Olympe de Gouges (Montauban, 7 de maig del 1748 – París, 3 de novembre del 1793).

Marie Gouze, coneguda amb el pseudònim d’Olympe de Gouges, va ser una escriptora, dramaturga i ideòloga revolucionària, considerada una de les precursores més emblemàtiques del moviment feminista.

D'ascendència burgesa, la seva família va concertar el seu matrimoni als 17 anys amb un home d'edat més avançada, amb el qual va tenir un fill. El seu marit va morir als pocs anys i ella mai va tornar a casar-se, havent manifestat que el matrimoni era la tomba de la confiança i l'amor.

Després d'enviduar es va traslladar a París on va freqüentar els salons literaris i va entrar en contacte amb l'elit intel·lectual del moment. Encara que, com era habitual per a les dones de l'època, havia rebut escassa educació, a la capital francesa va iniciar una remarcable trajectòria com a dramaturga i pamfletista. També va crear una companyia de teatre itinerant i va dirigir el diari L’impatient.

Els seus escrits van tenir un fort component de denúncia social, molts d'ells dedicats a la protecció dels més desfavorits, la lluita contra l'esclavitud i la reivindicació dels drets de les dones. La seva obra de teatre més coneguda, L’esclavage des noirs (publicada en 1792 però inscrita en 1785 sota el títol Zamore et Mirza, ou l’heureux naufrage), denunciava el tràfic d'esclaus en l'imperi colonial, i ho feia exposant les conseqüències de l'esclavitud vistes per dos esclaus negres. El ressò de la seva posició crítica va provocar les ires de les famílies nobles que s'havien enriquit amb el comerç negrer, i va acabar sent empresonada a La Bastilla durant un breu període de temps. Aquest ensopecs no li va impedir continuar advocant per l'abolició de l'esclavitud en altres assajos, una actitud que va despertar les simpaties del Club des amis des noirs, del qual va arribar a ser membre.

La seva aportació més universal al moviment feminista és la Déclaration des droits de la femme et de la citoyenne, publicada en 1791, un text trencador per a l'època, on va reformular la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà de 1789 per a evidenciar el biaix patriarcal dels ideals d'igualtat, llibertat i fraternitat de la revolució francesa. En el manifest va tornar a redactar el preàmbul i els disset articles de la Declaració incloent en cadascun a homes i dones. En l'article 10 trobem una de les seves expressions més cèlebres: La femme a le droit de monter sur l’échafaud, elle doit également avoir celui de monter à la tribune.

La declaració forma part d'un escrit més ampli, Les Droits de la Femme, que comença amb una carta dirigida a la reina Maria Antonieta. En aquesta carta la defensa de les acusacions de ser la principal culpable dels mals de l'època i li demana que usi el seu poder per a defensar la causa de les dones. L’obra també incorpora un epíleg que exhortava a la mobilització de les dones, amb la següent proclama inicial:

Femme, réveille-toi ; le tocsin de la raison se fait entendre dans tout l'univers; reconnais tes droits. Le puissant empire de la nature n'est plus environné de préjugés, de fanatisme, de superstition et de mensonges. Le flambeau de la vérité a dissipé tous les nuages de la sottise et de l'usurpation. (…) Ô femmes! Femmes, quand cesserez-vous d'être aveugles? Quels sont les avantages que vous récolterez dans la révolution? Un mépris plus marqué, un dédain plus signalé.

L'escrit acabava amb la proposta d'un nou contracte social entre homes i dones, on Olympe de Gouges va descriure com haurien de ser les bases d'un matrimoni en condicions d'igualtat. Aquí va reivindicar que les dones haurien de poder estimar a qui volguessin, tenir dret a divorciar-se, decidir lliurement sobre la reproducció i donar a conèixer als fills naturals el nom dels seus pares. Alhora va defensar la llibertat de les dones per a accedir a qualsevol ocupació i el control ple de les seves propietats.

Olympe de Gouges també es va imbuir de l'esperit revolucionari, convençuda que les dones havien d'adquirir més protagonisme polític, i va proposar en els seus pamflets reformes econòmiques i socials per a millorar la situació del país. En un primer moment es va decantar per una monarquia constitucional i es va oposar a l'execució de Lluís XVI, encara que va acabar abraçant el republicanisme. Es va unir als girondins i va mantenir un perfil revolucionari moderat, advocant per la separació de poders i el federalisme. Molt crítica amb la dictadura revolucionària de Robespierre i Marat, la seva defensa dels girondins quan aquesta facció va ser escombrada de l'escena política va provocar la seva detenció al juliol de 1793, acusada de traïció. A la presó va continuar escrivint per a reclamar un judici amb garanties on pogués defensar-se de les acusacions, però les seves proclames no van fer efecte. Va ser jutjada pel Tribunal revolucionari en judici sumari i condemnada a mort l'1 de novembre. Va pujar al cadafal el 3 de novembre de 1793.

El seu fill, Pierre Aubry, la va repudiar després de la seva mort per temor a ser perseguit, i la seva figura com a activista revolucionària va ser qüestionada i objecte de ridiculització, per la qual cosa el seu nom va acabar caient en l'oblit. La seva importància com a pensadora i ideòloga no va ser rescatada fins a la segona meitat del segle XX. El govern francès va retre homenatge al seu llegat en el bicentenari de la revolució en 1989 i avui les seves obres de teatre i escrits polítics s'estudien, reediten i representen, podent per fi ocupar el lloc que li correspon en la història de la lluita per la igualtat de les dones.

Bibliografia acadèmica:

BLANC Olivier, Marie-Olympe de Gouges. Une humaniste à la fin du XVIIIe siècle, París: Éditions René Viénet, 2003, 2a ed.

MANZANERA LÓPEZ, Laura, Olympe de Gouges: la cronista maldita de la Revolución Francesa, Barcelona: El Viejo Topo, 2010.

Déclaration des droits de la femme et de la citoyenne, 1791, https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k64848397/f9.item

BOCQUET, José Louis i MULLER, Catel, Olympe de Gouges, Madrid: Sinsentido, 2012.

Olympe de Gouges: France’s forgotten revolutionary heroine, a https://www.bbc.co.uk/sounds/play/w3cszjwm

 

Bibliografia sobre la seva vida i posicionaments:

Déclaration des droits de la femme et de la citoyenne, 1791, https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k64848397/f9.item

BOCQUET, José Louis i MULLER, Catel, Olympe de Gouges, Madrid: Sinsentido, 2012.

 

Filmografia i obres de teatre:

Olympe de Gouges: France’s forgotten revolutionary heroine, a https://www.bbc.co.uk/sounds/play/w3cszjwm

 

 

Enllaç a la fotografia original