35 anys de docència
“El gran repte de la docència universitària no és transmetre respostes, sinó ajudar a formular-se preguntes”
Com a clausura de la commemoració del 35è aniversari de la UPF, i coincidint amb la data de la seva fundació, la Universitat va organitzar el 18 de juny a la tarda a la sala La Nau del campus del Poblenou l’acte “35 anys transformant el coneixement: universitat, societat i futur professional”. Amb l’impuls del Consell Social de la UPF, el debat es va centrar en l’evolució dels estudis universitaris i la docència al llarg d’aquest període, des dels canvis en els continguts i l’aparició de noves titulacions fins a la transformació de les metodologies docents.
“Avui no celebrem només 35 anys d’iniciatives, projectes o innovacions docents: celebrem 35 anys assumint aquesta responsabilitat d'educar. I això en una universitat, no és gens menor”, va afirmar Laia de Nadal, rectora de la UPF, en el seu parlament. “Dels seus inicis, la pregunta que s’ha fet la UPF no ha estat només què hem d’ensenyar, sinó sobretot com ensenyar-ho, com aprenem les persones o quines són les competències que hem d’adquirir. Unes preguntes que obliguen la Universitat a revisar-se constantment i a entendre que ensenyar no és seguir modes ni incorporar tecnologia per si mateixa, sinó preguntar-se si allò que fem ajuda realment als estudiants a comprendre millor el món”, va reblar.
Laia de Nadal: "La universitat ha de tenir capacitat d’adaptació als nous temps: tenim el professorat adequat, ara ens cal saber adaptar-nos a aquest món complex i canviant"
La rectora va posar èmfasi en què “la universitat continua sent imprescindible, perquè continua sent un dels espais on aprenem a aprendre, a pensar críticament, a contrastar idees, a dialogar amb qui pensa diferent i a interpretar la complexitat". Així mateix, “ha de tenir capacitat d’adaptació als nous temps: tenim el professorat adequat, ara ens cal saber adaptar-nos a aquest món complex i canviant. La Universitat ha de se inconformista, no ha de tenir por de revisar els seus models”.
Montserrat Vendrell: "el propòsit ue té la UPF és transformar la institució per donar resposta als reptes futurs, cada cop més canviants"
Però com es pot aconseguir tot això? Per analitzar els grans reptes de la formació superior, com volem que sigui la universitat en el futur, com ha canviat la UPF durant aquestes tres dècades i mitja, com formar estudiants crítics i les metodologies per aconseguir-ho, o la relació de la universitat amb el mercat laboral, l’acte va incloure una primera taula rodona amb la presència de diverses veus expertes: Cristina Gelpí, professora i investigadora del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF, que al llarg de la seva trajectòria ha estat degana de la Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge i vicerectora per a la Direcció de Projectes per a la Docència de la UPF, així com secretària general del Consell Interuniversitari de Catalunya; Humbert Ruiz, alumni UPF, director de Talent Digital a Barcelona Activa, des d’on impulsa estratègies de capacitació, inclusió i ocupació vinculades a la transformació digital; i Carlos Magro, president de l’Asociación Educación Abierta, expert en innovació, tecnologia i polítiques educatives. La taula rodona ha estat moderada per la professora associada del Departament de Comunicació de la UPF Carla Turró, subdirectora del diari Ara i llicenciada en Periodisme per la UPF i en Dret per la UAB.
“Durant aquests 35 anys la universitat ha canviat molt, perquè el món ha canviat, i la universitat no és impermeable al món. Ha canviat en tantes coses com diferents mirades facis sobre ella” va afirmar Cristina Gelpí, per posar en context l’evolució al llarg d’aquest període de 35 anys. Per a Gelpí, els estudiants són molt diferents: per a ells “estudiar ja no és un mèrit, sinó un requisit, un component més de la seva vida, ja que volen accelerar els estudis i fer més coses”. A més, considera que en l’actualitat hi ha una “inflació exagerada de titulacions”, amb una oferta al voltant de 600 graus i 1.200 titulacions.
Humbert Ruiz: "Les competències més útils són les que no pot delegar l'ésser humà"
Per a Humbert Ruiz, actualment a la universitat se li exigeix que formi els professionals que necessita el mercat “avui” i no pot fer-ho, perquè la universitat és un ritual de coneixements que dura quatre anys, i la realitat és que hi ha canvis accelerats i actualitzacions constants del model d’aprenentatge. “La universitat ha de tenir clar que ha de seguir sent un referent moral i una guia, que faci créixer en els estudiants la capacitat d’aprendre al llarg de la vida, d’aprendre, desaprendre i reaprendre, formar persones preparades per desenvolupar el coneixement amb criteri, i el criteri, en acció”. Ruiz va remarcar que “les competències més útils són les humanes, les que no pot delegar l'ésser humà: pensament crític i analític, treball en equip i desenvolupament de les habilitats "toves" . Per contra, pel que fa a les competències tecnològiques (que també s’han te tenir), la seva vida cada cop és més curta”.
