"El seu aspecte és espantós, i si ha de disposar la ment, per mitjà d’una intuïció d’aquest tipus, amb vista a un sentiment sublim en si mateix, aquella s’ha d’omplir amb diverses idees, per tal com és empès a abandonar la sensibilitat per passar a ocupar-se de les idees, que contenen una finalitat superior."

KANT, Immanuel (2004 [1790]). “Analítica del sublim”, dins Crítica de la facultat de jutjar (Jèssica Jaques Pi trad.), Barcelona: Edicions 62, p. 212.

Hem volgut representar la idea del sublim com a espectador d’un part, en aquest cas amb la fotografia. La forma material del part és espantosa. La sang, la deformitat del nadó i l’expressió de patiment de la mare apunten cap a un objecte estèticament terrible que intimida la sensibilitat, sense cap forma estètica en aquell moment, fet que genera rebuig. Ara bé, és a través de les nostres idees que l’objecte terrible i espantós es torna plaent. El naixement i la idea de vida provoca que la imaginació s'expandeix davant l'esdeveniment d’una nova existència dotada d’infinites possibilitats, de manera que succeeix una doble vessant emocional: la grandesa magnànima del concepte de vida i la fragilitat física del nadó que evoca temor alhora que alegria. El dolor físic que comporta el moment del part tant experimentalment com visualment en contraposició de la felicitat i gaudiment que comporta la idea del naixement provoca una inadequació entre l’experiència sensible i l’estat de l’ànima. Ens sentim estimulats per una predisposició d’estimar l’escena gràcies a la idea positiva de vida, llinatge i origen, tot i que vagi en contra del nostre interès observar el dolor transitori de la imatge que alhora és extàtic, on les formes sensibles es presenten amorfes i desfigurades en les faccions i el cos de la mare i el nadó. Trobem, d’aquesta manera, l’atracció ―a través de les idees― i la repulsió ―a través de la materialitat espantosa― indissociables i momentànies de l’experiència kantiana que ens provoca una «esgarrifança satisfactòria».

Elaborat per Magalí Cardenya, Mar Puigneró, Georgina Boix i Laia Caballero