Introducció

A finals del 2017, Jaume Casals, rector de la UPF, va anunciar la voluntat de la Universitat de promoure una acció transversal, multidisciplinària i interdisciplinària en el camp del Benestar Planetari (Planetary Wellbeing) amb la finalitat de proporcionar a la institució una visió compromesa amb els grans reptes de la societat global al segle XXI i, alhora, generar energies transformadores de la mateixa Universitat i de l'entorn urbà en què es troba, la ciutat de Barcelona.

La proposta neix amb l’objectiu de contribuir al coneixement i comprensió del conjunt de problemes complexos, interrelacionats i sistèmics que afronta el benestar humà, animal i del propi planeta

La proposta, coordinada pels professors Josep Lluís Martí, vicerector per a la direcció de projectes d’innovació, i Josep Maria Antó, director científic d’ISGlobal, neix amb l’objectiu principal de contribuir al coneixement i la comprensió del conjunt de problemes complexos, interrelacionats i sistèmics que afronta el benestar humà, animal i del mateix planeta, com a ecosistema global, i a la identificació de solucions integrades, innovadores i interdisciplinàries a aquests problemes.

El projecte Planetary Wellbeing està inspirat en altres iniciatives internacionals. Entre aquestes, la Planetary Health Alliance en la qual l’ISGlobal (institut afiliat a la UPF) participa activament. El projecte connecta també amb els objectius de desenvolupament sostenible (Sustainable Development Goals, SDGs), una iniciativa de les Nacions Unides que pretén assolir millores globals en 17 àmbits que inclouen: pobresa, fam, salut, educació, escalfament global, igualtat de gènere, aigua, sanejament, energia, urbanització, medi ambient i justícia social.

El projecte Planetary Wellbeing de la UPF parteix de quatre premisses:

1. La salut i benestar humans, el benestar animal i la mateixa civilització depenen dels sistemes naturals del planeta.

2. Els reptes i les amenaces en el món actual són canviants, complexes i cada vegada més difícils de predir, mentre que la resposta que hi hem de donar és més urgent que mai.

3. És necessari un salt qualitatiu en la nostra capacitat de coneixement i de comprensió, així com en la governança i la presa de decisions col·lectives mundials, per tal de trobar-hi solucions efectives i implementar-les. Aquest salt qualitatiu només pot venir d’un canvi d’enfocament que ens permeti treballar integradament des de les diverses disciplines del nostre coneixement actual.

4. Aquestes solucions existeixen, i no es tracta d’un repte impossible.

Amb aquesta visió, la Universitat fa una aposta decidida per contribuir en aquest objectiu planetari, i per fer-ho proposa creuar les fronteres entre disciplines, departaments i unitats. Així, la iniciativa pretén generar internament espais de col·laboració científica i docent entre els diversos camps de treball presents a la Universitat, estimular nova recerca orientada a contribuir en alguns dels grans eixos del benestar planetari, i formar nous estudiants i investigadors que disposin d’una formació més transversal i interdisciplinària.

El projecte proposa creuar les fronteres entre disciplines, departaments i unitats, i generar espais de col·laboració científica i docent entre els diversos camps de treball de la Universitat

Per tot això, és necessari aconseguir que els estudiants de tots els graus i postgraus i les noves generacions d'investigadors i investigadores tinguin accés a un coneixement acurat i plural sobre els grans reptes planetaris i les possibles respostes i solucions. Amb aquest objectiu, el projecte Planetary Wellbeing ja ha començat a treballar amb un grup impulsor format per un conjunt d’investigadors i investigadores provinents dels vuit departaments de la Universitat, els treballs dels quals tenen connexions amb el concepte de Benestar Planetari i que han de fer possible el desenvolupament de la iniciativa.

El projecte també es proposa que la UPF es converteixi en un actor global en posició de lideratge en la defensa de la idea de Benestar Planetari. Per tal de fer això possible, la Universitat està obrint espais de col·laboració amb altres universitats i organitzacions internacionals per tal d’avançar plegats en les fronteres del coneixement, de la seva difusió i de l’acció coordinada que permeti aprofitar aquest coneixement en benefici del Benestar Planetari.

Per què Benestar Planetari?