Però quina és la missió fonamental de la universitat? Segons Carlos Magro, “la universitat és una institució clau per a la democràcia i el bé comú, i s’ha de basar en la llibertat i l’autonomia. La universitat no és tant allò que fa, sinó "com" fa les coses. Hem de garantir que els estudiants tinguin el dret a ser molestos”, va apuntar. I va afegir:" La universitat ha d’estar connectada amb el bé comú, té una gran responsabilitat amb la societat, i ha de millorar el seu compromís social, recuperar la relació i establir vincles més forts amb el territori. Els estudiants no són clients, sinó que han de tenir una participació real i efectiva, s’han d’incorporar a la coproducció de coneixement”. I és que per a ell, la universitat ha d’anar més enllà de l’ocupabilitat: “formar estudiants per a una feina no és la funció primordial de la universitat".
La universitat forma els estudiants per tenir pensament crític?
En aquest context, les universitats formen estudiants crítics? Amb quines metodologies ho fa? “No formem estudiants amb criticitat. Hem de construir la universitat pensant en l’objecte però sobretot en el subjecte, els estudiants, si volem que transformin el coneixement i siguin crítics. Hem de canviar el model d’aprenentatge, que és deficitari, i tenir un criteri clar”, va reflexionar Humbert Ruiz, que creu que actualment es prioritzen els resultats, la rapidesa i la productivitat: “Amb la IA encara és més complicat aconseguir aquest procés de maduració lent, més enllà de la lògica dels crèdits, que seria necessari”.
Cristina Gelpí: "Potser no ho reconeixem, però els estudiants sí que demostren tenir criteri"
Cristina Gelpí, no obstant això, va remarcar que abans que res, caldria redefinir què és pensament crític: “Potser no ho reconeixem, però els estudiants sí que demostren tenir criteri. Per exemple, quan justifiquen per què han traduït una cosa d’una determinada manera, i no d’una altra, ja ho estan fent, tot i que potser no li hem posat l’etiqueta de 'pensament crític'”. Carlos Magro també està d’acord que la universitat desenvolupa el pensament crític des de des de molts llocs i maneres d’estar, també en funció del tipus de matèria que s’està treballant. Per a ell, en el moment que ens trobem, les humanitats són fonamentals: “Són les humanitats les que ens donaran la capacitat de qüestionar i dubtar de les coses, i de desenvolupar un criteri. Ara és el moment d’incorporar les humanitats en tots els graus i titulacions”.
Carlos Magro: “Són les humanitats les que ens donaran la capacitat de qüestionar i dubtar de les coses"
L’experiència i punts de vista d’alumni UPF de diferents promocions i d’una estudiant actual
La segona taula rodona de l’acte va comptar amb la participació d’Elsa Artadi, alumni d’Economia (1998), membre del Consell Social de la UPF, del qual és vicepresidenta i presidenta de la Comissió Econòmica, i antiga consellera de la Presidència de la Generalitat de Catalunya; Xavier Orri (Polítiques 2008, Periodisme 2010) periodista, editor i fundador del mitjà Página Internacional, que va ser corresponsal a París abans de crear Homuork, una start-up del sector edtech que va vendre el 2021; Maddiha Farooq (Humanitats 2016, Comunicació Audiovisual 2017) i Daniela de Francisco, estudiant actual de quart curs del grau en Filosofia, Política i Economia.
Tots ells van explicar què els va sorprendre més quan van entrar a la UPF, si la carrera va definir la seva vida, què se li pot demanar a la Universitat o què hi han trobat a faltar. “A la UPF vaig descobrir la importància del vincle entre professor i alumne, a tenir criteri, a discernir què val la pena i què no”, va confessar Xavier Orri, que va remarcar la capacitat de pensar i la lectura com a fonamentals, ja que “cada cop es llegeix menys, i l’única salvació és la lectura”. Elsa Artadi, al seu torn, va reconèixer que “la Universitat em va transformar la vida, ja que hi vaig descobrir experiències vitals que no imaginava”. Va destacar valors com ara la flexibilitat, el sentit crític, l’autonomia, la honestedat o aprendre a aprendre com a fonamentals avui dia.
La Maddiha quan va entrar a la UPF va descobrir un grup de companys a classe que tenien uns interessos compartits, i això li va agrada molt. Creu que un dels dèficits de la universitat, que sí que li va oferir una formació teòrica sòlida, és la part d’aprendre a moure’s en el món un cop acabes els estudis, fet pel qual no es va sentir preparada. També durant els seus anys d’estudiant va trobar que l’enfocament va ser massa eurocèntric. Finalment, per a la Daniela, que encara ha de finalitzar el seu grau, va confessar que amb els estudis “vaig descobrir preguntes que no sabia que em podia fer, i em van servir per adaptar-me a noves inquietuds”. Confessa que “he après més entre classes, parlant amb professors i estudiants, que dins de l’aula, ja que la universitat és com un organisme viu”. Troba a falta més recursos per a la inclusió i la diversificació real del coneixement, "un àmbit en què hi ha molta feina per fer”.
Per tancar la taula rodona, i preguntades per Carla Turró sobre què no ha de perdre la Universitat, algunes de les respostes van ser la honestedat, l’exigència, el rol social de la universitat pública, o la prospectiva i visió anticipatòria, tot un missatge d’esperança de cara al futur.
