La UPF aconsegueix tres ajuts Advanced Grant 2022 del Consell Europeu de Recerca per impulsar la recerca d'avantguarda
La UPF aconsegueix tres ajuts Advanced Grant 2022 del Consell Europeu de Recerca per impulsar la recerca d'avantguarda
Els investigadors Roberto Gargarella i Barbara Rossi portaran a terme els seus projectes de recerca als departaments de Dret i Economia i Empresa de la Universitat, respectivament, i Iñaki Ruiz Trillo, a l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF).
El Consell Europeu de Recerca (European Research Council, ERC) ha publicat avu, 30 de març, la resolució de la convocatòria 2022 dels ajuts ERC Advanced Grant, que han obtingut 218 investigadors i investigadores líders en els seus respectius camps de coneixement, en el marc del programa de recerca i innovació Horitzó Europa. Rebran un total de 544 milions d'euros, per desenvolupar projectes innovadors, impulsar les fronteres del coneixement i situar Europa a l’avantguarda científica.
Entre els 218 investigadors, que han estat escollits a partir de 1.735 sol·licituds presentades (xifra que suposa una ràtio d’èxit del 13,2%), tres d’ells desenvoluparan els seus projectes, durant cinc anys, a la Universitat Pompeu Fabra o a un centre vinculat: dos se circumscriuen en l’àmbit de les Ciències Socials i les Humanitats (Roberto Gargarella i Barbara Rossi), i un en l’àmbit de les Ciències de la Vida (Iñaki Ruiz-Trillo).
La UPF, amb tres beques, és la institució d’Espanya que ha obtingut més ajuts ERC Advanced Grant en aquesta convocatòria 2022
Roberto Gargarella, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Buenos Aires, i també docent a la Universitat Torcuato Di Tella de la capital argentina, s’incorporarà al Departament de Dret de la UPF per portar a terme el projecte “Institutional Changes for Democratic Dialogue (ICDD)”, dotat amb prop d’1,2 milions d’euros.
Barbara Rossi és professora d’investigació ICREA del Departament d’Economia i Empresa de la UPF (vinculada també al CREI i a la BSE), en el qual desenvoluparà el projecte “Advances in Empirical Methods for Time Series and Forecasting in Unstable Environments (TIMESERIESFOREC)”, amb una subvenció de prop d’1 milió d’euros.
Iñaki Ruiz-Trillo és professor d’investigació ICREA i cap del Laboratori del Genoma Multicel·lular de l’Institut de Biologia Evolutiva, un centre mixt entre la UPF i el CSIC. El seu projecte “Search for the missing unicellular relatives of animals (MISSINGRELATIVES)”, ha estat dotat amb gairebé 2,5 milions d’euros.
La UPF, amb tres beques, és la institució d’Espanya (l’Estat suma un total de 16 ajuts, 9 dels quals a Catalunya) que ha obtingut més ajuts ERC Advanced Grant en aquesta convocatòria 2022, mentre que les altres entitats n’han obtingut un cadascun.
Des de l’any 2007, en què es va iniciar el programa d’ajuts de l’ERC i fins l’actualitat, la Universitat Pompeu Fabra, segons un informe publicat per l’AGAUR, és la institució de l’estat que ha obtingut més subvencions (com a suma de totes les seves modalitats, incloent ens Advanced Grants) del Consell Europeu de Recerca, amb 62, als quals ara cal afegir aquestes tres beques Advanced Grant (65 en total, quasi un 50% més que la segona institució, el CRG).
Recerques que es desenvoluparan a una vintena de països, amb investigadors de 27 nacionalitats
Els Advanced Grants, una de les diferents modalitats dels ajuts del Consell Europeu de Recerca, s’atorguen a investigadors destacats i reconeguts amb un historial provat d'assoliments importants durant l'última dècada. Amb aquest finançament, podran explorar les seves idees més innovadores i ambicioses, a l’avantguarda del coneixement, llançar els seus propis projectes i formar els seus propis equips de recerca.
A escala global, els 218 seleccionats en aquesta convocatòria de beques ERC Advanced Grant 2022 desenvoluparan els seus projectes a universitats i centres de recerca d’una vintena de països d'Europa, amb el major nombre de projectes a Alemanya (37), el Regne Unit (35), França (32) i Espanya (16). Els guanyadors provenen d'arreu del món, amb 27 nacionalitats representades, sobretot alemanys (36 investigadors), francesos (32), italians (21), britànics (19).