El projecte neix arran de la iniciativa del rector Jaume Casals d’identificar un tema a l’entorn del qual es pogués definir la UPF dels pròxims deu anys. Aquest tema havia de permetre que la Universitat, a més de ser reconeguda pels seus resultats i indicadors, fos identificada també pels continguts que aborda.

En primer lloc, el concepte de Benestar Planetari aspira a generar nou coneixement que pugui respondre als actuals i futurs reptes globals partint d’una premissa molt clara: la salut del planeta i la salut de la humanitat són elements estretament interrelacionats.

El darrer segle la humanitat ha fet grans progressos en la millora del benestar de la societat però aquests progressos s’han fet a costa d’una explotació dels recursos naturals a un ritme sense precedents, i han produït també inacceptables desigualtats en salut i riquesa.

I la història així ho evidencia perquè, si bé durant el darrer segle la humanitat ha fet grans progressos en la millora del benestar de la societat (incrementant l’esperança de vida o reduint les taxes de pobresa o mortalitat infantil a escala global), aquest salt qualitatiu ha estat conseqüència de l’explotació dels recursos naturals a un ritme sense precedents (com indiquen l’increment de les emissions de diòxid de carboni, l’acidificació oceànica, la desforestació o el consum d’aigua, entre d’altres). Així mateix, l’explotació i l'ús d’aquests recursos no ha revertit necessàriament en el benestar de la població a la qual s’ha expropiat, fet que exigeix també abordar les inacceptables desigualtats en salut i riquesa que es produeixen dins dels límits ambientals de la Terra.

Per tot això, l’estudi del Benestar Planetari i la generació del nou coneixement que se’n derivi és el pas previ a la implementació de polítiques sàvies, amb accions decidides i lideratges inspiradors que en puguin donar resposta.

En segon lloc, la rellevància d’aquest tema a la UPF rau en la idea que l’estudi dels reptes del Benestar Planetari només pot abordar-se de manera integrada, combinant els coneixements actuals sobre salut, biologia, economia, dret, governança, tecnologia i, evidentment, comunicació, cultura, art i humanitats. En aquest sentit, aquesta tria permet integrar les aportacions de tots els àmbits de coneixement de la Universitat, partint d’una fortalesa amb capacitat per créixer i actuar com a motor de tracció en la captació de recursos per al conjunt.

El projecte integra les aportacions de tots els àmbits de coneixement de la Universitat i, alhora, vol despertar l’interès d’actors globals que vulguin participar-hi

Finalment, es tracta d’una proposta que també pot despertar l’interès d’actors globals, com ara grans fundacions, organismes supraestatals i, fins i tot, governs que hi vulguin participar.

Per què ara?

Una universitat del segle XXI com la UPF ha de trobar el seu espai en un marc de col·laboració global per a la creació i la transferència de coneixement. El repte és fer de la UPF un node central i de lideratge en una xarxa mundial de centres de recerca i ensenyament superior interdisciplinaris, que necessàriament han de col·laborar plegats, així com amb les organitzacions socials i les institucions governamentals, per comprendre i ajudar a resoldre els reptes del planeta.

Alhora, el projecte Planetary Wellbeing dotarà la UPF d’una identitat global clara, diferenciadora i de lideratge, que podrà també actuar com a motor dinamitzador de tota la Universitat.

Antecedents del projecte

L’origen del projecte Benestar Planetari el trobem en la publicació de l'informe Safeguarding human health in the Anthropocene epoch (The Lancet, 2015), fruit d’una col·laboració entre la Fundació Rockefeller i la revista The Lancet, en què un panell d'experts reflexiona sobre com salvaguardar la salut humana en el període de l'antropocè. Aquest document, que presenta la salut planetària com un nou paradigma, ha obert el camí per a una nova reflexió sobre les interrelacions entre la salut humana i la salut del planeta.

L’informe suggereix que, en un context sense precedents marcat per l’acceleració del canvi climàtic a més d’altres transformacions globals, la humanitat podria avançar amb èxit pel segle XXI abordant les inacceptables desigualtats que existeixen, per exemple, en l’àmbit de la salut o la distribució de la riquesa, a través de la generació de nou coneixement, la implementació de polítiques i accions determinades i amb un lideratge inspirador. De fet, aquesta idea ha generat ja diverses iniciatives mundials de recerca d’alt nivell, com la creació d’una Planetary Health Alliance.

