2023 2022 2021 | 2020 | 2019 | 2018 | 2017 | 201620152014 | 2013 | 2012 | 2011 | 2010 | 2009 |
2008 | 2007 | 2006 | 2005 | 2004 | 2003

2023

  • Adelstein, A. (2023). «Los diccionarios integrales del español en América». En Torner, S.; Battaner, P.; Renau, I. (eds.) Lexicografía hispánica / The Routledge Handbook of Spanish Lexicography. Londres: Routledge, 377-391. 
  • Adelstein, A.; Straccia, J. (2023). «Neologicidad semántica: metáforas y lexicalización». En: Hernández, P. C.; Galvani Gelusini, G.  (eds). Estudios SAEL 2023. San Miguel de Tucumán: Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad Nacional de Tucumán, 60-74.
  • Bernal, E. «Morfología y lexicografía». En: Torner, S.; Battaner, P.; Renau, I (2023). Lexicografía hispánica / The Routledge Handbook of Spanish Lexicography. Routledge, 51-68.
  • Berri, M.; Boschiroli, V. (2023). «Neologicidad metafórica y grados de inestabilidad». En Hernández, P. C.; Galvani Gelusini, M.G. (eds.) Estudios SAEL 2023. San Miguel de Tucumán: Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad Nacional de Tucumán, 75-88.
  • Calvache, Ó; Suaza, A; Ríos, C. (2024). «Los neologismos semánticos como medio de activación del lenguaje especializado». Cultura, Lenguaje y Representación, XXXIII, 51–77. https://doi.org/10.6035/clr.7759
  • Cañete-González, P.; Adam, C.; Blanco, O.; Garidel, C. y Becerra, C. (2023). «Fechorías de nuevo cuño: neologismos de la delincuencia». Lengua Y Sociedad, 22(1), 421–447. https://doi.org/10.15381/lengsoc.v22i1.23959
  • Freixas, M.; Bach, C.; Bernal, E. (2023) «Reformulación parafrástica y neología: una relación rentable». Onomazein (59), 24-46.
  • Llopart-Saumell, E. (2023) "Learn the rules like a pro, so you can break them like an artist: On the emotional effects of breaking word-formation rules". En: Checa-García, I; Marqués-Pascual, L. Current Perspectives in Spanish Lexical Development. De Gruyter Mouton, 189-214.
  • Llopart-Saumell, E. y Cañete-González, P. (2023). "Are Stylistic Neologisms More Neological? A Corpus-Based Study of Lexical Innovations of Women and Men". Languages 8(3), 175. https://doi.org/10.3390/languages8030175
  • Suaza, A., Calvache, Ó., Jiménez, J., & Suárez, M. (2023). “Case study on the processing effort of neonyms, neologisms and non-neological units.” Terminàlia, (28), 3.
  • Suárez Salazar, A., Abril Burgos, D. E., Jimenez Marín, J. E., (2023). «Concepciones sobre los neologismos sintagmáticos relacionados con el Proceso de Paz en Colombia». En: Suárez, M., Suaza, A., Suárez, A. (Comp.) Avances en terminología: diálogos teóricos y aplicados con las ciencias cognitivas, de la comunicación y del lenguaje. 43-4. Editorial UAM.
  • Vázquez, M. B.; Berri, M. (2023). «La conceptualización metafórica de la mujer en el discurso de las Senadoras argentina». En Hernández, P. C.; Galvani Gelusini, M.G. (eds.) Estudios SAEL 2023. San Miguel de Tucumán: Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad Nacional de Tucumán, 43-59.

