"Ara bé, atès que, en l’apreciació de la magnitud, la mesura no depèn simplement de la multiplicitat (nombre) sinó també de la magnitud de la unitat (de la mesura), i que aquesta magnitud sempre requereix alhora quelcom d’altre com a mesura, quelcom amb què ser comparada, veiem que tota determinació de la magnitud dels fenòmens no pot, de cap manera, subministrar cap concepte absolut d’una magnitud, sinó, únicament, un concepte comparatiu. (…) És sublim allò que fa que, comparat amb ell, tota la resta de coses resulti petita."

KANT, Immanuel (2004 [1790]). “Analítica del sublim”, dins Crítica de la facultat de jutjar (Jèssica Jaques Pi trad.), Barcelona: Edicions 62, p. 216-218.

Die berühmten Orden der Nacht (1997), d’Anselm Kiefer, és una obra pictòrica on se’ns presenta l’autoretrat de l’artista estirat en un terra sec i esquerdat, com una figura inerta, gairebé sense vida, sota un cel immens i ple d’estrelles. L’obra de Kiefer (Alemanya, 1945) està influenciada pel context històric de l’artista: havent nascut en acabar la Segona Guerra Mundial, va ser testimoni de la divisió i unificació de la seva terra, de les seqüeles d’un esdeveniment tan terrible com és una guerra, de l’inici d’un nou món i de la cerca del significat i renovació de l’ésser humà. Kant, en l’Analític del Sublim, assenyala que “és sublim allò que fa que, comparat amb ell, tota la resta de coses resulti petita”. En aquest quadre, Kiefer col·loca l’ésser humà en gran contrast amb la immensitat del firmament. Fascinat pel cel nocturn, expressa el misteri que l’envolta, que marca l’origen, però també el destí de la humanitat. El que veiem en Die berühmten Orden der Nacht, per tant, no és un diàleg o un intercanvi entre Kant i Kiefer, sinó més aviat la reiteració d’una idea: en la cerca d’un significat o d’un destí, l’home tal com el representa Kiefer es troba amb la infinitud i la grandesa de l’univers i el fa petit. Aquest contrast, agoixant, és el que provoca el sentiment del sublim, tant en la figura retratada com en l’espectador que l’observa.

Elaborat per Baruc Cortada, Denisa Faragau, Zara Mateos Gusmerini, Joan Moneo