L’auditori del campus de la Ciutadella va abordar aquest dimarts el conflicte al Pròxim Orient amb la segona sessió de l’edició 2024 dels Diàlegs Humanístics, amb una conversa entre Pere Vilanova, catedràtic de Ciències Polítiques de la UB i investigador associat sènior al CIDOB, i Albert Garcia, catedràtic d'Història a la Facultat d'Humanitats de la UPF.

Els Diàlegs Humanístics proposen l’àmbit humanístic com l’eix vertebrador d’un cicle de conferències en format de diàleg entre dos experts que pertanyen a diferents camps del saber. La sessió, sota el títol “Israel i Palestina, tan lluny i tan a prop”, va servir per posar perspectiva històrica al conflicte i per reflexionar al voltant de les causes d’un conflicte cronificat i que ha escalat des del passat mes d’abril.

Durant l’obertura de l’acte, Tamara Djermanovic, directora acadèmica del cicle, va remarcar la importància d’acollir aquest tipus de debats al cicle: “Malgrat la diversitat dels temes que aborden els Diàlegs, volem també abordar els debats actuals”, va afirmar, “no és un tema fàcil, però que cal abordar”.

També va fer evident la complexitat d’explicar el conflicte Garcia: “En una hora hem d’intentar explicar el que solc fer en 10 o 12 hores de classe”. Amb tot, va recordar que l’excepcional espiral violenta dels darrers mesos, no és ni inexplicable ni inesperada. En aquesta línia, va qualificar els episodis dels darrers mesos com una nova “baixada als inferns”, i es va posar com a repte explicar històricament “perquè en aquest territori s’ha normalitzat de la violència desbocada contra civils”.

Per la seva banda, Vilanova, va situar la religió com un element important a l’hora d’analitzar el conflicte: “En aquest territori massa gent ha sentit massa veus de massa Déus que els ha permès legitimar ocupacions territorials”, va opinar. També va situar l’asimetria entre bàndols com un element clau en tots els anys de conflicte, i va explicar els motius de la dificultat d’establir un estat Palestí avui en dia: “A part de reconeixement internacional, un estat ha de tenir fronteres estables i viabilitat econòmica”, va compartir, “i cada cop som més lluny d’aquí”.

Finalment, i sobre el paper dels actors internacionals en l’escalada de tensió dels darrers mesos, tots dos ponents van coincidir en destacar la indiferència de les potències occidentals. Per cloure l’acte, Vilanova, “com a fill i net de refugiat de dues guerres, i havent crescut a l’exili”, va recordar com és d'atemporal l’horror de la guerra. Malgrat tot, va demanar: “No ho passem per alt”.