La pràctica del fotoperiodisme implica un compromís seriós amb la realitat i amb l’opinió pública, basat en el respecte, l’ètica i l’empatia. El fotoperiodisme viu temps complexos de grans reptes tecnològics i certes vulneracions de principis bàsics. Reflexionar sobre la pràctica d’aquest ofici és fonamental per poder exercir-lo des d’una sòlida base ètica.

Emilio Morenatti (Saragossa, 1969). Fotoperiodista d’agències amb més de trenta anys de professió, ha cobert conflictes armats, principalment a l’Orient Mitjà, a l’Afganistan, al Pakistan, a l’Iraq i al nord d’Àfrica per a l’agència de notícies nord-americana The Associated Press, on actualment dirigeix el departament de fotografia a Espanya i Portugal. Morenatti, que té un màster en Fotoperiodisme i Fotografia Documental per la Universitat d’Art de Londres, ha estat nomenat el millor fotoperiodista de l’any a Amèrica en dues ocasions, el 2009 per Pictures of the Year International i el 2010 per la National Press Photographers Association dels Estats Units. Entre els seus guardons destaca el Fotopress, el premi Godó de fotoperiodisme, l’Ortega y Gasset i el World Press Photo dues vegades. Recentment ha estat guardonat amb el premi Pulitzer en la categoria de reportatge fotogràfic.

Sandra Balsells (Barcelona, 1966)

El 1989, després de llicenciar-se en Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​es trasllada a Londres, on s’inicia professionalment en l’àmbit del fotoperiodisme després de cursar un postgrau de Fotoperiodisme al London College of Printing. El 1991 cobreix l’esclat de la guerra a Croàcia com a col·laboradora freelance del diari britànic The Times. Des de llavors i fins a finals de l’any 2000, gran part de la seva trajectòria fotogràfica se centra a la zona dels Balcans. A més, ha realitzat nombrosos reportatges a Israel, Palestina, Mèxic, Romania, el Canadà, Cuba, Moçambic, Haití, Lampedusa i Sicília.

És autora del llibre Balkan in memoriam i coautora de Montreal Metropole vue par 30 grands reporters. En l’àmbit televisiu, és coautora dels documentals Dying for the Truth i Retratos del alma.

Guardonada amb el premi Ortega i Gasset l’any 2006 a la millor tasca informativa i amb una beca FotoPres l’any 1997, ha comissariat els projectes fotogràfics Latidos de un mundo convulso, Desaparecidos, Antología de Gervasio Sánchez i Topografía de la ira. Ha participat en més de cent exposicions individuals i col·lectives, i la seva obra figura en diverses col·leccions públiques i privades. Des de 1995 compagina la feina de fotoperiodista amb la docència a la Universitat Ramon Llull.