2022

  • Adelstein, A. (2022). «Neología y semántica: grados de neologicidad en el ámbito nominal». En Freixa, J.; Torner, S.; Bernal, E. (eds.) La neología del español: del uso al diccionario. Madrid / Frankfurt: Iberoamericana / Vervuert, 327-345.
  • Adelstein, A.; Boschiroli, V. de los A. (2022). «Spanish neologisms during the COVID-19 pandemic: Changing criteria for their inclusion and representation in dictionaries». En: Klosa-Kückelhaus; Kernerman, I. (eds.) Lexicography of Coronavirus-related Neologisms. Berlin: De Gruyter. Volume 163 in the series Lexicographica. Series Maior, 95-125. [https://doi.org/10.1515/9783110798081]
  • Bernal, Elisenda (2022). «Tendencias neológicas del español peninsular (2015-2019)». En: Bernal, Elisenda; Freixa, Judit; Torner, Sergi (2022). La neología del español: del uso al diccionario. Madrid / Frankfurt: Iberoamericana / Vervuert, 73-104.
  • Bernal, Elisenda; Freixa, Judit (2022). «Anglicismos en los medios de comunicación». En: Rodríguez González, Félix. Anglicismos en el español contemporáneo. Una visión panorámica. Peter Lang, 45-64.
  • Bernal, Elisenda; Freixa, Judit; Torner, Sergi (eds.) (2022) La neología del español: del uso al diccionario. Madrid / Frankfurt: Iberoamericana / Vervuert.
  • Fernández-Silva, S. (2022). «La variación geográfica de la neología en español y su representación lexicográfica». En Freixa, J.; Torner, S.; Bernal, E. (eds.) La neología del español: del uso al diccionario. Madrid / Frankfurt: Iberoamericana / Vervuert, 259-282.
  • Freixa, Judit (2022). «Garbell: l’avaluador automàtic de neologismes catalans». Terminàlia, 26, 7-16.
  • Freixa, Judit (2022). «El proceso neológico». En: Bernal, Elisenda; Freixa, Judit; Torner, Sergi (2022). La neología del español: del uso al diccionario. Madrid / Frankfurt: Iberoamericana / Vervuert, 51-71.
  • Freixa, Judit (2022). «The Dictionarisation of Neologisms: The NADIC as a Model». En: Freixa, Judit; Martines, Josep; Guardiola, M. Isabel; Montané, M. Amor (2022). The Dictionarisation of Catalan Neologisms. Peter Lang.
  • Freixa, Judit; Monterrubio, Juan Miguel (2022). «Neologicidad y diccionariabilidad: anàlisis de los neologismos con ciber-». En: Bernal, Elisenda; Freixa, Judit; Torner, Sergi (eds.). La neología del español: del uso al diccionario. Madrid / Frankfurt: Iberoamericana / Vervuert, 361-371.
  • Freixa, Judit; Monterrubio, Juan Miguel (2022). «Sobre ciber- en español: su naturaleza como unidad lingüística y análisis de las formaciones en las que interviene». Iberoromania, 95, 61-75.
  • Llopart-Saumell, Elisabet (2022). «Diccionarisation and Morphological Variation: the Case of Neologisms Formed by Suffixation ». En: Freixa, Judit; Guardiola, M. Isabel; Martines, Josep; Montané, Amor (eds.). Dictionarization of Catalan Neologisms. Peter Lang International.
  • Llopart-Saumell, Elisabet (2022). «La percepción de la neología. En: Bernal, Elisenda; Freixa, Judit; Torner, Sergi (eds.). La neología del español: del uso al diccionario. Madrid / Frankfurt: Iberoamericana / Vervuert, 59-72.
  • Llopart-Saumell, Elisabet (2022). «The Transgression of Word-Formation Rules as a Sign of Linguistic Change in Catalan: the Case of -isme, -itis, and -metre». Languages; 7(2).
  • Lorente, Mercè (2022). «La vitalidad de las lenguas y el cambio léxico». En: Bernal, Elisenda; Freixa, Judit; Torner, Sergi (eds.). La neología del español: del uso al diccionario. Madrid / Frankfurt: Iberoamericana / Vervuert, 35-50.
  • Luna García, R. (2022). «Comportamiento de la neología en tiempos de coronavirus». Boletín de la Academia Peruana de la Lengua, 71(71), 301 - 330. [https://doi.org/10.46744/bapl.202201.010]
  • Rebolledo Wegner, V.; Novoa Zapata, S.; Cañete-González, P. (2022). «El calco como señal de la influencia del inglés en la innovación léxica del feminismo en Chile». Revista Signos. Estudios de Lingüística, 55 (109), 661-679.

