prestigiosos acadèmics d'Europa i Amèrica.

L'editorial de la publicació, elaborat per Mar Serna Calvo, magistrada de jutjat social a Catalunya, proposa algunes vies per tractar de manera integral el fenomen de la desigualtat retributiva a Espanya, en la línia marcada per l'Agenda 2030 de Nacions Unides i els seus Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

La magistrada Serna planteja la necessitat que els informes d'impacte de gènere que s'acompanyen en el procés d'elaboració de normes legals siguin vinculants, la imposició de deures concrets a les empreses, i que hi hagi un èmfasi en l'efectiva vigilància del compliment de les normes .

Una anàlisi comparativa sobre el salari i les desigualtats

El Comparative Labor Law Dossier presenta una anàlisi sobre la regulació del salari i les desigualtats salarials en quatre països europeus (Espanya, França, Itàlia, i Portugal), i sis americans (Brasil, Xile, Colòmbia, Costa Rica, Uruguai i Canadà).

L'estudi explora un conjunt divers de problemes relacionats amb aquest tema, com les regles de fixació del salari mínim, les regulacions existents a nivell de convenis col·lectius en aspectes específics considerats problemàtics, i les normes legals relatives a la discriminació, entre altres.

Una de les conclusions de l’estudi és que en la gran majoria dels països analitzats, hi ha un nombre important de similituds, en relació amb les regles aplicables al salari i a la discriminació. Per exemple, la fixació d'un salari mínim per a tots els treballadors a través d'una norma legal fruit del diàleg entre governs, treballadors i ocupadors, el reconeixement del qual depèn de l'execució de tasques laborals durant un temps mínim.

L'increment de la remuneració mínima a través de normes legals; l'existència de regles que prohibeixen la discriminació, i l'ús del salari com a paràmetre per calcular les indemnitzacions que sorgeixen com a conseqüència de la finalització del contracte de treball, són alguns dels aspectes analitzats.

Algunes peculiaritats de l’ordenament jurídic espanyol

En aquest context, s'han identificat algunes particularitats rellevants respecte al cas d’Espanya. Així, l'ordenament espanyol és l'únic dels països que van participar de l'estudi on es reconeix la potestat empresarial de reduir unilateralment el salari a través de diferents procediments. En els altres casos, aquest tipus d'accions reclama l'acord amb el treballador, i l'Estat proveeix protecció legal al treballador a través de la consagració de diversos principis.

Pel que fa a la transparència salarial, Espanya és l'únic país europeu, d'aquells que van ser analitzats per l'estudi, que no s’ha dotat de mesures relacionades amb aquesta matèria. En contrast, altres països creen obligacions a càrrec de l'empresari, com la publicació d'informes sobre els salaris pagats (Itàlia) o la divulgació d'estadístiques anuals que inclouen una variant de gènere (Portugal).

Articles doctrinals, flash normatiu i comentaris jurisprudencials

En l'àmbit doctrinal, el volum presenta diversos articles rellevants en matèria de Dret del treball i desafiaments tecnològics. Destaca l'anàlisi de Francisco Andrés Valle, professor titular de la UPF, sobre el esquirolatge tecnològic, que planteja la necessitat d'una prohibició legal; i el comentari de Raquel Serrano Olivares (UAB) sobre la Llei Orgànica 3/2018, sobre la protecció de dades i garantia de drets digitals.

La publicació també inclou diversos comentaris sobre decisions recents judicials d'impacte nacional. En aquesta secció, Josep Moreno Genè (Universitat de Lleida) analitza la sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó, l’1 de març de 2018, sobre la finalitat formativa del contracte establert amb els ajudants d'universitat.

Per la seva banda, Christian Navarro Díaz (UOC) i Albert Pastor Martínez (UAB) estudien, respectivament, la doctrina del Tribunal Suprem sobre l'abast de la impugnació individual de l'acomiadament col·lectiu finalitzat amb acord i l'acabament de la ultra activitat, amb referència específica a diversos pronunciaments que hi estan relacionats .

IUSLabor té un important perfil internacional ja que, a més de la publicació de l'estudi de dret comparat, compta amb una prevalença d'autors internacionals (56%). Així mateix, la revista continua la seva aposta per la promoció de la igualtat d'oportunitats, i involucra un 43% d'autors de gènere femení.