Manuscrits i incunables
Les universitats han estat institucions generadores, transmissores i preservadores del coneixement humà, i les seves biblioteques han estat i són elements clau d’aquest procés.
Alhora, la història de la cultura i del llibre com a instrument principal de la transmissió del coneixement no es pot entendre sense l’existència d’institucions centenàries com les universitats.
Encara que jove, la UPF ha pogut aplegar en el seu fons bibliogràfic algunes obres manuscrites anteriors a la invenció de la impremta i també llibres impresos abans del 1501, anomenats incunables.
Les dues obres que es mostren en aquest primer àmbit són:
- Un manuscrit de gramàtica llatina sobre pergamí de principis del segle XIV
- Un llibre imprès a Roma el 1475 amb comentaris de Hièrocles d’Alexandria a l’obra pitagòrica
1- Manuscrit de gramàtica llatina de principis del segle XIV
Manuscrit, sense data exacta, presumiblement de principis del segle XIV, ni tampoc lloc de confecció, escrit sobre pergamí. És un manual escolar de gramàtica llatina.
És el document relligat més antic del fons bibliogràfic de la UPF.
Forma part de la cessió de l'Institut d'educació secundària Jaume Balmes.
Alexander, de Villa Dei. Doctrinale. [Manuscrit escrit a Catalunya a principis del s. XIV]
2- Incunable imprès el 1475 a Roma
Incunable imprès el 1475 a Roma, en el poc habitual format de quart. Té algunes lletres inicials pintades a mà i en color, alternades blaves i vermelles. Són ben visibles els rastres de les menjades de corcs. Tracta sobre l’obra pitagòrica.
Procedent de la donació Alòs-Moner.