2021

  • Adelstein, A.; Berri, B.; Boschiroli, V. A. (2021). «Capítulo 15. Los diccionarios: la representación del léxico». En Ciapuscio, G.E.; Adelstein, A. (coords.) La lingüística. Una introducción a sus principales preguntas. Buenos Aires: Eudeba, 433-472.
  • Adelstein, A.; Boschiroli, V. A. (2021). «Semantic Aspects of National Varieties of Spanish Dictionary of Neologisms, the Antenario». International Journal of Lexicography 34 (3). 336-357 [https://doi.org/10.1093/ijl/ecab010]
  • Adelstein, A.; Nercesián, V. (2021). «Capítulo 7. Las palabras: léxico y morfología». En Ciapuscio, G.E.; Adelstein, A. (coords.) La lingüística. Una introducción a sus principales preguntas. Buenos Aires: Eudeba, 189-224.
  • Cabré, M. T. (2021). «Une théorie multidimensionnelle des néologismes». Neologica 15, 25-42.
  • Cabré, M. T.; Domènech, O.; Solivellas, I. (2021) «La classification des néologismes. Révision critique et proposition d’une typologie multivariée et fonctionnelle». Neologica 15, 43-62.
  • Cañete-González, P.; Llopart-Saumell, E. (2021). «Las innovacions léxicas de mujeres y hombres en la prensa española: divergencias en la motivación de uso». Círculo de lingüística aplicada a la comunicación 85, 245-257. [http://dx.doi.org/10.5209/clac.73551]
  • Estopà, R. (2021). «Neologismos semánticos: usos metafóricos de términos médicos en el proceso de independencia de Catalunya. En: Villar Díaz, M.B; De Hoyos, J.C.; Dury, P; Makri-Morel, J; Renner V (eds.). La néologie des langues romanes: nouvelles approches, dynamiques et enjeux. 1 ed. Berlin: Peter Lang; 167-184.
  • Llopart-Saumell, E. (2021). «La dimensió pragmàtica de la neologia». Dins: Cortijo, Antonio; Sánchez, Elena. De la innovació al cànon. Noves Tendències en recerca en Filologia Catalana: llengua, literatura, educació i cultura. 1 ed. Afers; 239-264.
  • Llopart-Saumell, E. (2021). «Las innovaciones léxicas de mujeres y hombres en la prensa española: divergencias en la motivación de uso». Circulo de Linguistica Aplicada a la Comunicacion; 85, 245-257.
  • Llopart-Saumell, E. (2021). «The perception of connotations in lexical innovations». En: Antolí, Jordi M.; Cortijo, Antonio. Approaches to new trends in research on Catalan studies: linguistics, literature, education and cultural studies. Peter Lang; 157-182.
  • Luna, R. (2021). «La neología política en el nodo UNIFE del Observatorio de Neología (Universidad Pompeu Fabra) - período 2003-2019)». Lengua y Sociedad 20 (1), 83-100.

