Una quarantena de visions sobre el mestratge de Josep Fontana per part de col·legues, deixebles i amics s’aplegaran a la jornada d’homenatge a l’insigne historiador, un referent en la historiografia catalana i espanyola.

La Jornada acadèmica d’homenatge a Josep Fontana i Lázaro (Barcelona, 1931-1938), tindrà lloc el dilluns, 19 de novembre, de 9.30 a 14.00 hores, a l’auditori del campus de la Ciutadella de la UPF.

La jornada acadèmica tindrà lloc el dilluns, 19 de novembre, de 9.30 a 14.00 hores, a l’auditori del campus de la Ciutadella de la UPF.

Constarà de dues sessions i una cloenda, que protagonitzaran historiadors, editors i altres personalitats vinculades a àmbits diversos, com l’acadèmia, la cultura i l’edició, als quals Fontana va estar vinculat.

Jaume Casals, rector de la UPF, obrirà la Jornada, coordinada per Joaquim Albareda, catedràtic d’Història Moderna de la UPF, i Borja de Riquer, catedràtic emèrit del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB.

Després de les paraules del rector, Josep M. Delgado, director del Departament d’Humanitats de la UPF, i Josep Pich, professor d’Història Contemporània de la Universitat i coorganitzador de l’acte, completaran la inauguració.

Dues sessions i una cloenda al voltant d'una figura polifacètica

La primera sessió (10.00-11.15 hores), sota el títol “Josep Fontana: mestre, editor, intel·lectual i impulsor de la UPF”, serà moderada per Joaquim Albareda, i hi participaran una catorzena de persones.

Després d’una pausa, començarà la segona sessió (11.45-13.45 hores), “L’impacte de l’obra de Josep Fontana”, moderada per Borja de Riquer, que inclourà una setzena d’intervencions.

Finalment, Stephen Jacobson, director de l’Institut d’Història Jaume Vicens i Vives (IUHJVV), una entitat que Josep Fontana va fundar l’any 1991 i va dirigir durant els deu anys següents, pronunciarà la cloenda de la Jornada (13.45-14.00 hores).

Exposició bibliogràfica al campus de la Ciutadella

En el marc de l’homenatge a Josep Fontana, la Biblioteca de la UPF s’hi afegeix amb una exposició bibliogràfica, que es podrà visitar del 16 de novembre fins al 2 de desembre del 2018 al vestíbul de l’auditori del campus de la Ciutadella.

L’exposició vol ser un tribut al professor Fontana, tant per la seva aportació acadèmica i social al coneixement i a la interpretació de la història com pel seu afany i la seva dedicació a aplegar un fons bibliogràfic d’incomparable interès i qualitat i llegar-lo a la Universitat i, en definitiva, a la societat.

La mostra, que inclou una cinquantena de llibres, es vertebra en quatre eixos: Els seus Mestres; Com a editor; Homenatges i Les seves obres.

La mostra, que inclou una cinquantena de llibres, està formada principalment per obres donades per Josep Fontana a la UPF, però també per altres que són un homenatge a la seva figura o que estan escrites pels seus mestres. 

Es vertebra en quatre eixos: Els seus Mestres; Com a editor; Homenatges i Les seves obres. Cada un dels tres primers blocs recull una selecció de llibres, significatius dins del seu àmbit temàtic. En el cas de les obres de Fontana, es fa una selecció àmplia de la seva abundant producció.

Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona a títol pòstum

La Sala del Tinell de l’Ajuntament va acollir ahir, 15 de novembre, a la tarda, l’acte de lliurament de la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona a títol pòstum a Josep Fontana, “per la seva trajectòria durant la transició, la lluita contra el franquisme o el relat dels moviments obrers”. 

L’acte va ser presidit per Ada Colau, alcaldessa de Bacelona, i va comptar amb les intervencions del primer tinent d’alcaldia, Gerardo Pisarello i els historiadors Pedro Ruiz Torres, Jaume Torras (UPF), Xavier Domènech, Mercè Renom, Anna Solé, i l’editora Carme Esteban.

Aquesta distinció, que li va ser atorgada el juliol del 2018, amb Fontana encara en vida, ha volgut homenatjar la trajectòria professional i cívica de l’historiador, veí del Poble Sec, reconegut internacionalment per la qualitat de la seva extensa obra i “per la capacitat de mirar la història des de la perspectiva de les persones i dels fets quotidians, a més de ser un referent de la tradició republicana, democràtica i antifranquista”.