“La polarització, la tensió política, no és necessàriament dolenta i, de fet, pot ser fins i tot bona, si entenem bé allò que les democràcies ens poden donar. La confrontació política és inherent al poder: la democràcia no elimina els conflictes, sinó que els civilitza”. Aquest fragment, inclòs en el primer capítol, resumeix molt bé la tesi del llibre Qui no vulgui pols... Conflicte polític i polarització, escrit per Toni Rodon, professor del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, que acaba de publicar l’editorial Peu de Mosca.

En la seva obra, Toni Rodon es fa ressò del fet que la confrontació política i la contraposició d’idees sovint han tingut mala premsa al nostre país. Afirma que la polarització és un concepte, una idea, que en els últims anys ha estat de moda, i que és habitual sentir-la en l’àmbit polític, evocant-la per fer o no fer alguna acció. “En els temps que corren, les referències a la tensió política són habituals i parlar bé de la confrontació política és arriscat, atès que sovint se l’associa a fenòmens com l’elecció de Donald Trump o el procés català”, apunta.

Per què d’alguns temes se suposa que se’n pot parlar tranquil·lament mentre que d’altres ben aviat es veten? Qui decideix què tensiona i què no? es pregunta Toni Rodon

L’assaig vol ser una guia analítica per tal d’entendre millor què és el conflicte polític i com hi podem transitar, un intent de posar ordre a la qüestió i de destriar, quan es parla de conflicte polític, allò innecessari o superflu d’allò bàsic. Per què d’alguns temes se suposa que se’n pot parlar tranquil·lament mentre que d’altres ben aviat es veten? Qui decideix què tensiona i què no? es pregunta Toni Rodon.

Per respondre i reflexionar al voltant d’aquestes qüestions, el llibre s’estructura en quatre apartats:  El perquè (on analitza per què cal palar del conflicte polític i què és la polarització); D’on venim (el conflicte pel poder en les democràcies incipients); On som (parla de temes com ara la polarització i la salut de les nostres democràcies, les notícies falses o si vivim en una bombolla); Quina mena de gent som (amb reflexions sobre la constitució espanyola, el referèndum o la responsabilitat dels polítics); i finalment, Quina mena de gent serem (on es pregunta què podem esperar d’una democràcia).

Lamentar la polarització vs. reconèixer l’existència d’un problema estructural

L’autor afirma que solen ser els paladins de “la polarització dolenta” els que acostumen a ser-ne els més beneficiats (sovint les elits) per no canviar res, mentre segueixen denunciant la confrontació i no fan cap proposta nova. Per a ell, el fet d’intentar constantment fer referència a la polarització i que estiguem enfadats sempre entre nosaltres per motius polítics (tot i que les enquestes i les dades no ho mostren així) tot sovint és un instrument de l’statu quo per mantenir els seus privilegis.

Segons Toni Rodon, aquesta situació moltes vegades reflecteix que hi ha un problema estructural pendent per resoldre: “Quan hi ha un conflicte que no està solucionat, se sol posar la culpa en una persona determinada, quan possiblement la culpa la té el fet que no se solucionin determinats problemes estructurals”, afirma.

L’autor sosté que la confrontació política “rarament és suficient perquè les democràcies caiguin. Si bé la tensió elevada pot ser perjudicial pel sistema polític, i potser fins i tot per la qualitat de les democràcies, la manca de polarització és també un mal símptoma, una utopia amb una determinada ideologia al darrere i una situació que, en el món actual, és difícil d’assolir, fins i tot impossible”. I conclou: “Els règims democràtics han d’aspirar a civilitzar el conflicte, no a eliminar-lo en la seva integritat. Fer-ho només té un beneficiari: aquells que ostenten el poder”.