La sala polivalent de l'edifici Mercè Rodoreda del campus de la Ciutadella ha acollit el Dia Pompeu Fabra 2024, un acte organitzat per la Càtedra Pompeu Fabra, i retransmès en stríming per la web, en el qual la UPF ha volgut recordar i reivindicar la figura del Mestre, coincidint amb el 156è aniversari del seu naixement, el 20 de febrer del 1868.

Presidit per Laia de Nadal, rectora de la UPF, la trobada ha servit per lliurar els premis La UPF Parla a Pompeu Fabra, en les seves modalitats de carta (amb la lectura de les millors propostes) i vídeo: el concurs ha convidat els membres de la nostra comunitat universitària a expressar què li dirien, com a ciutadans del segle XXI, al Mestre. L’acte s’ha completat amb el lliurament dels premis a la millor tesi doctoral escrita en català del curs 2023-2024, i amb la representació número 100 de l’obra de teatre Pompeu Fabra: jugada mestra!, interpretada per Òscar Intente.

Laia de Nadal: "Aquesta és una bona ocasió de recordar que la nostra institució rep el nom de Pompeu Fabra en homenatge a l’enginyer i lingüista que va ordenar, depurar i normativitzar la llengua catalana moderna”

En la seva benvinguda, Laia de Nadal ha afirmat que l’objectiu d’aquesta segona edició del Dia Pompeu Fabra era “reivindicar la figura del Mestre en el dia del seu naixement, fa 156 anys”, i que era una bona ocasió de recordar que “la nostra institució rep el nom de Pompeu Fabra en homenatge a l’enginyer i lingüista que va ordenar, depurar i normativitzar la llengua catalana moderna”. Seguidament, Rosa Estopà, directora de la Càtedra Pompeu Fabra, ha emfasitzat que, rememorar el naixement de Pompeu Fabra, implicava “goig, il·lusió i festa”, i que l’acte, en el marc de les altres activitats de reflexió i impuls de la llengua catalana que organitza la Càtedra, volia servir perquè tota la comunitat universitària tingués “un pensament d’agraïment a la rellevant figura de Pompeu Fabra, que dona nom a la nostra universitat”.

Lliurament dels premis del concurs La UPF Parla a Pompeu Fabra

Rosa Estopà ha llegit el nom de les persones premiades en el concurs, en les seves modalitats de carta (amb un primer premi i quatre finalistes, entre un total de 24 cartes manuscrites presentades) i vídeo (amb una peça per a TikTok), que han pujat a l’escenari per recollir els premis de mans de Laia de Nadal.

La guanyadora del concurs, en la modalitat de carta, ha estat Lupe Vilà Monteagudo, amb el pseudònim “Rosa”. En la modalitat de vídeo, les premiades han estat Míriam González Muñoz i Laura Hinojo Comellas, capitanas de“Taurons Rugby”. El premi per a ambdues modalitats ha estat de 250 euros.

Lupe Vilà ha llegit la carta guanyadora, i seguidament han estat llegides les cartes finalistes, a càrrec dels seus autors: Pau Guilabert, amb el pseudònim “Tirant lo Blanch” (4t. finalista); Andreu Borrego, amb el pseudònim “Mercabarna” (3r. finalista); Júlia Tomàs, amb el pseudònim “Laia Bonnemaison” (2a. finalista) i Cinta Paloma, amb el pseudònim “Carola” (1a. finalista). La carta d’aquesta darrera, que no ha pogut estar present, ha estat llegida per Marta Herrero, tècnica de la Unitat de Suport Lingüístic de la UPF. Ha tancat aquest bloc la projecció del minicurtmetratge guanyador  en la modalitat de vídeo.

Premis a la millor tesi en català del curs 2023-2024

Marcel Mauri, comissionat de Política Lingüística de la UPF, i David Comas, director de l’Escola de Doctorat de la Universitat, han estat els encarregats de lliurar aquests guardons, que volen impulsar la llengua catalana en l’àmbit del Doctorat.

Després de la resolució de la comissió avaluadora, la guanyadora del premi, dotat amb 3.000 euros, ha estat Rosa Gornés Gomis, per la tesi doctoral titulada “La Societat Maonesa (1778-1785) i les traduccions a Menorca al segle XVIII” (enllaç a la tesi al portal TDX), dirigida per Marta Marfany, dins el Programa de Doctorat en Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF.

