"Així doncs, el sentiment del sublim és un sentiment del desplaer suscitat per la inadequació que, respecte a l'avaluació de les magnituds que fa la raó, pateix la imaginació quan les avalua estèticament."

KANT, Immanuel (2004 [1790]). “Analítica del sublim”, dins Crítica de la facultat de jutjar (Jèssica Jaques Pi trad.), Barcelona: Edicions 62, p. 230.

La nebulosa del cap de cavall és una clara representació de l’infinit, puix que l’univers és un espai en constant expansió. Congrega en ell l’essència del sublim en un sentit d’incomoditat car no hi ha quelcom més terrorífic que la incommensurabilitat i la indefinició d’un ens que es troba en una constant redefinició de si mateix i del qual se’ns escapen les lleis per les quals es regeix.

Aquesta fotografia és una prova clara de l’ànsia humana d’anar més enllà i transcendir en el seu coneixement, però al mateix temps, aquesta ambició de transcendència inherent a l’essència de l’espècie humana ens ha portat a aquest punt que simultàniament ens genera aquesta sensació d’incomoditat i desplaer a causa de la impossibilitat de la concepció estètica de la infinitud. A la vegada, aquesta ambició ens ha empès a l’autosuperació i al desenvolupament d'infraestructures que ens permetin conèixer més.

Davant de la magnitud de l’univers que ens envolta la nostra presència ens resulta d’una insignificança irrisòria enfront l’alè de la natura i les lleis que la regulen. Tot i això, la nostra tendència natural a evolucionar ens condueix a la constant confrontació amb el nostre entorn, a la mateixa vegada que ens provoca un sentiment de petitesa i de caducitat com a éssers pertanyents a la Terra. Aquest anhel de voluntat de descobriment és provocat pel nostre sentiment de superioritat respecte a la resta de la natura i de la totalitat de l’Univers.  

Elaborat per Nune Manukyan, Mariona Fàbrega, Maria Tarrada i Luz Serrano