La crisi econòmica derivada de la pandèmia té uns orígens ben diferenciats de l’anterior crisi econòmica, l’anomenada gran recessió o crisi financera; però les dues tenen també trets comuns, com el seu abast mundial o el seu impacte sobre les oportunitats i el benestar de nombrosos col·lectius que han patit directament els efectes d’aquestes crisis. La incertesa ha condicionat profundament la vida dels ciutadans i també les seves decisions econòmiques, amb alguns col·lectius i sectors molt més castigats que d’altres. Mentre la crisi ha creat oportunitats i maneres de conviure i de treballar diferents per a alguns, ha destrossat el modus vivendi de molts ciutadans que no veuen com construir un nou futur. 

En aquesta línia, les polítiques públiques estan jugant un paper cabdal per apaivagar les dificultats dels col·lectius més afectats; però la seva intervenció no pot ser només un pedaç per sortir del moment més difícil. És l’hora de pensar més enllà, en la conjunció del món privat i el públic, per identificar i dissenyar aquelles accions privades i polítiques públiques que poden ajudar a superar la crisi amb més eficàcia, i en especial per aconseguir retornar als ciutadans més afectats una manera digna de guanyar-se la vida i recuperar la prosperitat. Vàrem aprendre de l’anterior crisi? Ho podem fer millor aquesta vegada?

Lourdes Benería (Boí, Alta Ribagorça, 1937) és catedràtica emèrita de la Universitat de Cornell (Ithaca, Nova York), considerada una de les millors especialistes en estudis d'economia i gènere vinculats al desenvolupament i la globalització.

Va estudiar Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona, a la Universitat de Nova York (NYU) i a la Universitat de Colúmbia de Nova York, on va obtenir el doctorat al Departament d'Economia (1975). És catedràtica de la Universitat de Cornell (1987-2009), però ha impartit docència en altres universitats americanes i en diversos països. El seu treball s'ha centrat en l’economia laboral i, en particular, en el treball de les dones, així com en qüestions de desenvolupament i de globalització. Com a assessora experta en economia, ha col·laborat amb organismes internacionals com l'Organització Internacional del Treball i UNIFEM de Nacions Unides, i va ser presidenta de la International Association for Feminist Economics (IAFFE), el 2003-2004.

És autora dels llibres Gender, development and globalization. Economics as if all people mattered (2015), traduït a l’espanyol com Género, desarrollo y globalización. Una visión desde la economía feminista (2018); La encrucijada de clase y género. Trabajo a domicilio, subcontratación y dinámica de la unidad doméstica en la Ciudad de México (Colegio de México/Fondo de Cultura Económica, 1994), i Género, desarrollo y globalización (Hacer, 2005). És també autora o editora d'altres llibres i de nombrosos articles publicats sobretot en anglès. Un dels temes que ha investigat és el de l'emigració internacional, sobre la qual ha publicat l'article “The crisis of care, international migration, and public policy”, a Feminist Economics (14(3) juliol del 2008).

El 2018 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva contribució a la recerca econòmica.

Teresa Garcia-Milà Lloveras és doctora en Economia per la Universitat de Minnesota; catedràtica al Departament d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra; directora de la Barcelona Graduate School of Economics, i investigadora associada del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI). És vocal del Consell Assessor d’Afers Econòmics del Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital, i membre del Consell Assessor de l’Agenda 2030 de l’Ajuntament de Barcelona. Medalla Narcís Monturiol (2018) i col·legiada de Mèrit del Col·legi d’Economistes de Catalunya (2016). Anteriorment, va ser professora de la Universitat Autònoma de Barcelona i de l’State University of New York at Stony Brook. Ha exercit diversos càrrecs acadèmics a la UPF: vicerectora de política científica, directora del Departament d’Economia i Empresa i degana de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials. 

La seva recerca s’ha centrat en l’anàlisi de diversos aspectes de les polítiques públiques. Ha estudiat l’efectivitat de les inversions públiques i, en particular, de les infraestructures, en impulsar el creixement econòmic; alhora, les seves limitacions com a eina de política regional per reduir les desigualtats territorials. Ha analitzat de quina manera les estructures impositives òptimes per al creixement poden afectar la distribució del benestar. Ha fet diverses aportacions a la comprensió dels models de federalisme fiscal, tant des del punt de vista teòric com internacional, aportant dissenys que permeten respondre a preferències de solidaritat en un entorn d’eficiència.