La divulgació científica no deixa de cercar formats creatius i innovadors per transmetre conceptes tècnics d’una forma més accessible i comprensible per a tots els públics. N’és una bona mostra la instal·lació que explica els cromosomes del genoma humà a través del disseny tridimensional i interactiu,  que es pot veure des d’avui, 3 de novembre, fins al proper 18 de desembre a la Biblioteca/CRAI del campus del Poblenou de la UPF.

L’autora d’aquesta instal·lació, denominada Blocs de Vida, és la investigadora Carla Molins, tecnòloga creativa que s’ha especialitzat en la interacció entre disseny, tecnologia i ciència per generar elements tangibles sobre coneixements científics complexos.  De fet, la instal·lació sobre el genoma humà  és la representació material de la tesi doctoral aplicada de Carla Molins. La tesi es titula Demystifying the complexity of Cell & Molecular Biology through Transdisciplinary Design Methodologies: Science from the Lab to the Street through Interactive Experiences i l’han codirigida Sergi Cortiñas (coordinador del Grup de Recerca en Comunicació Científica, GRECC, i professor del Departament de Comunicació de la UPF) i Francesc Ribot (Cap de la Menció de Disseny Gràfica del Grau en Disseny i Innovació d’Elisava). Avui, Carla Molins ha presentat la instal·lació a les 12 h, abans d’iniciar la defensa de la tesi doctoral.

Carla Molins: “hi ha encara un gran marge per fer recerca sobre noves formes de representació de l’ADN”

La instal·lació interactiva del genoma humà s’emmarca en un espai expositiu que, tal com ha explicat Molins, “vol contextualitzar un tema molt complex com és el funcionament de l’ADN”. L’exposició té dues parts: una primera secció repassa l’evolució històrica de les recerques i dels coneixements científics sobre l’ADN, mentre que la segona aborda els diferents sistemes que s’han fet servir per representar-lo fins ara. A propòsit d’aquest tema, Molins ha destacat: “hi ha encara un gran marge per fer recerca sobre noves formes de representació de l’ADN” . La seva instal·lació interactiva permet comprendre el moviment de l’ADN de diferents maneres: un primer mode permet visualitzar les seves diferents bases (A, G, C...); un segon, moure lliurament les diferents peces de l’estructura; i un tercer, comprendre les mutacions associades a diferents malalties.  

A la presentació d’avui, hi han intervingut Cristina Pujades, vicerectora de Recerca de la UPF;  David Comas, director de l'Escola de Doctorat de la Universitat; Albert Montull, director de la Secretaria Tècnica d'Elisava;  Anna Magre, directora de la Biblioteca; Matilde Obradors, responsable de Cultura del Departament de Comunicació de la UPF; i Frederic Guerrero, coordinador del programa del Doctorat en Comunicació.

Cristina Pujades ha destacat que la tesi contribueix a dues de les principals prioritats de la UPF, com la interdisciplinarietat i la internacionalització: “és una recerca inter i transdiciplinària i les mirades polièdriques són fonamentals per afrontar els reptes del segle XXI.  A més, s’ha fet en el marc d’una beca europea Marie Curie i això contribueix a visualitzar la recerca cap enfora “. A propòsit d’aquesta tesi, David Comas també s’ha mostrat partidari de “trencar amb la dicotomia entre recerca bàsica i aplicada i donar suport en general a les recerques de qualitat” com la presentada avui. Albert Montull ha destacat que la defensa de la tesi d’avui representa “la culminació d’una investigació que va començar fa 5 anys”, en el marc del projecte europeu ChromDesign. 

Un format innovador en la defensa d’una tesi doctoral

Frederic Guerrero i Matilde Obradors s’han referit al caràcter innovador de la defensa d’aquesta tesi, la primera que es defensa a la Universitat fora d’una sala o una aula convencional. Per a Guerrero, “aquesta presentació deixarà petjada i marcarà el que es farà al programa de doctorat a partir d’ara”. Matilde Obradors també ha destacat que la Biblioteca ha estat un espai idoni per concretar el projecte del Departament de Comunicació d’habilitar un “espai expositiu per a les tesis aplicades” i cercar “noves maneres de compartir el coneixement”. Finalment, Anna Magre ha afegit que aquesta primera experiència és “la llavor de l’espai expositiu que es vol habilitar a la biblioteca”, en el marc del seu procés de transformació.

ARSENAL, ecosistema d’innovació i transferència de la UPF, ha facilitat la materialització dels resultats de la tesi a través d’aquesta instal·lació

La tesi de Carla Molins, investigadora amb una beca europea Marie Curie, assolida per Elisava Research i uns altres 12 centres de recerca genètica europeus de primer ordre, està vinculada al GRECC i a l’Observatori de Comunicació Científica del Departament de Comunicació de la UPF. El muntatge de l’exposició a la UPF ha rebut el suport de l’ecosistema ARSENAL d’aquest mateix departament, que té per objectiu fomentar la transferència a la societat dels resultats de les recerques o dels projectes iniciats en l’entorn de la universitat, així com la innovació en diferents camps de coneixement. Per fer-ho, ARSENAL compta amb diferents plataformes, una d’elles (ADVANCED) dedicada a l’acompanyament de tesis doctorals.

Com a investigadora Marie Curie, Carla Molins està vinculada al projecte ChromDesign, una xarxa innovadora i interdisciplinària de 13 institucions acadèmiques i privades europees. El seu objectiu és caracteritzar com l'organització de la cromatina 3D afecta la regulació gènica durant la diferenciació cel·lular i en diversos trastorns humans. ChromDesign considera que la comunicació i l'educació científica són essencials per al futur de la ciència i pel futur de la societat. Una de les institucions que acull el projecte és Elisava Research, equip interdisciplinari de recerca d’Elisava, Facultat de Disseny i Enginyeria de Barcelona.