Cóm es relaciona l’arquitectura amb la memòria i quin és el seu paper en la creació d’identitat? Com dissenyar tenint en compte les necessitats i les sensibilitats dels diferents col·lectius? En un món globalitzat on les grans ciutats cada cop s’assemblen més, reflexionarem sobre els reptes que els canvis constants suposen per a l’arquitectura de qualitat. La sensibilitat pel context, la seva escala i materialitat, les traces del passat i la previsió d’usos flexibles caracteritzen l’obra d’EMBT i ha influït decisivament en la generació jove d’arquitectes, cada cop més present en el disseny i en els debats sobre el nostre hàbitat del futur.

Benedetta Tagliabue va estudiar arquitectura a l’Institut d’Arquitectura de Venècia (IUAV) i actualment exerceix com a directora del despatx internacional d’arquitectura Miralles Tagliabue EMBT, fundat l’any 1994 en col·laboració amb Enric Miralles, amb seus a Barcelona, Xangai i París.

Entre els seus projectes més destacats es troben el Parlament d’Edimburg, el Parc Diagonal Mar, el mercat de Santa Caterina de Barcelona, ​​el Campus Universitari de Vigo i el Pavelló d’Espanya a l’Exposició Universal de Xangai 2010, que va ser guardonat amb el prestigiós RIBA International al millor edifici internacional” l’any 2011. Els projectes actuals d’estudi inclouen l’Escola de Negocis de la Universitat de Fudan a Xangai, les torres d’oficines a Xiamen i Taichung, els espais públics de HafenCity a Hamburg i l’estació de metro Clichy-Montfermeil a París (guardonada amb el primer premi en el concurs) i l’estació central del metro de Nàpol, entre d’altres.

El seu estudi treballa en els camps de l’arquitectura, el disseny d’espais públics, la rehabilitació, l’interiorisme i el disseny industrial. La seva arquitectura poètica, sempre atenta al seu context, ha guanyat premis internacionals en els àmbits de l’espai públic i el disseny. En l’àmbit docent, ha estat professora visitant a la Universitat de Harvard, la Universitat de Columbia i l’ETSAB de Barcelona; ha ​​impartit conferències regularment en fòrums d’arquitectura i universitats, i forma part de jurats d’arreu del món –per exemple, dels premis Princesa d’Astúries–, i des del 2014 forma part del jurat del premi Pritzker. El 2004 va rebre un doctorat honoris causa a la Facultat d’Arts i Ciències Socials de la Universitat Napier d’Edimburg.

La seva obra ha estat guardonada amb el premi RIBA Stirling el 2005, el premi Nacional espanyol el 2006, el premi Nacional de Catalunya el 2002, el Premi Ciutat de Barcelona els anys 2005 i 2009, els premis FAD els anys 2000, 2003 i 2007.

L’any 2013 va rebre el premi RIBA Jencks, que s’atorga anualment a una persona o pràctica que recentment hgia fet una important contribució internacional tant a la teoria com a la pràctica de l’arquitectura. I al maig del 2019 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya per l’excel·lència de la seva pràctica professional en l’àmbit de l’arquitectura a nivell mundial.

També és directora de la Fundació Enric Miralles, l’objectiu de la qual és promoure l’arquitectura experimental amb l’esperit del seu difunt marit i soci Enric Miralles.

http://www.mirallestagliabue.com/

Jelena Prokopljević és arquitecta i investigadora especialitzada en l’arquitectura i l’urbanisme dels països socialistes com a part de la historia general de l’arquitectura contemporània. És arquitecta per l’Escola d’Arquitectura de la Universitat de Belgrad (1998) i doctora per la UPC (2006). La seva trajectòria professional s’ha centrat en la recerca, la divulgació i la docència. És coautora, amb Roger Mateos, del llibre Corea del Norte-Utopía de Hormigón i editora de Unprecedented Pyongyang, de Dongwoo Yim, tots dos llibres fruit de la recerca al país més aïllat del món. Ha estat autora de diferents conferències i articles acadèmics sobre la temàtica de l’arquitectura socialista i postsocialista. El 2014 va participar en el pavelló de la República de Corea per a la Biennal de Venècia, i el 2016 va co-comissariar l’exposició “Aftermath – Arquitectura més enllà dels arquitectes” per al pavelló de Catalunya del mateix certamen. Juntament amb el col·lectiu El Globus Vermell, ha estat guanyadora de la beca Premi Ciutat de Barcelona 2020 per al projecte de recerca sobre Barcelona a la “Nova Babilònia” de Constant.

Col·labora com a membre de comitè d’experts amb el Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà i amb el premi Mies van der Rohe d’arquitectura contemporània. Des del 2017 és vocal de la junta d’Arquin FAD, i ha estat membre del jurat en diferents edicions dels premis FAD i altres concursos i premis d’arquitectura a Catalunya.

És professora associada d’Història i Teoria de l’Arquitectura a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Internacional de Catalunya, i també imparteix l’assignatura Ciutats i Urbanisme a Àsia Pacífic a la Facultat d’Humanitats de la UPF i al Barcelona Architecture Center. Col·labora en diferents projectes de difusió i recerca de l’arquitectura de Barcelona. 

https://laciudadsocialista.wordpress.com/