Back Carles Ramió: “En tots els serveis i polítiques públiques han sorgit nous vectors que n’augmenten la complexitat”

Carles Ramió: “En tots els serveis i polítiques públiques han sorgit nous vectors que n’augmenten la complexitat”

 “Els reptes públics de la dècada 2020-2030 i el paper que han d’exercir els politòlegs” és el títol de la lliçó inaugural que ha impartit el 10 de novembre Carles Ramió, catedràtic de Ciència Política de la UPF, que ha obert el curs acadèmic 2022-2023 de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF.

10.11.2022

Imatge inicial

Carles Ramió Matas, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra i actualment comissionat per a la UPF-BSM i per a l'estratègia de la UPF, ha obert el curs acadèmic 2022-2023 de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials, amb la lliçó “Els reptes públics de la dècada 2020-2030 i el paper que han d’exercir els politòlegs”.

L’acte d’inauguració, que ha tingut lloc el 10 de novembre, a les 11.00 hores, a l’auditori del campus de la Ciutadella, ha comptat amb la presència de David Sancho, vicerector adjunt al Rector i d’Organització i grup UPF, i Abel Escribà-Folch, degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials.

Abel Escrbà-Folch: "Aquest acte és una manera de posar de manifest el pensament crític, la curiositat intel·lectual i l’apropament de la recerca i la transferència de coneixement del Departament en l’àmbit de la gestió i l’administració pública”

En les seves paraules d’obertura, Abel Escribà-Folch ha destacat la importància d'aquest acte inaugural, com una manera de posar de manifest “el pensament crític, la curiositat intel·lectual i l’apropament de la recerca i la transferència de coneixement del Departament en l’àmbit de la gestió i l’administració pública”.

De Carles Ramió ha destacat els diversos càrrecs que ha ocupat, tant a dins de la UPF (entre els quals els de vicerector de Docència i de Planificació Acadèmica, degà de la Facultat o director del Departament de Ciències Polítiques i Socials) com a fora (director de l’Escola d’Administració Pública o president d’Ivàlua) i ha animat els presents a llegir el seu nou llibre publicat recentment, La universitat, a la cruïlla, en el marc del projecte UPF Knowledge.

Seguidament, David Sancho ha posat èmfasi en què la gestió pública i les polítiques públiques són un camp del coneixement que permet “enfortir la capacitat crítica i veure el funcionament global de les administracions”. Ha definit Carles Ramió com "un company i un dels millors experts en l’àmbit de la transferència de coneixement i la innovació en l’administració i la gestió pública”.

D'esquerra a dreta: David Sancho, Abel Escribà-Folch i Carles Ramió

Carles Ramió ha començat la seva intervenció agraint el fet de poder impartir la lliçó inaugural: “És un honor que hagueu comptat amb mi, és com un homenatge”, s’ha sincerat. I ha afegit: “Com a professor hi ha dues coses que em fan feliç: que els meus alumnes prosperin professionalment i que em recordin amb carinyo”.

Set reptes gegantins fins al 2030

Ja entrant en matèria, Carles Ramió ha repassat inicialment set reptes de gran envergadura que presenta la dècada del 2020 al 2030, als quals els politòlegs s’hauran d’enfrontar. En primer lloc, ha esmentat la gestió de la post-covid pel que fa a l’àmbit econòmic, social i laboral. “L’administració pública ha d’ajudar la part més vulnerable de la població, no els podem fallar”, ha exhortat.

En segon lloc, els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), sobre els quals hi ha diversos vectors que incideixen, per exemple, la desigualtat social (just quan a Europa, Espanya i Catalunya aquesta és més gran que mai) i el benestar planetari i la sostenibilitat. “Encara que tots complim a escala mundial, que és utòpic, tampoc és clar que puguem tenir èxit, ja que estem atenent de manera local un problema global” ha explicat.

“No podrem resoldre el problema de l’envelliment amb els actuals estàndards de gestió pública”

El tercer repte de la llista ha estat el de la incorporació de l’administració pública a la Revolució 4.0. “Primer cal canviar a fons el model de polítiques públiques i de gestió dels recursos humans. Després, la intel·ligència artificial podrà aportar a l’administració pública un rendiment exponencial”, ha afirmat.

Seguidament, s’ha centrat en el repte de l’envelliment de la població a Europa, Espanya i Catalunya. Ha apuntat que en els propers 20 anys, aquest envelliment comportarà un augment del 14% del PIB, només en despesa social i sanitària. “No podrem resoldre el problema de l’envelliment amb els actuals estàndards de gestió pública”, ha assegurat.