Els missatges clau d'aquest informe són els següents:

1. La salut i la civilització humanes depenen estretament dels sistemes naturals del planeta i de la seva prudent administració. Des dels anys cinquanta, els sistemes naturals que inclouen l’atmosfera, els oceans, el clima, entre altres, s'estan degradant a un ritme sense precedents en la història de la humanitat. En alguns casos es tem que s’hagi assolit un nivell de degradació sense retorn.

2. La degradació dels sistemes naturals genera amenaces mediambientals per a la salut humana i per al conjunt de la nostra civilització que es caracteritzen per la sorpresa i la incertesa. Tal com s’ha proclamat a la recent cimera del clima a París i a tants d'altres fòrums, la humanitat s’enfronta a riscos de gran abast que requereixen accions urgents i transformadores per protegir les generacions presents i futures.

3. Els actuals sistemes de governança i d'organització del coneixement humà són insuficients per fer front a les amenaces contra la salut planetària. Cal una millora de la governança per ajudar a la integració de polítiques socials, econòmiques i ambientals i per a la creació, síntesi i aplicació del coneixement interdisciplinari per enfortir la salut planetària.

4. Les solucions són al nostre abast i s'han de basar en la redefinició de la prosperitat per centrar-se en la millora de la qualitat de vida i l’assoliment d'una millor salut per a tothom, juntament amb el respecte per la integritat dels sistemes naturals. Aquest esforç exigeix que les societats abordin els determinants del canvi ambiental, promovent patrons de consum sostenibles i equitatius, reduint el creixement de la població i aprofitant el poder de la tecnologia per al canvi.

La transició cap al concepte de Benestar Planetari

En aquest context, la UPF ha optat pel concepte més ampli de Benestar Planetari per dos motius.

En primer lloc, la complexitat dels problemes que cal abordar fa necessari un nou tipus de coneixement que permeti entendre millor la seva naturalesa i això, en bona mesura, exigeix un marc multidisciplinari. I és aquí, en aquesta confluència de complexitat i multidisciplinarietat on la UPF pot jugar un paper molt important ampliant l’abast del concepte de Salut Planetària cap al de Benestar Planetari. D’aquesta manera, la UPF vol contribuir a una millor comprensió dels reptes i de les possibles solucions.

El concepte de benestar planetari permet integrar, d’una banda, reptes globals de naturalesa diversa i, de l’altra, la multidisciplinarietat del marc necessari per donar-hi resposta

En segon lloc, aquesta iniciativa aspira a dotar la Universitat d’una potent visió transformadora que, abraçant tots els seus àmbits, permeti impulsar accions integradores en els àmbits de la responsabilitat corporativa, el desenvolupament sostenible de la institució, la generació de nou coneixement, la posada en marxa de nous programes docents i un nou marc de relacions amb el país.

Equip de treball

El projecte Planetary Wellbeing neix per iniciativa del rector Jaume Casals i com a projecte global de la Universitat, amb el suport i l'entusiasme d’un primer grup d'investigadors de la UPF i absolutament obert a la implicació de tots els membres de la comunitat universitària (estudiants, PAS i PDI).

Actualment, el projecte està començant a desenvolupar les primeres línies i accions estratègiques tant de docència com de recerca, que s’implementaran al llarg del curs 2018-2019 i subsegüents.

Direcció del projecte

• Laia de Nadal, rectora de la Universitat Pompeu Fabra

• Cristina Pujadas, vicerectora de Recerca de la UPF

• Oriol Escardíbul, gerent de la UPF

• José García Montalvo. comissionat de Política Científica

• Jaume Badia, director general de la Fundació UPF

• Francesc Subirada, director Iniciativa UPF per a la Ciutadella del Coneixement

• Carla Lancelotti, Departament d'Humanitats

• Alfonso Martínez Arias, Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF.

Comunitat Planetary Wellbeing

Tots els membres de la comunitat UPF -estudiants, PAS, PDI i alumni- estan convidats a sumar-se i a treballar en el projecte Planetary Wellbeing, i a aportar-hi propostes i iniciatives, per tal de crear plegats el benestar planetari que desitgem.