Actualitat Actualitat

Torna a la pàgina principal
Vés enrere

La UPF mostra el seu compromís amb les persones refugiades en una sessió extraordinària dels Diàlegs Humanístics

La UPF mostra el seu compromís amb les persones refugiades en una sessió extraordinària dels Diàlegs Humanístics

Sota el títol "Persones refugiades d'Ucraïna a Catalunya: com acollir i ajudar", la sessió ha tingut lloc el 5 d'abril, al migdia, a l'auditori del campus de la Ciutadella. Ha inclòs una taula rodona, amb la presència de la consellera Victòria Alsina, i intervencions a càrrec de diferents persones, des de la fila zero, implicades en projectes solidaris de suport a aquest col·lectiu.

05.04.2022

Imatge inicial

Persones refugiades d’Ucraïna a Catalunya: com acollir i ajudar” és el títol de la sessió extraordinària de Diàlegs Humanístics UPF, en la qual la Universitat ha volgut demostrar el seu compromís amb aquest col·lectiu, donar suport als que demanaran acollida des de l’àmbit universitari, crear un espai de trobada i no confrontació i sensibilitzar i ajudar a buscar solucions concretes, des d’àmbits com l’educatiu, el legal, el sòcio-afectiu, el jurídic o l’econòmic.

L’acte ha tingut lloc el 5 d’abril, de 12.30 a 14.30 hores, a l’auditori del campus de la Ciutadella, en una sessió que ha estat retransmesa en streaming a través de la web de la UPF. Oriol Amat, rector de la Universitat, ha donat la benvinguda als assistents i ha presentat els membres de la primera taula rodona, i els participants en les intervencions des de la fila zero que hi ha hagut posteriorment.

Oriol Amat en l'obertura de l'acteLa taula rodona ha estat moderada per Sílvia Cóppulo, periodista i directora de l’Observatori de Lideratge de l’Empresa de la UPF-BSM, i ha comptat amb la participació d’Ester Oliveras, vicerectora de Compromís Social i Sostenibilitat, que ha explicat quines iniciatives està portant a terme la Universitat, recollides en una web especialVictòria Alsina, consellera d’Acció Exterior i Govern Obert de la Generalitat de Catalunya; que porta a terme diferents accions en aquest àmbitGemma Pinyol, investigadora associada del Grup de Recerca Interdisciplinari sobre Immigració (GRITIM-UPF), que ha donat el seu punt de vista acadèmic de la crisi de refugiats.

Altres participants de la taula han estat Enric Morist Güell, coordinador de la Creu Roja a Catalunya, que ha explicat la funció de l’entitat en la crisi, i Tamara Djermanovic, professora de la Facultat d’Humanitats de la UPF, directora del Seminari d’Estudis Eslaus i coordinadora dels Diàlegs Humanístics UPF, que ha parlat de la seva experiència com a exiliada de la guerra dels Balcans i el procés que va viure quan va arribar a Catalunya.

En la seva benvinguda, Oriol Amat ha destacat que l’acte ajuda a visibilitzar que “des de la Universitat, des de diferents col·lectius i organitzacions, s’està intentant ajudar en aquest conflicte, que ens està implicant a tots”. Ha explicat que recentment, en una trobada amb la xarxa d'universitats Eutopia, va viatjar a Romania, on van poder estar en contacte amb estudiants refugiats: “El que ens explicaven ens va fer plorar a molts dels presents”, ha manifestat.

La consellera Victòria Alsina en la seva intervencióVictòria Alsina, en el seu torn de paraula, ha subratllat el rol de la universitat no sols com a espai de reflexió, sinó també d’acció: “la universitat s’ha d’implicar, incidir, ser un actor solidari, que s’involucri en el que passa al seu entorn”. La consellera ha destacat dos punts del conflicte, que afecten Catalunya i el Govern: es tracta d’un conflicte que tindrà moltes conseqüències a mitjà i a llarg termini, que determinarà durant anys el que passa a Europa; i que a nivell polític de la Unió Europea, en sis setmanes han passat coses que no haguessin passat mai: “La UE ha reaccionat de manera més cohesionada, amb respostes més efectives que en conflictes anteriors”. Ha acabat fent algunes pinzellades de les actuacions que porta a terme el Govern: de lideratge i canalització de les diferents iniciatives de la societat civil, i de situar Catalunya com a actor solidari en l'escenari internacional.