L’objecte d’estudi d’aquesta recerca és la Societat Maonesa (1778-1785), entitat cultural amb seu a Maó, fundada per intel·lectuals de la burgesia de Menorca durant el segon període de la dominació britànica (1763-1782), en plena Il·lustració europea. La tesi estudia l’activitat cultural i literària que els membres de l’entitat van dur a terme a Menorca, especialment en l’àmbit de la traducció. Les traduccions que es van fer en aquesta institució són un cas excepcional en la literatura catalana d’aquest període: es tracta d’ obres importants en el moment i lloc en què es contextualitzen, amb intenció literària, en català culte, i algunes de qualitat destacable.

Pel que fa als dos accèssits (dotats amb 750 euros cadascun) un ha recaigut en Berta Moya Avilés, per la tesi doctoral titulada "Atenuació de la crítica en llengua de signes catalana (LSC): l'opinió restringida com a estratègia mitigadora" (enllaç al portal TDX), dirigida per Carme Bach, dins el programa de Doctorat de Traducció i Ciències del Llenguatge; i l’altre, en Júlia Vilasis Pamos, per la tesi "Identitat gamer, classe social i gènere. Una anàlisi dels discursos del col·lectiu adolescent sobre la cultura del videojoc i les pràctiques videolúdiques” (enllaç al portal TDX), dirigida pe Ólivier Pérez, dins el programa de Doctorat en Comunicació.

Teatre i parlaments a la part final

La segona part de l’acte ha consistit en la representació número 100 de Pompeu Fabra: jugada mestra!, una obra interpretada per Òscar Intente, i dirigida per Maria Pla. Pompeu Fabra, que va ser un apassionat del tennis, va proposar unes normes per al català, que van ser acceptades i compartides per a tothom. Aquest és el punt de partida d’un espectacle que utilitza  la metàfora esportiva per introduir-nos a la dimensió científica, humana i ciutadana del geni ordenador de la llengua catalana. L’obra fa un repàs de la personalitat del Mestre, la seva manera de ser i d’actuar, sempre afable i dialogant, i de la immensa tasca que va fer de manera desinteressada al llarg de la seva vida per ordenar i normativitzar la llengua catalana.

Els parlaments de Marcel Mauri, comissionat de Política Lingüística de la UPF, i de la rectora Laia de Nadal, han tancat el Dia Pompeu Fabra 2024. Després de recordar que la llengua catalana és d’ús habitual en l’àmbit del grau a la UPF (amb un 70% de les assignatures en català i un 30% en castellà), Marcel Mauri ha afirmat que la Universitat, per la seva vocació internacionalitzadora, té una especial responsabilitat en aquest àmbit, ja que acull moltes persones que arriben d’arreu del món: “Els donem allò més preuat que tenim: la nostra llengua i la nostra cultura. Segur que s’enduen en el seu record sentimental aquest bé intangible”.

Marcel Mauri: "Que es parli en català a la Universitat és cosa de tots. Cal la voluntat, la responsabilitat i la coresponsabilitat de tots els que estem aquí"

El comissionat de Política Lingüística, després de repassar diversos programes en marxa, com els adreçats a estudiants internacionals (CATStudies) i al personal docent i investigador (Llença’t), ha assegurat que, al final, “que es parli en català a la Universitat és cosa de tots. Cal la voluntat, la responsabilitat i la coresponsabilitat de tots els que estem aquí, i també fa falta posar recursos, eines i acció política. S’ha de parlar català en tots els àmbits, ha de ser un instrument d’un país multilingüe”.

Laia de Nadal ha conclòs l’acte amb unes paraules, en les quals ha volgut entrar en el joc que ha estat el “leitmotiv” del concurs La UPF Parla a Pompeu Fabra. Així, en l’exercici de què li diria ella al Mestre, com a rectora, algunes de les idees que ha enumerat han estat expressar-li l’admiració de tota la comunitat universitària per la seva visió i llegat que ens ha deixat; o el fet que la seva tasca ha estat pionera per la normalització de la nostra llengua, i ha inspirat valors transcendentals per a l’àmbit universitari. També, que la Universitat es compromet amb el seu llegat i amb la responsabilitat de consolidar el català com a llengua acadèmica i de transmissió del coneixement. “La UPF és una universitat catalana amb la mirada posada al món, i tenim una responsabilitat afegida d’ensenyar el que som a fora”, ha conclòs.

> Àlbum de fotos publicat a Flickr