Què és el que s’ha complert i què no de les profecies de novel·les i pel·lícules que se situen en el temps en què vivim? Amb l’entrada al segle xxi la ciència es troba a les portes de poder fer realitat el que fins ara pertanyia al domini de la ciència-ficció. Davant del temps lineal dels científics, el dels humanistes és més circular. Sense una trobada entre ciència i humanitats, però, no podrem resoldre els reptes que haurem d’afrontar.

Rafael Argullol és escriptor i catedràtic d’Estètica i Teoria de l’Art a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. És autor de 33 llibres, els dos darrers dels quals Mi Gaudí espectral (Acantilado, 2015) i Pasión del dios que quiso ser hombre (Acantilado, 2014). Ha rebut premis literaris per Visión desde el fondo del mar (premi Cálamo i premi Ciutat de Barcelona 2010), Una educación sensorial (premi al millor assaig del Fons de Cultura Econòmica) i La razón del mal (premi Nadal 1993).

Ricard Solé és investigador ICREA a la Universitat Pompeu Fabra, on dirigeix el Laboratori de Sistemes Complexos. És, també, catedràtic extern del Santa Fe Institute, als Estats Units. Ha publicat més de dos-cents articles en revistes científiques internacionals i diversos llibres, entre els quals destaquen Signs of life: how complexity pervades biology (2001), Xarxes complexes, del genoma a Internet (2009), Vidas sintéticas (Tusquets, 2012) i La lógica de los monstruos (2016). Ha estat guardonat amb el premi Ciutat de Barcelona i amb el premi La Vanguardia de la Ciència.