Arriba Bartleby a l'oficina i també arriba la fi del món. Amb la frase única, enigmàtica i mítica "Preferiria no fer-ho", Bartleby l'escrivent no assenteix ni nega, i així, exerceix una potència absoluta mitjançant la paraula. La seva fórmula sembrar el pànic, impedeix que es construeix una relació entre la voluntat i el poder.

Desconcertat, perdut en la perplexitat i la desesperança, el narrador utilitza tota mena de mesures per sortir de l'atzucac en què l'ha posat la fórmula de Bartleby. I així fins a una situació límit. La seva imaginació sembla incapaç de remuntar la crisi.