Sovint, sembla que només les dissidències ens hem de definir. Justificar qui som, on som i on hem estat, què opinem. L’origen de l’exposició sembla que respon a aquesta exigència injusta. La visibilitat exigeix definició, i totes dues són una arma de doble tall.

Tanmateix, en conèixer-nos i compartir les nostres històries i polítiques construïm també un lloc on trobar-nos. Un lloc des del qual qüestionar el sistema i lluitar-hi contra. La nostra oposició a la norma cisheterosexual és, sens dubte, un dels grans reptes a què s’enfronta el patriarcat. I, per tant, un canvi de paradigma sobre el qual s’han vessat rius de tinta. Entre accions i reaccions, propostes i contrapropostes, avenços i retrocessos, en aquesta selecció de títols trobareu les nostres veus. Aquelles que possiblement no allotgin “la veritat”, ni “la solució”; però que guarden un testimoniatge més profund: el d’escriure sobre quelcom  que ens afecta inevitablement.

HistòrieS, polítiqueS, debatS. Les dissidències som diverses, i així ho demostren els documents que aquí us mostrem. Conversem, discutim i arribem a acords. Però també continuem tenint infinites preguntes. Si la norma ens exigeix definir-nos, nosaltres li exigim: deixa’ns aprendre de les nostres contradiccions.