L'edifici va ser remodelat per Lluís Clotet i Ignacio Paricio.

Antic dipòsit d’aigües amb forma de sala hipòstila, amb estrets lligams estètics amb la Cisterna Basílica d’Istanbul. Un laberint d’arcs de 14 m d’altura que planteja un espectacular joc visual amb la història de l’arquitectura. Actualment acull una gran sala de lectura de la biblioteca de la UPF.

Instal·lació feta amb fusta, resina, metacrilat i llums led, en la qual Isaac Cordal fa una intervenció en el mobiliari de la Biblioteca de la UPF (Dipòsit de les Aigües): transforma una prestatgeria en un edifici en el qual “cada prestatge es converteix en una estança, un refugi, una cabanya del pensar. Un lloc per aïllar-se, en el qual poder reflexionar sobre el món. Un búnquer davant de l'assetjament del món”. A través de diverses finestres, es pot veure a l’interior d’aquestes estances uns petits personatges, en diferents posicions.