Joan Esculies presenta la biografia d’Ernest Lluch al campus de la Ciutadella
Ernest Lluch. Biografia d’un intel·lectual agitador és el títol de l’obra de Joan Esculies, escriptor i doctor en Història per l’Institut d’Història Jaume Vicens Vives (IUHJVV) de la UPF, que es presentarà el 12 de desembre, a les 12.00 hores, a l’auditori Mercè Rodoreda (23.S05) del campus de la Ciutadella.
L’obra, publicada per RBA / La Magrana, un recorregut per la vida d’Ernest Lluch (Barcelona, 1937-2000), és una radiografia exhaustiva d’un pensador calidoscòpic i hiperactiu que es deté en cadascun dels territoris que la caracteritzen. Recentment va ser mereixedora del premi Gaziel de Biografies i Memòries 2018, convocat per la Fundació Conde de Barcelona i la Fundació RBA.
La presentació del llibre, que tindrà format de seminari, està organitzada pel Grup de Recerca en Estats, Nacions i Sobiranies (GRENS) de l’IUHJVV, i començarà amb una presentació de l’autor, a càrrec de Josep Pich, professor d’Història Contemporània del Departament d’Humanitats. Seguidament, Joan Esculies farà un parlament al voltant del seu treball, i a la part final, s’establirà un diàleg amb el públic assistent.
Col·laboren en l’organització de l’acte les unitats de coordinació acadèmiques d’Humanitats i de Ciències Polítiques i Socials, l’Institut d’Història Jaume Vicens i Vives, la Fundació Ernest Lluch, i la Fundació RBA.
Un recorregut per quatre territoris de la vida d’Ernest Lluch
Un ampli material inèdit, format per arxius de la Fundació Ernest Lluch, centenars d’articles i llibres i 57 entrevistes, són la base d’un treball que divideix la vida del polític i humanista en quatre geografies o territoris: Barcelona, València, Madrid i Sant Sebastià, i que facilita una imatge complexa i fins i tot apassionant d’Ernest Lluch.
Es tracta d’un text en el qual no només s’explica la seva vida, sinó que permet conèixer la historia de Catalunya i d’Espanya contemporània, des de l’antifranquisme i la Transició, quan Lluch té un paper important fins a arribar a ser ministre de Sanitat en el primer govern de Felipe González, entre el 1982 i el 1986.
Així, entre d’altres episodis, repassa la seva etapa ministerial, que conclou amb un distanciament de Felipe González, i els seus darrers anys de vida, en la qual Lluch mira de reconstruir-se interiorment, a partir d’altres interessos polítics, com el propòsit d’intervenir en el problema basc. Una experiència que acaba amb el seu assassinat a mans de la banda terrorista ETA l’any 2000.
Joan Esculies i Serrat (Manresa, 16 d’octubre de 1976) és llicenciat en Biologia per la Universitat de Barcelona (1988), en Periodisme per la Universitat Internacional de Catalunya (2001) i doctor en Història per l’Institut d’Història Jaume Vicens i Vives (IUHJV). La seva tesi, “Josep Tarradellas (1899-1936). Dels orígens a la Guerra Civil (2012), va ser dirigida per Enric Ucelay-Da Cal, catedràtic emèrit d’Història Contemporània de la UPF i coordinador de GRENS.
Col·laborador habitual de publicacions periòdiques, com Sàpiens, Descobrir, El País o el diari ARA, és autor d’articles sobre nacionalisme i separatisme europeu, especialment català, centrat en el període previ a la Segona República Espanyola i la Guerra Civil de 1936 al 1939.
Interessat en la història europea transnacional o comparada i en els nacionalismes europeus del segle XIX i XX, les seves darreres obres són 1917. El año que España pudo cambiar, amb David Fiol (Renacimiento, 2018); A la recerca de Prat de la Riba (Pòrtic, 2017) i Josep Fontbernat, conseller de Tarradellas (Fundació Irla, 2017).