És l’art un espai místic, en què l’artista busca refugi per expressar la seva creativitat, o és una missió que suposa certa responsabilitat moral que l’impulsa a compartir el seu talent? Escultures de Plensa formen part de paisatges urbans de Chicago, Nova York, Madrid, Nàpols, Jakarta, Erevan, Tòquio o Londres, entre altres ciutats, buscant sempre, de manera explícita o implícita, la interacció amb els paisatges urbans dels quals formen part. Les escultures de Plensa, que sovint estan en espais públics o enmig de la natura, inciten al diàleg entre l’obra d’art i nosaltres, entre l’ànima de l’artista i l’ànima del món. Aquest diàleg, en el qual també participa l’artista, proposa parlar de l’art com a espai de l’autèntica comunicació humana.

Jaume Plensa (Barcelona, 1955) va estudiar a l’Escola d’Art i Disseny de Llotja i a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. Des de 1980, any de la seva primera exposició a Barcelona, ​​ha viscut i treballat a Alemanya, a Bèlgica, al Regne Unit, a França i als Estats Units; actualment resideix i treballa a Barcelona.

Plensa exposa regularment la seva obra en galeries i museus d’Europa, dels Estats Units i d’Àsia. La seva darrera exposició museística ha estat “Invisibles”, que s’ha pogut contemplar al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid i al MACBA de Barcelona, i que posteriorment va viatjar al Museu d’Art Modern de Moscou, a Rússia, i al Museu Beelden aan Zee de la Haia, als Països Baixos.

Entre les exposicions més destacades de la seva carrera s’inclouen les següents: l’organitzada a la Fundació Joan Miró de Barcelona el 1996, que va viatjar a la Galerie nationale du Jeu de Paume de París i al Malmö Konsthall de Malmö (Suècia); la mostra de la seva obra al Nasher Sculpture Center de Dallas, i una àmplia selecció de les seves escultures al Yorkshire Sculpture Park de West Bretton, Anglaterra (2011), un dels espectacles més complets mai dedicats a l’obra de Jaume Plensa i que va rebre el reconeixement nacional com a “Atracció més magnífica” el 2011.

A Alemanya diversos museus han fet exposicions de la seva obra. Entre aquestes, s’hi inclouen “Love Sounds”, al Kestner Gesellschaft de Hannover (1999); “The Secret Heart”, que es va mostrar a tres museus de la ciutat d’Augsburg (2014), i “Die Innere Sight”, al Museu Max Ernst de Brühl (2016). Durant el 2015 i el 2016, l’exposició “Human Landscape” va viatjar per diversos museus dels Estats Units: el Cheekwood Estate and Gardens i The Frist Center for the Visual Arts de Nashville (Tennessee), el Tampa Museum of Art de Tampa (Florida) i el Toledo Museum of Art de Toledo (Ohio). Plensa ha treballat i ha exposat de manera contínua les seves obres en moltes galeries d’art i museus als Estats Units durant gairebé tres dècades.

Una part molt important de l’obra de Plensa són escultures en l’espai públic, com les que hi ha instal·lades a diverses ciutats de països tan diversos com Espanya, França, el Japó, el Regne Unit, Corea, Alemanya, el Canadà o els Estats Units, entre d’altres.

The Crown Fountain, que es va donar a conèixer al Millennium Park de Chicago el 2004, és un dels projectes més grans de Plensa i, sens dubte, un dels més brillants. El treball va donar lloc a molts encàrrecs, que es van afegir a la llista d’obres de Jaume Plensa en espais públics, fins a les més recents, Julia (Madrid, 2018); Voices (2018) i A 30 Hudson Yards (Nova York), i Dreaming (Richmond Adelaide Center de Toronto, 2017), instal·lada el 2020.

Jaume Plensa ha rebut nombrosos premis nacionals i internacionals, com el Premio Nacional de Bellas Artes (2012), el Premio Velázquez de las Artes (2013), el Premi Nacional de Belles Arts de la Generalitat de Catalunya (1997), elogis especials per l’exposició “Chaos-Saliva” (Palau de Velázquez - Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, 2000). També ha guanyat nombrosos reconeixements i premis internacionals, entre els quals destaquen la medalla de Chevalier des Arts et des Lettres, atorgada pel Ministeri de Cultura francès (1993); el Marsh Award for Excellence in Public Sculpture, per la seva obra Dream (Londres, 2009); un reconeixement especial per Behind The Walls al Rockefeller Center, Nova York (2018); el Premi Global Fine Art a la millor instal·lació pública a l’aire lliure amb Together (Collateral Event de la 56a. Biennal de Venècia, Basílica San Giorgio Maggiore, 2015).

D’altra banda, l’any 2005 Jaume Plensa va ser investit doctor honoris causa per l’Escola de l’Institut d’Art de Chicago i per la Universitat Autònoma de Barcelona el 2018. Des de 1996 ha col·laborat en molts projectes de teatre i d’òpera, treballant-ne el concepte i dissenyant-ne decorats i vestuari.

www.jaumeplensa.com 

Tamara Djermanovic (Belgrad, 1965) és professora d’estètica i literatures eslaves a la Facultat d’Humanitats de la UPF i és investigadora principal del grup de recerca consolidat Seminari d’Estudis Eslaus. Llicenciada en Literatura Comparada per la Universitat de Belgrad el 1990, es va doctorar en Humanitats a la UPF l’any 2004.

Entre el seus llibres destaquen Dostoyevski entre Rusia y Occidente (Herder, 2006; publicat també en rus per l’editorial Rudomino, 2013); El viaje a mi país ya inexistente (Altaïr, 2013, publicat en serbi per Samizdat, 2018), i edicions dels llibres La construcción estética de Europa (Comares, 2014) i Tarkovski y la cultura universal (Shangrila, 2020). Així mateix, ha publicat nombrosos capítols de llibres, articles acadèmics en revistes nacionals i internacionals i textos en concepte de transferència del coneixement en diaris i revistes culturals.

Ha impartit classes, seminaris i conferències en diverses universitats d’Espanya i també a Oxford, a Londres, a París, a Buenos Aires, a Moscou i a Belgrad.

És coordinadora acadèmica dels Diàlegs Humanístics UPF.

https://tamaradjermanovictanasijevic.academia.edu/