"Memòries en conflicte"
"Memòries en conflicte"
Descripció
L'any 1987 la Generalitat de Catalunya va llançar la campanya "Som 6 milions". Trenta-set anys després, la població de Catalunya ha crescut més d'un 33% i ja fa mesos que supera els 8 milions de catalans. Bona part d'aquest creixement és degut al fenomen migratori. La societat catalana actual és, en definitiva, molt més diversa i plural que fa quaranta anys. Malgrat això, la definició de les polítiques públiques de memòria i fins i tot els mateixos conceptes de "memòria pública", de "memòries" i de "memòria històrica" se situen en paràmetres molt semblants als que es feien servir fa temps i sense tenir en compte la realitat plural i diversa de la nostra societat. A tall d'exemple, a Catalunya se celebren diferents fires d'indians que homenatgen personatges que es van enriquir mercès al tràfic i l'explotació d'africans esclavitzats (tot i els pronunciaments i els programes de la UNESCO i després fins i tot del Black Lives Matter en un sentit marcadament oposat). I en algunes localitats, com Igualada, se senten orgullosos de mantenir pràctiques de blackface en la seva centenària Cavalcada de Reis.
Aquesta activitat, doncs, es planteja com un diàleg entre un historiador especialista en estudis sobre esclavitud i la moçambiquesa afincada a Barcelona, Tania Safura Adam, que és investigadora i directora de Radio Africa, comissària de l'exposició “Arxius negres: fragments d’una metròpolis anticolonial” (Biennal Manifesta 15. Barcelona, 2024) i de l'exposició "Réquiem por la Humanidad" (La Casa Encendida, Madrid, 2024). Es tracta d’intercanviar opinions i mirades sobre les memòries i les polítiques públiques sobres aquestes, i el dret a la memòria en una societat diversa i plural com és la catalana en l'actualitat.
Amb Martín Rodrigo Alharilla i Tania Safura Adam
11 de febrer del 2025
de 18.30 a 19.45 hores, a l'auditori del campus de la Ciutadella
Biografies
Tania Safura Adam és curadora, investigadora, i fundadora i editora de Radio Africa, plataforma de pensament crític i difusió de les arts i cultures negres. Les seves recerques exploren les diàspores negres, els seus moviments i resistències i les músiques populars africanes. Va ser comissària de “Microhistòries de la Diàspora. Experiències ‘encarnades’ de la dispersió femenina” (La Virreina, 2018-2019), “Blue Black Futures” (MACBA, 2021-2022); “Réquiem por la Humanidad” (La Casa Encendida, 2024) i "Arxius Negres: fragments d'una metròpolis anticolonial" (Biennal Manifesta, 2024). Va ser responsable del programa d'activitats de “Making Africa: un continent de disseny contemporani” (CCCB, 2016). És autora de l'assaig Voces negras: una historia oral de las músicas populares africanas. Vol. 1. Actualment dirigeix la recerca “España Negra. Viaje hacia la negritud en el espacio-tiempo” (Museo Reina Sofía, MACBA, Artium, CCCB, IVAM), el Seminari d'Estudis Negres Ibèrics del Programa d'Estudis Propis del Museo Reina Sofía, i presenta el programa Radio Africa a betevé.
Martín Rodrigo Alharilla és doctor en Economia per la UAB i professor titular d’Història Contemporània al Departament d’Humanitats de la UPF. És també coordinador del màster en Història del Món i del Grup de Recerca en Imperis, Metròpolis i Societats Extraeuropees (tots dos de la UPF). Durant els darrers anys ha centrat la seva recerca en l’estudi del tràfic transatlàntic d’africans esclavitzats i en l’esclavitud colonial. Entre els seus darrers llibres destaquen: com a autor Los Goytisolo, una próspera familia de indianos (Marcial Pons, 2016) i Un hombre, mil negocios. La controvertida historia de Antonio López, marqués de Comillas (Ariel, 2021), i com a editor i coautor: Negreros y esclavos. Barcelona y la esclavitud atlántica, ss. XVI-XIX (Icaria, 2017), Cádiz y el tráfico de esclavos. De la legalidad a la clandestinidad (Silex, 2018). El seu últim llibre és Del olvido a la memoria. La esclavitud en la España contemporánea (Icaria, 2022).