Presentat per Humberto Llavador, delegat d’Innovació Docent de la UPF, Cornella va començar la seva intervenció parlant de la necessitat de tornar a vincular l’aprenentatge amb el plaer i la curiositat. Segons va argumentar, durant massa temps hem associat aprendre a l’esforç i al sacrifici, quan una de les funcions principals de l’educació hauria de ser despertar l’interès i el desig de comprendre.

La conferència va partir d’una pregunta fonamental: poden les universitats continuar funcionant amb els mateixos models quan el món, la tecnologia i les persones han canviat profundament? Cornella va recordar que moltes organitzacions qüestionen avui la seva pròpia viabilitat futura si no transformen les seves formes de treball. Per al ponent, aquesta reflexió és necessària en l’àmbit universitari.

La curiositat com a motor de l’aprenentatge

Una de les idees centrals va ser la reivindicació de la curiositat com una competència imprescindible. En un context en què les màquines poden proporcionar informació de manera immediata, el valor de les persones està cada vegada més en la seva capacitat de formular preguntes.

Cornella va distingir entre una curiositat basada en la sorpresa constant i els estímuls ràpids, i una curiositat, orientada a comprendre i explorar. Per aquest motiu, va defensar que la universitat ha de fomentar estudiants capaços de qüestionar, investigar i pensar críticament.

També va reivindicar la importància de les preguntes obertes dins l’aula. Més que comprovar si els estudiants coneixen una resposta correcta, la docència hauria de generar espais de debat que permetin explorar i construir coneixement de manera compartida.

Donar sentit al coneixement

Cornella va qüestionar també un model educatiu basat en el “perquè sí”, en què els estudiants aprenen continguts sense comprendre la seva utilitat o significat. Davant d’això, va proposar substituir aquesta lògica pel “per a què serveix”.

Quan el coneixement es vincula a problemes reals, reptes o preguntes significatives, augmenta la motivació i la implicació dels estudiants. Per això, va defensar la necessitat de començar sovint pels problemes abans que per les explicacions teòriques.

Aprendre a partir de l’evidència

Un altre dels temes destacats va ser la necessitat de fonamentar la innovació educativa en la ciència de l’aprenentatge. Segons Cornella, no n’hi ha prou amb introduir noves tecnologies o metodologies; cal entendre millor com aprenen les persones.

La neurociència i la psicologia aporten coneixements sobre la memòria, l’atenció, la motivació i els processos de construcció del coneixement. Per al ponent, qualsevol transformació educativa significativa hauria de tenir en compte les evidències.

Educar en l’era de la intel·ligència artificial

Amb l’aparició de la intel·ligència artificial i l’augment del seu ús,  és necessari replantejar moltes de les funcions tradicionals de la universitat. Cornella va defensar que aquestes eines poden contribuir a personalitzar l’aprenentatge i a gestionar la sobrecàrrega informativa que hi ha actualment.

Tot i això, va advertir que el repte no consisteix a incorporar la IA a models educatius antics, sinó a repensar el model pedagògic. Al mateix temps, va reivindicar la importància de la presencialitat i de les relacions humanes. En una societat cada vegada més digitalitzada, la universitat és un espai privilegiat de trobada, diàleg i construcció compartida de coneixement.

Aquesta reflexió va anar acompanyada d’una preocupació per la salut mental dels estudiants. Cornella va recordar que molts joves conviuen amb nivells elevats d’ansietat i incertesa. Per això, va defensar que la tasca docent no consisteix únicament a transmetre coneixements, sinó també a generar confiança, motivació i esperança.

Una conversa per continuar pensant la docència

La jornada va concloure amb un debat participatiu en què es van abordar qüestions com la motivació dels estudiants, la necessitat de reconèixer la vocació docent dins la carrera acadèmica o els efectes de la salut mental en l’aprenentatge. Les intervencions van posar de manifest que la innovació educativa no depèn només de les persones, sinó també dels contextos institucionals que són capaços de fomentar la curiositat, la iniciativa i el canvi.

La reflexió va continuar posteriorment en una conversa exclusiva entre Alfons Cornella, Humberto Llavador i el professorat distingit amb el reconeixement a l’Excel·lència Docent de la UPF. Aquest espai més reduït va permetre aprofundir en alguns dels reptes plantejats durant la conferència i compartir experiències sobre la transformació de la docència universitària.

Bibliografia

Berger, W. (2014). A More Beautiful Question: The Power of Inquiry to Spark Breakthrough Ideas. Bloomsbury Publishing.

Cornella, A. (2018). Cómo innovar… sin ser Google. Infonomia. https://www.popularlibros.com/libro/como-innovar_951090

Cornella, A. (2020). Cómo innovar. Modelos y herramientas. Profit Editorial. https://www.profiteditorial.com/libro/como-innovar/

Garisto, D. (2025, setembre). The great university shake-up: four charts show how global higher education is changing. Nature, 645(8082), 836-839. https://doi.org/10.1038/d41586-025-03028-1

Hari, J. (2023). El valor de la atención. Península.

McKie, A. (2025, setembre). No lectures, exams, essays: inside a twenty-first-century university [Reimagining the University]. Nature, 645(8082), 1091-1093. https://doi.org/10.1038/d41586-025-03034-3

Nature. (2025, 27 de setembre). The Future of Universities [Número especial]. Nature Portfolio. https://ui.adsabs.harvard.edu/abs/2025Natur.645.1091M/abstract#:~:text=McKie%2C%20Anna-,Abstract,Education%3B 

Sarma, S. (2020). Grasp: The Science Transforming How We Learn. Doubleday.