Des de l’any 2007, en què es van iniciar les primeres convocatòries dels ajuts de l’ERC i fins l’actualitat, la Universitat Pompeu Fabra, segons un informe publicat per l’AGAUR, és la institució de l’estat que ha obtingut més a juts (en totes les seves modalitats) del Consell Europeu de Recerca, amb un total de 62, als quals ara cal afegir aquestes tres beques Advanced Grant.
Els tres projectes obtinguts per la UPF
Dissenyar propostes institucionals sensibles a les demandes democràtiques
El projecte ICCD, encapçalat per Roberto Gargarella, té com a punt de partida la profunda crisi que afecta les democràcies constitucionals de tot el món i que es manifesta tant en una creixent manca de confiança en el constitucionalisme com en un augment de la insatisfacció ciutadana cap a la democràcia.
"L'objectiu últim del projecte és dissenyar propostes institucionals que siguin alhora respectuoses amb els drets individuals i amb les decisions resultants del diàleg democràtic"
ICDD vol fer que el constitucionalisme sigui més sensible a les demandes democràtiques creixents que se li plantegen: per això, pretén oferir alternatives institucionals concretes concebudes per canalitzar les demandes de la democràcia, i comprometre's amb activistes i membres de la societat civil, des d'una concepció de la democràcia com a “conversa entre iguals”.
"L'objectiu últim del projecte és dissenyar propostes institucionals que siguin alhora respectuoses amb els drets individuals i amb les decisions resultants del diàleg democràtic", afirma Roberto Gargarella.
Predir i avaluar els efectes de les polítiques econòmiques en un entorn inestable
TIMESERIESFOREC, lideat per Barbara Rossi, s'emmarca en l'entorn actual en què vivim, que és alhora complex i variable en el temps, com demostren les crisis financeres, la pandèmia de COVID-19 o la guerra d'Ucraïna. En l'actualitat, però, la manera com els investigadors apliquen les previsions i estimen els efectes de les polítiques econòmiques, enfront d'inestabilitats, es basa en mètodes que o bé imposen supòsits restrictius o esdevenen massa exigents des del punt de vista computacional.
"Esperem que TVP-LP proporcioni un enfocament factible per estimar de manera còmoda i flexible models econòmics en entorns inestables"
El projecte proposa desenvolupar un estimador basat en la projecció local per a models de paràmetres variables en el temps (TVP-LP, en les sigles en anglès), que ofereixi avantatges en termes de capacitat de previsió, així com d'avaluació dels efectes de la política econòmica, i en particular, de la política fiscal.
“Esperem que TVP-LP proporcioni un enfocament factible per estimar de manera còmoda i flexible models econòmics en entorns inestables, així com, en termes més generals, per predir i avaluar els efectes de les polítiques econòmiques”, afirma Barbara Rossi.
Investigar com es va produir el salt evolutiu dels organismes unicel·lulars als animals
El projecte MISSINGRELATIVES, dirigit per Iñaki Ruiz-Trillo, pretén esbrinar com es va produir el salt evolutiu dels organismes unicel·lulars als animals.
A dia d’avui es coneix que els organismes unicel·lulars tenen un seguit de gens que han resultat ser clau pels organismes per esdevenir multicel·lulars. Amb tot, quan es compara el genoma d’organismes uni- i multicel·lulars, encara hi ha un salt massa gran entre els genomes que fa sospitar que encara queden espècies emparentades per identificar.
"No podrem entendre l’origen dels animals fins que no haguem explorat la diversitat real dels seus parents més propers ni n’haguem caracteritzat els principals llinatges"
Per això aquest projecte vol utilitzar tècniques d’identificació i seqüenciació d’última generació per fer una cerca exhaustiva que permeti seguir amb la identificació de noves espècies i ampliar els 8 llinatges d’organismes unicel·lulars més propers als animals, que ja han identificat. “
No podrem entendre l’origen dels animals fins que no haguem explorat la diversitat real dels seus parents més propers ni n’haguem caracteritzat els principals llinatges”, assegura Iñaki-Ruiz-Trillo.