Els Assaigs [Essais] de Montaigne representen idees (“No pinto l’ésser, pinto el passatge”, o “si la meva ànima pogués fer peu… em resoldria”) que semblem pròpies del portal de la modernitat i de la cultura del jo. També remeten, amb la mateixa força, als orígens grecs de la filosofia. Montaigne juga a esmicolar totes les tesis, incloses les pròpies. No pot ser més exemplar per representar l’esperit del seu temps, renaixentista esgotat, manierista, quasi barroc. L’acadèmia i el poder editorial l’han integrat del tot en aquesta perspectiva. El seu llibre, alhora, mai no ha caigut dels prestatges de la millor literatura d’estil i de guia personal. Però ordenant els Assaigs en la història de les idees i les institucions, o en la construcció d’una consciència modèlica, potser perdem l’ocasió d’una insòlita lectura capaç de sobreviure en el desordre.

L’escepticisme (que no és relativisme) relacionat amb la identitat, subjecte i errància (“em desdic de tot”), no és on es busca sinó en una altra banda. Montaigne, que es pot comparar amb Cervantes, parla d’una ment oberta i d’un subjecte que es torna savi a costa de si mateix.

Jaume Casals és catedràtic de Filosofia a la Universitat Pompeu Fabra, de la qual ha estat rector entre el 2013 i el 2021. És membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans i Dean’s Medal de la Bloomberg School of Public Health (John’s Hopkins University). Les seves línies de recerca inclouen la gènesi grega del pensament modern i contemporani i de la filosofia i la literatura. Ha traduït i editat obres de Montaigne, Montesquieu, Berkeley i Bergson, i és autor d’una cinquantena d’articles acadèmics i de diversos llibres, entre els quals ¿Qué sé yo? La filosofia de Montaigne (Arpa, 2018), El aprendizaje de la muerte en la historia de las ideas (Ediciones UDP, 2009), El pou de la paraula (Edicions 62, 1996) i L’experiment d’Aristòtil (Edicions 62, 1992).

Juan Malpartida, escriptor, nascut l’any 1956, ha estat director de Cuadernos Hispanoamericanos, càrrec del qual va cessar en jubilar-se, el 2021. És autor de diversos llibres de poesia, recollits en la seva major part a Huellas, novel·les, diaris i assajos entre els quals cal destacar: Margen interno (2017), Antonio Machado, vida y pensamiento de un poeta (2019), Octavio Paz, un camino de convergencias (2020), i Mi vecino Montaigne (2021).