Carles Ramió impartint la seva lliçóEn el cinquè repte, ha apuntat que les administracions públiques s'han d'adaptar al concepte “glocal”, que barreja el fet que el món és més global però també cal ser més local. S’ha referit a què les àrees metropolitanes haurien de guanyar pes i influència, i dotar-se dels recursos necessaris, ja que en el futur aquestes estructures tindran una importància fonamental, tan a nivell de grans urbs com a escala intermèdia.

En aquesta línia, Carles Ramió ha remarcat que la ciutadania necessita institucions properes i de confiança, que els donin escalf, i que les polítiques de participació ciutadana o de cogestió entre l’administració pública i la societat civil sols es poden fer a petita escala: "A les grans ciutats, o als districtes i barris de Barcelona, per exemple, aquestes polítiques no funcionen, ja que són massa grans."

En el sisè repte, que gira sobre la complexitat en l'àmbit públic, Ramió ha destacat que “a totes les polítiques públiques i serveis públics hi ha nous vectors afegits, noves capes, que les fan molt complexes". A més, hi ha polítiques públiques “maleïdes”, com la gestió de la covid, la immigració o la policia i l’odre públic “Facis el que facis, fracasses segur”, ha sentenciat. Com a nous vectors difícils d’introduir, ha esmentat la igualtat per raó de gènere o temes de sostenibilitat.

“L’administració pública ha d’apostar per gent jove i ben formada, amb valor públic i totalment digitalitzada”

El darrer repte que ha enumerat ha estat el del relleu intergeneracional, que “sens dubte us afavorirà”, ha comentat, adreçant-se als joves estudiants presents a l’acte. Ha donat algunes xifres, com ara que a Espanya hi ha 3,3 milions d’empleats públics, amb una mitjana d'edat de 58 anys, i que abans del 2030 es jubilarà de cop un milió de persones d’aquest col·lectiu.

Per al ponent, tot el coneixement que atresoren els empleats públics veterans es perdrà, ja que “és impossible transmetre aquest coneixement que tenim si no som conscients que el tenim”. I ha afegit: “L’administració pública ha de fer un reset i canviar de forma radical. Ha d’apostar per gent jove i ben formada, amb valor públic, i totalment digitalitzats”.

"L’administració pública ha de fer un reset i canviar de forma radical"

Quin paper i quines competències han de tenir els futurs politòlegs?

Carles Ramió ha emfasitzat que els bons politòlegs (com els que forma la UPF) són reconeguts i respectats laboralment, ja que aporten un valor, tenen un enfoc multidisciplinari, una visió holística, saben interrelacionar variables. I tenir treballadors amb aquestes característiques cada vegada és més important per a les empreses i institucions.

En la darrera part de la seva intervenció, ha posat sobre la taula el model del sistema de selecció per accedir a l’administració pública, que segons Ramió, “és un fre que fa que als joves avui en dia no els atragui aquest àmbit, malgrat el bon sou que cobren des del primer dia”. Ha comentat que és un sistema heterodox, que amaga un sistema de selecció a dit, i que el model espanyol d’oposicions és antiquat, basat en la memorització de continguts: requereix molts anys d’estudi i l'aposta pot acabar sortint malament. “Molts estem lluitant per canviar el sistema de selecció, que ha de fer un canvi radical. Ha de ser més confortable tant per a les persones que hi volen accedir com per a les pròpies administracions públiques”. Segons el ponent, caldria una prova (tipus selectivitat) per avaluar les noves competències necessàries per abordar tots aquests els reptes.

“Molts estem lluitant per canviar el sistema de selecció, que ha de fer un canvi radical” 

Respecte a les competències que han de tenir els politòlegs en el mercat laboral, n’ha esmentat tres de bàsiques i dues d’addicionals. En el primer grup, saber llegir (en el sentit d’analitzar les diferents vessants que inclou tota problemàtica), saber escriure (trobar solucions a problemes) i saber parlar (capacitat d’oratòria i persuasió, treball en equip i per projectes, intel·ligència col·lectiva). En el segon grup, formar-se en matemàtiques i estadística, i en humanitats i filosofia.

En definitiva, “persones que puguin aportar valors personals i públics, per defensar el bé comú i l’interès general i poder ajudar la part més vulnerable de la societat. Aquests són els elements imprescindibles per a la construcció d’una societat més justa i per millorar l’estat del benestar, que malauradament cada cop està més en crisi”, ha conclòs.

Per tancar l’acte, i després d’unes preguntes del públic, Abel Escribà-Folch ha declarat inaugurat el curs 2022-2023 de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF.

Multimedia

Categories:

SDG - Sustainable Development Goals:

Els ODS a la UPF

Contact

For more information

News published by:

Institutional Communication and Promotion Unit