2020

  • Adelstein, A.; Boschiroli, V. A. (2020). «Dictionarization and lexical variation in dictionaries of Spanish neologisms». Word 66 (4), 292-318.
  • Bernal, E.; Freixa, J.; Torner, S. (2020). «Criterios para la diccionarización de neologismos: de la teoría a la práctica». Revista Signos. Estudios de Lingüística 53 (104), 592-618.
  • Bernal, E.; Freixa, Judit; Torner, S. (2020). «Néologicité et dictionnarisabilité. Deux conditions inverses?». Neologica, 14, 47-60.
  • Bueno Ruiz, P. J. (2020). «When neologisms don’t reach the dictionary: occasionalisms in Spanish”. En: Gavriilidou, Z, Mitsiaki, M, Fliatouras, A. (eds.) Proceedings of XIX EURALEX Congress: Lexicography for Inclusion, vol. I, Democritus: University of Thrace.
  • Bueno, P. J.; Freixa, J. (2020). «¿Son neologismos los ocasionalismos?». En: Guerrero, G.; Pérez Lagos, F. (coord.) Terminología, Neología y Traducción. Madrid: Comares.
  • Cabré, M. T.; Montané, M. A. (2020). “Terminology and Neology”. En: Argenter, J.A.; Lüdtke, J.  (eds.). Manual of Catalan Linguistics. Berlín/ Boston: De Gruyter, 693-707.
  • Calvache, O., Suárez, M., Suárez, A. (2020). «Relaciones semántico-cognitivas de los neologismos formados con los sufijos –ismo e –ista en la variante del español de Colombia».  Revista Signos. Estudios de Lingüística 53 (103), 369-391.
  • Castillo Benítez, B. (2020). «El tratamiento lexicográfico de elementos cultos en el español». Terminàlia 22. 7-18.
  • Domènech-Bagaria, Ona (2020). “Las palabras nuevas de los usuarios de Twitter: tendencias y singularidades”. Neologica, 14 (Perception, réception et jugement des néologismes, sous la direction de Julie Makri-Morel, Pascaline Dury et Vincent Renner). París: Classiques Garnier. p. 169-184. ISBN: 978-2-406-10570-1.
  • Freixa, Judit; Freixas, Martí; Solivellas, Ivan (2020). «Autonomia i heteronomia en la innovació lèxica catalana». Catalan Review, 34. p. 99-117. 
  • Freixa, J.; Torner, S. (2020). «On the Dictionarization of New Words in Spanish». Dictionaries 41 (1), 131-153..
  • Gerding-Salas, C.; Cañete-González, P.; Adam, C. (2020). "Food court, bullying, cientista político: manifestaciones del inglés en prensa en español". Literatura y lingüística, 41, 289-307.
  • Lorente, M. (2020). “Cuestiones gramaticales de los préstamos: neología y diccionarios”. En: Guerrero, G.; Pérez Lagos, F. (coord.) Terminología, Neología y Traducción. Madrid: Comares.
  • Luna, R. (2020). Diccionario de bullying. Lima: Editorial Universidad Ricardo Palma.
  • Luna, R. (2020). Diccionario de Violencia contra la Mujer. Lima: Editorial Universidad Ricardo Palma.
  • Renau, I.; Nazar, R.; Lecaros, V. (2020). «La evolución de las marcas ortográficas y tipográficas en los procesos de lexicalización de neologismes. Un estudio en el vocabulario de la crisis económica en prensa espanyola». Revista Española de Lingüística Aplicada/Spanish Journal of Applied Linguistics 33 (1), 227-277.
  • Torres Rivera, A.; Estopà Bagot, R.; Torres-Moreno, J. M. (2020). “Detección de neologismos semánticos: Una aproximación estadística y de aprendizaje automático que combina corpus generales y especializados”. En: de Hoyos, J. C.; Poix, C.; Renwick, A.; Veleanu, C. (eds.). Desafíos de la neología en las lenguas románicas en el siglo XXI. Défis de la néologie en langues romanes au XXIe siècle. Murcia: Editum, 66 - 78.

2019

  • Adelstein, A. (2019). «Hacia una definición de neologicidad en semántica». En: Perassi, M. L.; Tapia Kwiecien, M. (eds.) Palabras como puentes. Estudios lexicológicos, lexicográficos y terminológicos desde el Cono Sur. Córdoba (Argentina): Editorial Buena Vista, 209-230.
  • Adelstein, A., Bernal, E.; Sinner, C. (2019). Clases y categorías en la formación de palabras en español. Leipzig: Leipziger Universitätsverlag.
  • Adelstein, A.; Straccia, J. (2019). «Nombres temporales: hacia una clasificación según grados de abstracción». Revista Signos. Estudios de Lingüística 52 (100), 560-589.
  • Berri, M. (2019). «Compuestos nominales nombre-nombre y semántica léxica: composición y cohiponimia». En: Adelstein, A.; Bernal, E.; Sinner, C. (ed.). Clases y categorías en la formación de palabras del español. Leipzig. Leipziger Universitätsverlag, 89-105.
  • Cañete González, P.; Fernández-Silva, S.; Villena Araya, B. (2019). «Estudio de los neologismos terminológicos difundidos en el diario ’El País’ su inclusión en el diccionario». Círculo De Lingüística Aplicada a La Comunicación 80, 135-158. Disponible en: https://doi.org/10.5209/clac.66604
  • Castillo Benítez, B.; Adelstein, A. (2019). «Formación de nombres con elementos cultos: problemas de delimitación». En: Riestra, D.; Múgica, N. (coords.) Estudios SAEL 2019- Bahía Blanca: Editorial de la Universidad Nacional del Sur y SAEL, 23-42 Disponible en: http://www.sael.com.ar/volumenes-sael/
  • Freixa, J. (2019) «Augment constant de manlleus en la premsa catalana: una conseqüència de la mundialització». Treballs de sociolingüística catalana 29, 43-64.
  • Gerding Salas, C.; Cañete-González, P.; Adam, C.; Blanco Correa, O. (2019). «Los periodistas y su responsabilidad en la incorporación de préstamos en español». Boletín de Filología 54 (1), 231-254.
  • Lorente, M. (2019). «L’anàlisi del canvi lèxic en el discurs d’especialitat». Caplletra 66 (Primavera 2019), 163-182. Disponible en: https://ojs.uv.es/index.php/caplletra/article/view/13508/12923 e-repositori UPF: http://hdl.handle.net/10230/44142
  • Luna, R. (2019). «El comportamiento terminológico de los términos y variantes denominativas hispanas del bullying: sus tipos y actores». Consensus, 24 (19), 61-77.
  • Luna, R. y Sánchez, C. (2019). Diccionario básico de educación e inclusión lingüística peruana. Lima: Universidad Femenina del Sagrado Corazón. 
  • Suárez, M.; Giraldo, D.; Calvache, O. (2019). «Estudio semántico-cognitivo del neologismo pedalista en la variante del español de Colombia». Pragmalingüística 27, 349-371.

