Antonio Monegal, catedràtic de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada del Departament d’Humanitats de la UPF, ha obtingut el Premio Nacional d’Assaig 2023, que atorga el Ministeri de Cultura, per l’assaig Como el aire que respiramos: el sentido de la cultura. L’obra, publicada per l’editorial Acantilado el 2022, reflexiona sobre per a què serveix la cultura en el seu concepte més transversal, més enllà de definicions simplistes i allunyada de l'expropiació de les elits.

Antonio Monegal: “Darrere aquest reconeixement hi ha la constatació que vivim un moment difícil en l’àmbit cultural i de les humanitats”.

El jurat del guardó, dotat amb 30.000 euros, ha destacat el llibre de Monegal “per l’excel·lència de l’estil i la creativitat, i per posar el focus d’atenció en el concepte ampli i en el caràcter integrador de la cultura, que permet comprendre i definir el que som i fem: un fenomen que dona sentit a la nostra societat”.

El veredicte també destaca que l’autor, “enfront dels qui critiquen el caràcter elitista de la cultura, argumenta, amb una narrativa clara, fresca i directa, a favor d’aquesta com a recurs vital, com un bé de primera necessitat en el qual s’ha d’invertir perquè no ens podem permetre viure sense ella”.

Segons Antonio Monegal, “darrere aquest reconeixement hi ha la constatació que vivim un moment difícil en l’àmbit cultural i de les humanitats. És un argument militant, una manera de fer activisme i pedagogia al voltant de la cultura, sobre la qual hi ha poc consens”.

Una obra arrelada en l’experiència docent i en el debat sobre les polítiques culturals municipals

Què és i per a què serveix la cultura? Quina és la seva funció social? Quin rol va jugar durant el confinament? Quina relació té amb la política, l’educació o l’economia? Aquestes són algunes de les qüestions que aborda l’autor. Monegal considera de manera inclusiva dues maneres de veure la cultura, que normalment es presenten separadament: com un tot, una manera d’entendre el món i sense la qual els éssers humans no podríem viure, i la concepció més simplista, que la considera un entreteniment, un accessori.

"És un llibre de professor, fet per un docent que intenta explicar als lectors les coses de la manera que s’explica als estudiants dins de l’aula”

El professor Monegal reconeix dos aspectes essencials sobre els quals es fonamenta i s’origina el seu llibre: en primer lloc, afirma que l’obra es basa en una assignatura que ell va impartir a primer curs del grau en Global Studies de la Facultat d’Humanitats de la UPF, “Teories de la Cultura”, i que encara s’ofereix. El llibre reflecteix el diàleg amb els estudiants sobre un conjunt d’idees, que l’autor ha intentat traslladar a les pàgines de l'obra, seguint el programa de l’assignatura: “És un llibre de professor, fet per un docent que intenta explicar als lectors les coses de la manera que s’explica als estudiants dins de l’aula”.

En segon lloc, l’autor recorda que fa uns anys, entre 2009 i 2013, va ser president del Comitè Executiu de Consell de Cultura de Barcelona, un òrgan assessor de l’Ajuntament en matèria de política cultural. “Participava en els debats del dia a dia sobre les polítiques culturals de la ciutat, en el camp real, fora de l’acadèmia, i em vaig adonar que faltaven arguments sòlids entre la política i la gent del sector. Hi havia una manca d’acord sobre per a què serveix la cultura”, comenta.

Un acadèmic sòlid

Antonio Monegal Brancós (Barcelona, 1957), llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona i doctorat a la Universitat de Harvard (1989),  ha estat professor de la Universitat de Cornell i també ha impartit classes a Harvard i a Princeton. A la UPF actualment és coordinador del Grup de Recerca en Literatura Comparada del Departament d’Humanitats i director del màster en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament.

És autor dels llibres Luis Buñuel: de la literatura al cine: una poética del objeto (Anthropos, 1993) i En los límites de la diferencia: poesía e imagen en las vanguardias hispánicas (Tecnos, 1998), a més d'altres publicacions. És editor de les obres de Federico García Lorca El público i El sueño de la vida (Alianza, 2000) i Viaje a la luna (Pre-Textos, 1994), i coordinador de l'antologia Literatura y pintura (Arc/Llibres, 2000). També ha compilat l'obra Política y (po)ética de las imágenes de la guerra (Paidós, 2007).