El projecte Conflictes singulars per jutjar, arbitrar o concordar (segles XII-XX) és legatari de 14 projectes finançats en què han participat conjuntament bona part dels investigadors. Aborda un tema original que cerca respondre a molts interrogants científics que han aflorat al llarg de dècades: L'estudi de conflictes singulars o especials i la seva resolució per vies judicials, arbitrals o concordades entre els segles XII i XX. Per això, s'han associat diversos equips en un projecte únic i s'hi han incorporat nous investigadors. En total, s'hi han aplegat 25 persones de 14 universitats, de 6 CC. AA. (Aragó, Cantàbria, Castella-Lleó, Catalunya, Comunitat Valenciana i Illes Balears) i de l'estranger (acadèmics a Alemanya, França i Itàlia), coordinats per Josep Capdeferro (UPF, IP1) i Rafael Ramis (UIB, IP2).

Tot i el seu contingut ius històric, el projecte és de màxima actualitat: fruit de pulsions liberalitzadores, en un context de desregulació, les tècniques de resolució alternativa de conflictes estan en plena expansió a Espanya i aguaiten el marc jurisdiccional gairebé monopolític que l'Estat liberal va construir als segles XIX i XX en contraposició a la dispersió de vies i seus per impartir justícia, arbitrar o transigir de l'Antic Règim. La Història del Dret no pot faltar al debat: una anàlisi rigorosa del passat és imprescindible per a una reflexió que afecta molt més que les formes -judicials, arbitrals o transaccionals- de resoldre els conflictes a la societat espanyola. La vigència, la fortalesa, la naturalesa mateixa del poder públic en la seva versió liberal són en qüestió.

El projecte parteix de la premissa que les justícies civils i penals, principalment les vinculades a jurisdiccions règies -a la jurisdicció estatal des del segle XIX- han rebut i continuen rebent atenció per part de la historiografia jurídica. Per això, es creu necessari il·luminar algunes parts fosques –no forçosament perifèriques ni menys freqüentades–; del ric mosaic jurisdiccional històric. Així, se centra latenció en: 1. Conflictes sobre quotes de poder i ús de recursos després de la Reconquesta; 2. Conflictes entorn d'observança del dret i fiscalització de poders; 3. Conflictes en els àmbits universitari i hospitalari; 4. Conflictes de competència o contenciosos jurisdiccionals; 5. Conflictes mercantils i fiscals; 6. Conflictes sobre delimitació territorial i recursos comunals; 7. Conflictes vinculats a la implantació de l'estat liberal; 8. El llenguatge dels conflictes i les seues solucions i conflictes laborals en perspectiva de gènere.

Després de tots els conflictes històrics que es preveu estudiar hi ha un fort component social, sigui a través d'una preocupació pel repartiment de recursos, per l'atenció a institucions educatives i assistencials, per gestió d'epidèmies, detecció de vies que permetessin algunes persones alliberar-se de la justícia aprofitant intersticis jurisdiccionals, per mecanismes de representació política o per la focalització de l'anàlisi en dret del treball, quan va consolidar la seva personalitat pròpia, i en dones, quan és possible. Tot això permet discutir alguns problemes inherents a la construcció de la jurisdicció i de l'imperi de la llei a l'era contemporània, alhora que s'analitzen en perspectiva històrica alguns punts inexplorats de la resolució alternativa de conflictes.