2018

  • Adelstein, A. (2018). «Tipologías de neología nominal». En: Bein, R.; Bonnin, J. E.; di Stefano, M.; Lauria, D.; Pereira, M. C. (ed.). Homenaje a Elvira Arnoux. Estudios de análisis del discurso, glotopolítica y pedagogía de la lectura y la escritura [vol. 3]. Buenos Aires: Editorial de la Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad de Buenos Aires, 17-36.
  • Bregant, L. (2018). «Calificación metadiscursiva y metáfora en conversaciones entre adolescentes». Oralia 21 (2), 201-221.
  • Gerding, C.; Cañete González, P.; Adam, C. (2018). «Neología sintagmática anglicada en español: el calco y el préstamo». Revista Signos. Estudios de Lingüística 51 (97), 175-192. 
  • Gerding, C.; Cañete González, P.; Adam, C. (2018). «Periodistas: ¿usar o no usar préstamos? he ahí la cuestión». Nueva Revista del Pacífico 68, 42-61.
  • Lorente, M. (2018). «Neologia verbal i tendències del canvi lingüístic». En: Pérez-Saldanya, M.; Roca, R. (eds.) Del manuscrit a la paraula digital. Estudis de llengua i literatura catalanes / From Manuscript to Digital Word: Studies of Catalan Language and Literature. Amsterdam: John Benjamins, 361-379.
  • Renau, I.; Grandón, B. (2018). «”Guía de transformación para principiantes”: la neología semántica del castellano en Harry Potter». Tonos Digital 34, 1-24.

2017

  • Adelstein, A. (2017). «Neología semántica y voces especializadas en la conformación del léxico común del español de la Argentina». En: Conde, O. (ed). Los argots hispánicos. Convergencias y divergencias en las hablas populares hispanoamericanas. Remedios de Escalada: Ediciones de la UNLa, 103-122.
  • Adelstein, A.; Freixa, J.; Gerding, C.; Luna, R.; Pozzi, M.; Suárez, M. (ed.) (2017). Antiedadpansexualfracking y otras palabras recientes del español de América y España. Buenos Aires: Universidad Nacional de General Sarmiento.
  • Berri, M; Boschiroli, V. (2017). «Representación lexicográfica de voces argóticas del español de la Argentina: problemas de marcación, definición y ejemplificación». En: Conde, O. (ed.). Los argots hispánicos. Convergencias y divergencias en las hablas populares hispanoamericanas. Remedios de Escalada: Ediciones de la UNLa, 205-218.
  • Cañete González, P. (2017). «Women and men facing lexical innovation». Colombian Applied Linguistics Journal 19 (2), 219-233.
  • Estopà, R.; Rull, X. (2017). “Cirquista, viatgista, ballerista, colonieria, pastissar, cotxecasa... La creativitat neològica dels més petits: espontània, neta, genuïna, gramatical, però efímera i individual”. Sánchez Ibáñez, M.; Maroto, N; Torres del Rey, J.; De Sterck, G.; Linder, D.; García Palacios, J. (eds.) (2017) La renovación léxica en las lenguas románicas: proyectos y perspectivas. Murcia: Editum.
  • Luna, R. (2017). Factores que influyen en el procesamiento neológico de los estudiantes de traducción estudio realizado en dos universidades privadas de Lima [tesis doctoral]. Lima: Universidad Femenina del Sagrado Corazón.
  • Straccia, J. (2017). «Cambio semántico en nombres abstractos: modificación en los tipos de argumentos». En: Marcovecchio, A.; Hipperdinger, Y. (ed.). Asuntos gramaticales. Bahía Blanca: EdiUNS.

