Fa 39 anys de la primera estrena comercial a l’estat espanyol d’una pel·lícula específicament trans. Va ser el documental Vestida de azul, d’Antonio Giménez-Rico (1983). Valeria Vegas el recupera a Vestidas de azul (Dos Bigotes, 2019), una anàlisi de la representació mediàtica i cinematogràfica de les dones trans durant el franquisme i la Transició, que serà, a més, el punt de partida de la seqüela de la sèrie Veneno (Atresmedia, 2020).

Ampliant el focus geogràfic, Trans New Wave Cinema (Akkadia Ford. Routledge, 2021), és el text més recent i detallat sobre el cinema trans. Al costat de Transgender Communication Studies (Leland G. Spencer i Jamie C. Capuzza. New Publisher, 2015) formen, a més, un tàndem acadèmic imprescindible per a qui vulgui especialitzar-se en els estudis trans del cinema i la comunicació.

Shimmering Images (Eliza Steinbock. Duke University Press, 2019), per la seva banda, afirma que el control de l’espai i del temps al cinema fa d’aquest mitjà un lloc paradigmàtic per explicar el canvi o la fluïdesa. I, per tant, per contrarestar el binarisme de gènere. Del fanzine al manga yaoi (Julián Acebrón i Ana Merino. Ajuntament de Lleida, 2005) posa el focus en un altre llenguatge visual: el còmic.