La professora Tamara Djermanovic ha ressaltat que és important la implicació de la Universitat, perquè “hi ha persones refugiades que després de tenir garantits els aspectes bàsics de la seva vida material, han de continuar amb la seva vida normal, com ara els seus estudis, i és fonamental que ho puguin fer. Quan tens cobertes les necessitats primordials, vols construir la teva vida en el lloc on estàs”.

La vicerectora Ester Oliveras ha explicat tot el que està fent la Universitat, des de canalitzar les iniciatives que sorgeixen de la comunitat universitària, coordinar-se amb les xarxes universitàries internacionals de les quals forma part la UPF (The Guild i Eutopia), per “fer loby a la Unió Europea”, i impulsar la recollida d’aliments, l'aportació de recursos econòmics i les activitats de sensibilització. Respecte a poder ajudar estudiants ucraïnesos a incorporar-se als estudis de grau, ha apuntat que es tracta d’una competència en mans del Govern de la Generalitat i el Consell Interuniversitari de Catalunya. “La UPF està a l’espera de com s’ha de fer per poder acollir". No obstant això, ha recordat que la institució té una experiència prèvia l’any 2018, quan va acollir dos estudiants refugiats sirians de l’àmbit de màster: es van crear uns circuits de mentoria i acompanyament psicològic que ara poden ser útils.

Enric Morist, al seu torn, ha parlat de la tasca que desenvolupen des de la Creu Roja a Catalunya en aquesta crisi. En primer lloc, ha destacat que inicialment es van centrar a recolzar i reforçar la Creu Roja d’Ucraïna, entitat que treballa sobre el terreny, i dels països del voltant, i a gestionar aportacions econòmiques. Ha posat en valor la xarxa de la comunitat ucraïnesa present a Catalunya, i de l’acollida feta a familiars i amics, que ha generat una gran onada de solidaritat. D’altra banda, ha emfasitzat que “una part important del conflicte és emocional, i no ens pot fer perdre la raó”. En aquest sentit, ha volgut recordar que qualsevol operació per anar a buscar persones a Ucraïna s’ha de fer d’acord amb les autoritats, i que cal verificar les persones transportades. “No podem oblidar els més de 25 conflictes armats que hi ha al món, i que no tenen aquestes condicions ni aquestes facilitats d’acollida com l’actual”, ha reflexionat.

Gemma Pinyol s’ha mostrat crítica sobre els passos endavant que s’han fet amb aquest conflicte: “L’asil no és només solidaritat i compromís: és un dret humà que requereix una protecció, perquè es converteixi en una política pública”. “Venim d’una situació molt negativa, amb una UE que durant molt de temps ha laminat el dret d’asil. Cal reclamar millores polítiques en aquest àmbit”, ha emfasitzat. La investigadora associada de GRITIM ha destacat que el que ha fet la UE és aplicar la directiva de protecció temporal, que atorga lliure circulació en l’espai Schengen, perquè “ho havia de fer i ho ha fet”. Però si la Comissió Europea parlava de protecció temporal de “totes les persones" que surten d’Ucraïna, el Consell Europeu ja parla de “les persones nacionals” d’Ucraïna, i que les que no siguin nacionals d’Ucraïna, “serà decisió dels estats membres”. “Discriminar per nacionalitat una persona que surt del conflicte és vulnerar la convenció dels drets humans de Ginebra. Els drets humans són de totes les persones”, ha assegurat.

Intervencions des de la fila zero per explicar diferents iniciatives solidàries

La fila zero, amb diverses persones que han intervingutUna segona part de l’acte ha consistit en diverses intervencions de persones des de la fila zero, que han explicat diferents punts de vista, projectes i iniciatives d’ajuda i acollida de persones refugiades, algunes de les quals des del si de la Universitat Pompeu Fabra.

Hi han intervingut Carme Claudín, investigadora sènior associada del CIDOB (Barcelona Center for International Affairs); Vasyl Davydko, professor associat del Departament d’Economia i Empresa de la UPF, de nacionalitat ucraïnesa; Montserrat Rovira, cap del Departament dels Serveis d’Urgències i Emergències Socials de l’Institut Municipal de Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona; Yuri Mykhaylychenko, artista barcelonès, nascut a Kíiv, que al final ha fet una intervenció musical; Anna Maria Caballé, degana de la Facultat de Dret i Maurici Pérez, director de la Clínica Jurídica de la UPF, i Yasmin Córdoba, periodista de TV3-Corporació Catalana Mitjans Audiovisuals, que ha cobert recentment la informació des de la frontera entre Ucraïna i Polònia.

