Ciència i literatura semblen dos mons totalment allunyats. I, tanmateix, les dues òrbites d’aquests planetes tan diferents s’han creuat moltes vegades, per a benefici de tots dos. I no només amb autors com Verne o Huxley, que sempre vénen al cap quan es parla d’aquesta relació, sinó també amb Shakespeare, Balzac, Proust, Calvino o Mann, per dir-ne només uns quants. La conversa girarà entorn de les diferències entre literatura i ciència, però, sobretot, de tot el que una i altra s’han aportat i s’aporten mútuament a l’hora de crear ficció o poesia i de difondre la ciència o reflexionar, de manera més comprensiva o més crítica, sobre el seu paper a la societat. 

Xavier Duran Escriba és llicenciat en Ciències Químiques i doctor en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona. De 1999 al 2014 va ser director del programa El medi ambient de TV3, i actualment és redactor especialitzat en ciència i tecnologia als serveis informatius de la mateixa cadena. És fundador de l’Associació Catalana de Comunicació Científica i autor de més d’una trentena de llibres, entre els quals destaquen L’artista en el laboratori. Pinzellades sobre art i ciència, La ciència en la literatura. Un viatge per la història de la ciència vista per escriptors de tots els temps, L’individu transparent. Dels raigs X al big data i L’imperi de les dades. Big data, privacitat i la societat del futur. Ha guanyat diversos premis literaris: el Joan Fuster, el Josep Vallverdú (en dues ocasions), el Joaquim Xirau, el Marià Vayreda de narrativa, el Premi Europeu de Divulgació Científica “Estudi General” (en dues ocasions), el premi Crítica Serra d’Or i el Premio Nacional de Edición Universitaria. 

Núria Perpinyà (Lleida, 1961) és professora de Teoria Literària i Literatura Comparada a la Universitat de Lleida. És especialista en Gabriel Ferrater, avantguarda i segle xix. Com a assagista ha publicat Gabriel Ferrater: recepció i contradicció (Empúries, 1997), Las criptas de la crítica. Veinte interpretaciones de la Odisea (Gredos, 2008), Más que una máquina (Premio Internacional de Ensayo Siglo XXI de Mèxic), Ruins, Nostalgia and Ugliness (Logos Verlag, 2014), La cadira trencada. Teatre català d’avantguarda (Arola, 2019) i Caos, virus, calma. La Teoría del Caos aplicada a los desórdenes artísticos, sociales y políticos (Premi d’Assaig de Màlaga 2020). Ha estat professora visitant a la Universitat d’Essex (1995-1996) i a la Universitat de Chicago (2017).

Com a novel·lista ha publicat Un bon error (Empúries, 1998), un experiment científic i homosexual; Una casa per compondre (Empúries, 2001), un àcid retrat arquitectònic en què una pianista busca pis; i Mistana (Proa i Premi Nacional de la Crítica, 2005), una tragèdia amb boira sobre la bogeria. A partir d’Els privilegiats (Empúries, 2011) –una irònica novel·la teatral sobre un museu d’art–, Perpinyà s’endinsa en el món del teatre amb Els cal·lígrafs (Empúries, 2011), una reivindicació de les humanitats i de les cultures minoritàries centrada en el món universitari. L’any 2012 publica Al vertigen, una novel·la d’amor entre alpinistes que transcorre a l’alta muntanya. Els seus últims llibres són I, de sobte, el paradís (Comanegra, 2018), l’obra de teatre El vici (Arola, 2019), sobre l’addicció a Internet, i la novel·la futurista sobre el canvi climàtic Diatomea (La Magrana, 2022). La seva pàgina web és www.nuriaperpinya.com.