2016

  • Adelstein, A. (2016). «Comprehensive dictionaries and the delimitation of the Argentine variety of Spanish». En: Muhr, R. (ed.). Pluricentric Languages and Non-Dominant Varieties Worldwide Volume 2: The Pluricentricity of Portuguese and Spanish: New Concepts and Descriptions. Frankfurt: Peter Lang, 153-170.
  • Adelstein, A.; Krieger, M. G. (2016). «Estudos de léxico em diferentes perspectivas: identidades e fronteiras». Calidoscopio 14 (3), 557.560.
  • Adelstein, A.; Straccia, J. (2016). «Neología y delimitación de subclases nominales abstractas». En: García Palacios, J. et al. (ed.). La neología en las lenguas románicas. Recursos, estrategias y nuevas orientaciones. Frankfurt: Peter Lang, 217-236.
  • Barrera, M.; Freixa, J.; Ramon, A.; Soler, C. (2016). «La intensificació positiva en neologia catalana (superfortmegacracultraindepe i altres herbes) ». En: Observatori de Neologia (ed.). Mots d'avui, mots de demà. Barcelona: Institut de Lingüística Aplicada (Universitat Pompeu Fabra), 115-126.
  • Bernal, E. (2016). «Iluminarluzlucidezluciérnagaalumbrar: criterios de selección para las familias de palabras verbales del DAELE». En: Bernal, E.; Torner, S. (ed.). Relaciones morfológicas y diccionario. A Coruña: Universidade da Coruña, 49-64.
  • Bernal, E.; García-Pinos, E.; Milà-Garcia, A. (2016). «La gràcia és al final: la col·loquialització dels compostos cultes». En: Observatori de Neologia (ed.). Mots d’avui, mots de demà. Barcelona: Institut de Lingüística Aplicada (Universitat Pompeu Fabra), 73-85.
  • Bernal, E.; Milà-Garcia, A. (2016). «La neologia al servei de l’ensenyament del lèxic». Terminàlia 14, 7-15.
  • Cañete, P.; Fernández-Silva, S.; Villena. B. (2016). «La difusión de la terminología a través de la prensa escrita: un acercamiento a través de la neología de El País». En: Observatori de Neologia (ed.). Mots d’avui, mots de demà. Barcelona: Institut de Lingüística Aplicada (Universitat Pompeu Fabra), 97-114.
  • Domènech, O.; Estopà, R. (2016). «Anàlisi d’un corpus de neologismes lexicogràfics de nens i joves». En: Observatori de Neologia (ed.). Mots d’avui, mots de demà. Barcelona: Institut de Lingüística Aplicada (Universitat Pompeu Fabra), 87-96.
  • Estopà, R. (2016) «La neología especializada: términos médicos en la prensa española». En: Sánchez, C.; Azorín. D. (eds.) Estudios de neología del español. Murcia: Universidad de Murcia, 109-130.
  • Freixa, J. (2016) «Paraules per al futur». En: Observatori de Neologia (ed.). Mots d’avui, mots de demà. Barcelona: Institut de Lingüística Aplicada (Universitat Pompeu Fabra), 13-18.
  • Freixa, J. (2016). «Reagrupamiento lexicográfico de neologismos frecuentes». En: Bernal, E.; Torner, S. (ed.) Relaciones morfológicas y diccionario. A Coruña: Universidade da Coruña, 95-112.
  • Gerding, C.; Kotz, G. (2016). «Distancia semántica y neología léxica». Literatura y Lingüística 33, 289-312.
  • Koza, W.; Martínez, R. (2016). «Generación automática de definiciones mediante explicitación. Una aplicación a los neologismos del dominio médico». Panace@ 17 (44), 133-143.
  • Llopart-Saumell, E. (2016). La funció dels neologismes: revisió de la dicotomia neologisme denominatiu i neologisme estilístic [tesi doctoral]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra.
  • Lorente, M. (2016). «Els verbs neològics formats per conversió». En: García Palacios, J. et al. (ed.). La neología en las lenguas románicas. Recursos, estrategias y nuevas orientaciones. Frankfurt: Peter Lang, 237-257.

