El passat 16 d’octubre de 2025 es va celebrar la 7a edició del Cicle de Reflexió i Debat sobre Docència Universitària que organitza el CLIK-UPF. En aquesta oportunitat el convidat va ser el Dr. David Bueno i Torrens, especialista en neuroeducació de la Universitat de Barcelona. La seva conferència “Neuroeducació i docència: una visió de futur” va ser presentada per la professora Elisabeth Moyano (facultat de Medicina i Ciències de la Vida), i en ella es va abordar com el funcionament cerebral pot iluminar la pràctica docent.

Vincle i autoconeixement

El Dr. Bueno va subratllar la importància del vincle docent-estudiant en el procés d'aprenentatge. Va citar l'expressió zulú Sabubona ("et veig") per destacar el poder del contacte humà i visual. Els tres primers minuts de connexió són vitals per activar el "cervell social" i, si el vincle és honest i positiu, es desencadena el sentit de l'esforç i l'atenció en l'alumnat. També va alertar sobre la manca d'autoconeixement i resiliència en els estudiants, els que sovint se senten desbordats, i ho va atribuir a una societat de la immediatesa que dificulta valorar l'esforç a llarg termini.

L'impacte de l'estrès

L’estil de vida actual genera un estrès perjudicial que redueix l'eficiència de l'escorça prefrontal (on rau la reflexió i la gestió emocional) i s'activa per factors com l’escassetat de moviment, els ritmes accelerats i la soledat. En la mesura que l’estrès restringeix la capacitat d’integrar nous coneixements, Bueno aconsella estimular el moviment i la socialització per reduir-lo.

Emocions clau i aprenentatge

S’haurien de promocionar dues emocions clau. Una és la sorpresa entesa com a curiositat, cosa que connecta amb presentar els continguts d’aprenentatge de forma atractiva. La curiositat desperta la motivació i aquesta, literalment, activa el cervell. La segona és l’alegria entesa com confiança. Aprenem de qui confiem, el que ens porta a la importància del vincle com una manera de minvar l’estrès i augmentar l’autoconfiança de l’estudiant.

Aprenentatge i memòria

L'estrés pot ser un activador (un repte) o tòxic. L’estrès pot generar un perjudici en allò que s’ha après. En la figura 1 es veu que segons el moment del procés d’aprenentatge que hagi un pic d’estrès ajuda a consolidar els aprenentatges (fletxes de dalt) o els perjudica (fletxes de baix). Un pic d’estrès moderat abans de començar una sessió, o just quan acaba, ajuda a consolidar l'aprenentatge; per exemple, un problema que l’estudiant no sap resoldre i que després el docent dona les eines per solucionar-lo. 

 Figura 1. Els efectes de l’estrès sobre la memòria, en funció de la proximitat temporal i del procés de memòria específic (Bueno, 2021)

Això inclou els exàmens que són una recuperació de la informació molt després d’haver-la adquirit on el pic d’estrès es produeix considerablement després d’haver adquirit el coneixement, tot i que permeten avaluar el coneixement es perd qualitat. Això es pot corregir fent que l’examen permeti recuperar coneixements antics i que aporti nous: l’examen no ha de ser només de memòria, sinó d’aplicació del que s’ha après en contextos que sorprenguin. A més, per a la consolidació de la memòria descansar a les nits és crucial, així com recuperar els aprenentatges fent baules en i entre classes.

Per acabar

Arran de les preguntes del públic assistent es va destacar el desafiament que representa el descens d'assistència a les aules universitàries, es va concloure que les classes presencials han d'oferir un plus que justifiqui venir a l'aula per sobre de fer-ho en línia. D’altra banda, el valor de l'aprenentatge entre iguals per la seva gran capacitat motivadora i consolidadora de coneixements.

Fonts esmentades durant la conferència:

Bueno, David (2021). Els exàmens com a font d’estrès: Com les avaluacions poden afectar l’aprenentatge a través de l’estrès. IBRO/IBE-UNESCO Science of Learning. Briefings. https://solportal.ibe-unesco.org/articles/els-examens-com-a-font-destres-com-les-avaluacions-poden-afectar-laprenentatge-a-traves-de-lestres/ 

Hospital Sant Joan de Déu (2025). 16º Informe Faros “Navegando las adversidades: claves para una infancia y adolescencia resilientes”. https://apps.sjdhospitalbarcelona.org/infocap/es/informe-faros-infancia-adolescencia-resilientes/

Enllaços d'interès

• L’aula universitària, la pantalla plana i la dopamina. Crònica de la setena jornada del Cicle de Reflexió i Debat escrita per Mar Ferrando i publicada a El Punt Avui el 17 d’octubre de 2025.
• Més informació: Pots consultar la web del CLIK per estar al dia de les properes activitats del Cicle de Reflexió i Debat sobre Docència Universitària.