La medicina, i les biociències en general, es troben en un punt d’inflexió. Els avenços recents en tecnologies d’edició i escriptura de gens han accelerat profundament la nostra capacitat de fer enginyeria dels sistemes vius. Poder reescriure la vida en el seu llenguatge genuí, l’alfabet genètic, ha impulsat una autèntica revolució terapèutica. 

CRISPR, una tecnologia d’edició gènica clau en aquesta revolució, ha estat reconeguda amb el passat Nobel de química, i ja ha permès l’inici de mig centenar d’assajos clínics, quasi tots de malalties fins ara incurables. Tanmateix, aquest ràpid progrés ha evidenciat conseqüències que han provocat un ampli rebuig, com la generació dels primers humans modificats en línia germinal per part de He Jiankui, a la Xina.  

Els avenços en aquest camp han estat tan ràpids que el diàleg al voltant de possibles problemes ètics, socials i de seguretat s’està esforçant per posar-se al dia. L’edició gènica es presenta amb moltes varietats, amb moltes conseqüències. Qualsevol discussió ètica profunda ha de tenir en compte aquestes distincions.

Marc Güell (Olot, 1982) és doctor en biomedicina i professor tenure-track de la Universitat Pompeu Fabra. Lidera el Grup de Biologia Sintètica Translacional, en què desenvolupa noves tecnologies per a l’edició genètica i eines per a l’enginyeria del microbioma de la pell. És autor d’articles que han generat més de 11.000 citacions i de patents de tres empreses biotecnològiques que desenvolupen teràpies en els àmbits del trasplantament d’òrgans, malalties de la pell i teràpia gènica.

Recentment, ha rebut importants reconeixements com el Premi Nacional de Recerca al talent jove (2018), el Highly cited researcher per la Web of Science (2019), ha estat escollit EMBO Young Investigator el 2020 i guardonat amb el premi premi August Pi i Sunyer de l'Institut d'Estudis Catalans al 2021

Fa classes al grau en Enginyeria Biomèdica de la UPF (Enginyeria de Cèl·lules i Teixits, i Biologia Sintètica Avançada). I és coordinador del màster en Indústria Biotecnològica i Farmacèutica (UPF). 

Itziar Lecuona (Barcelona, 1976) és doctora en Dret (línia d'investigació en Bioètica i Dret) i màster en Bioètica i Dret per la Universitat de Barcelona; professora del Departament de Medicina (Facultat de Medicina) i directora del centre de recerca Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona; membre del Grup d'Investigació Consolidat ‘Bioètica, Dret i Societat’ (2014 SGR 558) de la Generalitat de Catalunya.

Les seves línies d'investigació principals són els aspectes bioètics, jurídics i socials de la recerca en éssers humans; els comitès d'ètica en investigació, els comitès nacionals i els comitès d'ètica assistencials; la formació i la capacitació en ètica; la integritat, la recerca i la innovació responsables (RRI); la investigació amb dades massives i la protecció de la intimitat; els aspectes bioètics i legals en alimentació humana, i la relació entre la bioètica i els drets humans.

Ha obert línies de docència i d’investigació en bioètica en la formació de grau i de postgrau als ensenyaments de medicina, infermeria, ciència i tecnologia dels aliments i nutrició humana; medicina translacional, biomedicina, salut internacional i recerca clínica.