Carme Claudín ha afirmat que cal prendre consciència que aquest conflicte va per llarg, i que cal assegurar-se que “quan la guerra deixi d’ocupar les portades dels diaris, les necessitats seguiran, i aquesta solidaritat i aquests drets s’han de mantenir. A veure si aquesta tragèdia ens serveix per entendre la situació de persones que venen d’altres guerres”.

Montserrat Rovira ha explicat com ajuden les persones refugiades des dels Serveis d’Urgències i Emergències Socials de l’Institut Municipal de Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona, en col·laboració amb la Creu Roja. “Organitzem l’acollida de les persones que arriben a la ciutat. Ja n'hem atès més de 3.000, més de la meitat de les quals ja tenen allotjament”. També ha destacat alguns dels problemes que es troben, com ara la barrera idiomàtica. “Intentem que els nouvinguts siguin conscients dels seus drets i de com els poden exercir”.

Vasyl Davydko ha reconegut estar molt implicat en el conflicte, ja que “és un problema molt personal: és la meva terra i la meva guerra”. Malgrat portar quinze anys a Catalunya, ell vol tornar regularment al seu país: “Volem viure en el nostre lloc i col·laborar en altres països d’Europa”. Ha explicat que cadascú ha de fer servir les seves “armes” personals per ajudar, que en el seu cas es troben en l’àmbit del comerç electrònic, la creació d’empreses i de pàgines web. “En el fons, aquesta guerra és un conflicte entre el mon civilitzat i el món no civilitzat”, ha conclòs.

Yuri Mykhaylychenko ha obert un centre a Barcelona d’ajut a les persones que arriben d’Ucraïna, Contràriament al concepte global de “refugiat ucraïnès”, ha assegurat que ells han optat per una ajuda personalitzada, que ha estat possible a base de “bizums i diners de veïns de l’Eixample”. Són 870 voluntaris, que treballen per torns, i en dues setmanes ja han atès una mitjana de 300 famílies per dia. Els nouvinguts tenen complicacions, es troben amb dificultats i coses que no entenen: “Les institucions oficials, que ofereixen ajut, són com una maquinària molt grossa que necessita temps”.

Yuri Mykhaylychenko durant la interpretació musical

Anna Maria Caballé, degana de la Facultat de Dret de la UPF, ha parlat de la Clínica Jurídica de la UPF, que fa suport jurídic als refugiats, i els acompanya administrativament en el seu trànsit en l’assentament a Barcelona. Maurici Pérez, professor del Departament de Dret i director de la Clínica, ha explicat com funcionen els dos equips de treball de suport als refugiats: un primer equip, que treballa conjuntament amb l’ONG Emergency Home, ajuda a aconseguir pisos i habitacions que es cedeixen gratuïtament. Des de la Clínica Jurídica redacten models de contracte de cessió temporal d’habitatge (comodat). La xarxa els envia peticions de contracte, i en 24 hores, els tenen preparats. Un segon equip de treball es dedica a temes diversos, com ara els relacionats amb la denegació de sol·licituds d’asil o l’obertura de comptes bancaris.

La darrera intervenció des de la fila zero ha estat la de Yasmin Córdoba, periodista de TV3, que va estar treballant a la frontera entre Polònia i Ucraïna, zona d'acollida del primer impacte de l’èxode de refugiats, a l’inici del conflicte. Ha incidit en la gran col·laboració que els refugiats van trobar entre la població polonesa, que en ocasions anteriors no havia succeït. Ha volgut esmentar que moltes les famílies que arriben a Catalunya estan desestructurades i dividides, i que sota aquestes circumstàncies “és difícil integrar-se i pensar en anar a la universitat, per exemple”.

L’acte ha acabat amb la interpretació musical de la peça “Les grues”, a càrrec de Yuri Mykhaylychenko.

> Àlbum de fotos de la sessió

Sessió extraordinària dels Diàlegs Humanísics "Persones refugiades d’Ucraïna a Catalunya: com acollir i ajudar"

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

ODS - Objetivos de desarrollo sostenible:

SDG - Sustainable Development Goals:

11. Ciutats i comunitats sostenibles
17. Aliança pels objectius
Els ODS a la UPF Los ODS en la UPF The ODS at UPF

Per a més informació

Para más información

For more information

Notícia publicada per:

Noticia publicada por:

News published by:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals

Unidad de Comunicación y Proyección Institucionales

Institutional Communication and Promotion Unit