Des de llibres fins a pel·lícules, passant per còmics, videojocs, sèries o xarxes socials; l’onada trans i no binària no només s’ha colat en tots els discursos culturals de la contemporaneïtat en forma de personatges, trames i autories; també, en noves eines teòriques i metodològiques per a la seva anàlisi i estudi.

Parlar de cultura trans i no binària és, indubtablement, parlar de referents. Però els referents, igual que la visibilitat, són una arma de doble tall. Els necessitem per saber que existim, i perquè la societat també ho sàpiga. Per poder entendre i reflexionar sobre les nostres vivències i experiències individuals, però també compartides. Alhora, la seva condició de referents –unida a la seva escassetat– els fa, d’una manera o altra, figures exemplificants. Carreguen sobre les seves espatlles la responsabilitat de representar tot un col·lectiu. És per això que sovint critiquem tots aquells referents que no ens representen bé. Però no existeix una única manera de ser trans, ni no binarii. I allò positiu i allò negatiu conviuen en nosaltres de manera complexa, sovint molt menys exemplaritzant del que ens agradaria.

És per tot això que, mitjançant aquesta selecció, us convidem a conèixer alguns dels nostres referents culturals amb empatia i respecte. A nosaltres ens han acompanyat en dies feliços i tristos. Ens hem vist reflectidis en ellis, o hem odiat com actuaven per totis nosaltres. Però continuen sent-hi, i ens continuen explicant històries de qui som, qui volem –o no– ser, i, sobretot, com reacciona la societat a la nostra existència –i com ens agradaria que reaccionés.