Elena Larrauri, promotora de la criminologia a Espanya i de l'anàlisi feminista del sistema penal

Elena Larrauri és Catedràtica de Dret Penal i Criminologia a la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona) des de 2007, sent una de las 5 dones catedràtiques en el Departament de Dret, del total de 23 càtedres, segons dades de la pròpia UPF a gener de 2022[1].

Després de cursar els seus estudis de Dret a la Universitat de Barcelona (1977-1982) i, a continuació, els de doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona, va culminar la seva tesis doctoral el 1986 amb el treball titulat ‘El bien jurídico en el delito de amenazas’. Va ser en aquesta mateixa universitat, on, molt poc després de doctorar-se, va obtenir la plaça de professora titular (1988-2007) que va ocupar fins a incorporar-se a la UPF. Així mateix, ha sigut professora visitant a diversos centres i universitats espanyoles i estrangeres de gran prestigi, entre els que destaquen l’Institut de Criminologia de la Universitat d’Hamburg (Alemanya, 1993-1994) i el All Souls College, de la Universitat d’Oxford (Anglaterra, 2013-2014). A més, també com a mostra d’aquest tret d’internacionalització que la caracteritza, ha realitzat nombroses estades d’investigació en reputats instituts i facultats, destacant la Facultat de Dret de la Universitat Hebrea de Jerusalem (Israel, 1988); el Centre for the Study of Law & Society de la Universitat de Berkeley (Califòrnia, 2015); la Facultat de Dret de la Universitat de Nova York (EE.UU, 1997-1998); l’Institut de Criminologia d’Oslo (Noruega, 1996); i el Department of Criminal Justice Studies de la Universitat Estatal de San Francisco (EE.UU, 2022). ​Finalment, ha estat reconeguda amb les beques més prestigioses, com l’Alexander von Humboldt i la Fulbright-La Caixa, i, aquest mateix any 2023, ha estat nomenada doctor honoris causa per la Universitat del País Vasco per les seves aportacions a la criminologia i a l’anàlisi feminista del sistema penal. S’ha de destacar que, en el nostre país, aquest títol honorífic universitari per excel·lència només es concedeix a dones en un 5,7% del total, segons un estudi de 2018[2].

Les principals línies d’investigació de la professora Larrauri se situen a l’àmbit del sistema general de penes, així com en el camp dels antecedents penals, destacant l’anàlisi de gènere en tot el sistema de justícia penal. Per això, a més de jurista i criminòloga de gran prestigi -en especial, ha estat presidenta de la European Society of Criminology (2007-2010) i investigadora principal de la Xarxa d’Excel·lència EmpiriC (2017)- s’ha ocupat de visibilitzar i reflexionar sobre el problema de la violència masclista i les estratègies de prevenció més eficaces per combatre. En són mostra les seves nombroses obres i treballs en la matèria i la creació i direcció, des del 2010, del Grup d’Investigació en Criminologia i Sistema Penal, en el que bona part dels seus membres tenen una perspectiva de gènere en l’anàlisi dels temes abordats. No hi ha dubte de l’impacte que té la lacra de la violència sexista, com posen de relleu les estadístiques nacionals: entre d’altres dades alarmants, 49 dones assassinades el 2022 a mans de les seves parelles o ex-parelles[3], i 1.190 des del 2003, quan es van començar a comptabilitzar, fins a dia d’avui[4]; 40.491 denúncies por violència de gènere en el tercer trimestre de 2022[5]; o, del total de persones condemnades por delictes sexuals el 2021, el 97,9% van ser homes[6].

Per tant, s’ha de destacar molt significativament la dedicació de l’Elena Larrauri per abordar la prevenció i el tractament de la violència contra les dones des de la criminologia i el sistema de justícia penal d’una forma eficient i garantista, però, a la vegada, prenent en consideració les desigualtats estructurals i històriques per raó de sexe que existeixen a les nostres societats.