Gestió

El meu enfocament de la gestió s’ha configurat al llarg de més de tres dècades de lideratge en universitats, organitzacions internacionals i institucions intergovernamentals. Al cor de la meva filosofia de gestió hi ha la convicció que les institucions prosperen quan la visió estratègica s’uneix a un lideratge inclusiu, una comunicació clara i un ferm compromís amb el valor públic. Entenc la gestió no només com a administració, sinó com un exercici de responsabilitat: guiar les organitzacions i les persones per assolir una missió que transcendeix l’individual.

Al llarg de la meva trajectòria, se m’han confiat de manera constant responsabilitats que exigien tant previsió estratègica com disciplina operativa. Com a director de l’Institut Internacional de la UNESCO per a l’Educació Superior (IESALC), vaig conduir l’Institut en un període de transformació, reposicionant-lo com a autoritat mundial en política d’educació superior. En triplicar-ne el finançament, diversificar l’equip amb professionals de totes les regions de la UNESCO i ampliar-ne la producció intel·lectual, vaig demostrar com la mobilització de recursos, la creació d’equips i la definició d’una visió poden multiplicar de manera decisiva l’impacte institucional. L’experiència em va ensenyar que la sostenibilitat financera és inseparable de la credibilitat, i que aquesta es fonamenta en la qualitat, la pertinència i la confiança establerta amb socis i parts interessades.

També he après a liderar amb eficàcia en contextos de crisi i complexitat. Com a director en funcions de l’Oficina de la UNESCO per a Centreamèrica, vaig supervisar operacions en cinc països, garantint respostes coherents a les prioritats educatives i culturals i fomentant la col·laboració amb altres socis de Nacions Unides. En aquells moments vaig perfeccionar la meva capacitat per prendre decisions ràpides, generar consensos i mantenir la moral en situacions de pressió. Són competències que, encara que es van forjar en el sistema multilateral, són igualment transferibles a qualsevol àmbit en què els líders hagin d’equilibrar demandes contraposades amb equitat i claredat.

Anteriorment, a la seu de la UNESCO a París, vaig dirigir programes de política educativa que requerien tant lideratge intel·lectual com capacitat organitzativa. Al capdavant d’equips d’analistes, estadístics i consultors, vaig assumir la responsabilitat d’alinear l’anàlisi de polítiques amb les necessitats de més de trenta Estats Membres. L’èxit en aquest àmbit requeria una combinació de visió, per identificar tendències i qüestions emergents, i pragmatisme, per traduir l’evidència en recomanacions concretes. El més important era cultivar un entorn en què experts diversos poguessin créixer i on el resultat col·lectiu superés la suma de les aportacions individuals.

La meva perspectiva de gestió també es va consolidar al Centre de Recerca i Innovació Educativa de l’OCDE, on vaig liderar grans projectes internacionals com Giving Knowledge for Free sobre recursos educatius oberts, la iniciativa New Millennium Learners i estudis comparatius sobre innovació sistèmica. Aquestes experiències van reforçar la importància d’una gestió basada en l’evidència i de la capacitat de traduir la recerca en polítiques rellevants. Coordinar equips multinacionals i dirigir projectes complexos en contextos culturals i institucionals diversos em va ensenyar el valor de la planificació rigorosa, la gestió acurada dels grups d’interès i la mediació entre interessos diferents. Els anys a l’OCDE em van convèncer que la innovació i l’impacte en les polítiques requereixen no sols visió intel·lectual, sinó també un entramat organitzatiu meticulós.

La meva experiència directiva també es nodreix dels anys a l’acadèmia. A la Universitat Pompeu Fabra i a la Universitat Oberta de Catalunya, vaig assumir responsabilitats que combinaven docència i recerca amb funcions de vicerector i director de programes. Aquestes posicions van reforçar la meva convicció que les institucions acadèmiques prosperen quan les estructures de governança permeten la innovació, la transparència i la rendició de comptes. Gestionar equips de professorat i investigadors em va ensenyar la importància del mentoratge, de planificar la successió i d’equilibrar l’estratègia institucional amb el creixement individual.

Diversos principis han guiat el meu lideratge al llarg d’aquests anys. En primer lloc, considero la diversitat com un actiu indispensable, no pas com un repte. La construcció d’equips multiculturals i multidisciplinaris m’ha demostrat que la creativitat i la resiliència sorgeixen de la diferència, sempre que es cultivin la confiança i el respecte. En segon lloc, crec en liderar amb l’exemple: mantenir estàndards ètics elevats, demostrar compromís i assegurar que les decisions s’expliquen a més de prendre’s. Finalment, defenso l’adaptabilitat. Des dels treballs pioners en aprenentatge digital a l’OCDE fins a la direcció d’iniciatives de política d’educació superior a l’Amèrica Llatina, he comprovat que l’agilitat intel·lectual, organitzativa i també personal determina la capacitat de les institucions per respondre amb eficàcia a entorns canviants.

En definitiva, la meva filosofia de gestió es fonamenta en l’equilibri entre visió i execució, inclusió i responsabilitat, tradició i innovació. Tant si es tracta d’una universitat, d’una agència internacional o d’una xarxa de polítiques, aspiro a construir organitzacions que no només siguin eficaces en l’assoliment de resultats, sinó també inspiradores per a les persones que hi treballen. La gestió, per a mi, consisteix a crear les condicions perquè tant les persones com les institucions puguin assolir el seu màxim potencial, sense perdre mai de vista el bé públic que dóna sentit a la nostra feina com a gestors.