2015

  • Adelstein, A. (2015). «Metodología de trabajo neológico y tipologías: aspectos de neología semántica». En: Alves, I.; Simões, E. (ed.). Neologia das Línguas Românicas. San Pablo: Editora Humanitas, 151-186.
  • Bernal, E. (2015). «Ser o no ser: els neologismes i la percepció dels parlants, entre la normalitat i la raresa». En: Sinner, C.; Wieland, K. (ed.). Norma, ús i actituds lingüístiques. El paper del català en la vida quotidiana. Leipzig: Leipziger Universitätsverlag, 61-73.
  • Bernal, E., Cabré, M. T.; Freixa, J. (2015). «Presentació». En: Freixa, J.; Bernal, E.; Cabré, M. T. (ed.). La neologia lèxica catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 9-11.
  • Bernal, E.; Cabré, M. T. (2015). «La neologia per conversió sintàctica i lexicalització». En: Freixa, J.; Bernal, E.; Cabré, M. T. (ed.). La neologia lèxica catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 119-131.
  • Bernal, E.; Freixa, J.; Llopart-Saumell, E. (2015). «La neologia per truncació (abreviació, acronímia i siglació)». En: Freixa, J.; Bernal, E.; Cabré, M. T. (ed.). La neologia lèxica catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 99-118.
  • Bernal, E.; Llopart-Saumell, E.; Gené, M. (2015). «La neologia per prefixació». En: Freixa, J.; Bernal, E.; Cabré, M. T. (ed.). La neologia lèxica catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 13-28.
  • Berri, M.; Bohrn, A.; Servente, E.; Straccia, J. (2015). «Neologismos sin clasificar: la categoría Otros». En: Alves, I.; Simões, E. (ed.). Neologia das Línguas Românicas. San Pablo: Editora Humanitas, 505-520.
  • Berri, M.; Straccia, J. (2015). «Neología semántica nominal y contexto». En: Alves, I.; Simões, E. (ed.). Neologia das Línguas Românicas. San Pablo: Editora Humanitas, 641-654.
  • Berri, M.; Bregant, L. (2015). «Identificación de metonimias y metáforas: cuestiones metodológicas». Lenguaje 43 (2), 219-245.
  • Bohrn, A. (2015). «Neologismos derivados de nombres propios en el español de la Argentina». En: Alves, I.; Simões, E. (ed.). Neologia das Línguas Românicas. San Pablo: Editora Humanitas, 547-562.
  • Cabré, M. T. (2015). «La neologia: un nou camp a la cerca de la seva consolidació científica». Caplletra 59, 125-136
  • Cabré, M. T. (2015). «Bases para una teoría de los neologismos léxicos: primeras reflexiones». En: Alves, I.; Simões, E. (ed.). Neologia das Línguas Românicas. San Pablo: Editora Humanitas, 79-107.
  • Cabré, M. T. (2015). «Les llengües i els neologismes». El Butlletí de l'IEC, 194. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
  • Cabré, M. T.; Montané, A. (2015). «ESTEN, nueva herramienta de medida de la implantación». En: Alves, I.; Simões, E. (ed.). Neologia das Línguas Românicas. San Pablo: Editora Humanitas, 1095-1106.
  • Cañete, P.; Fernández, S.; Janer, F. (2015). «La neologia per composició culta». En: Freixa, J.; Bernal, E.; Cabré, M. T. (ed.). La neologia lèxica catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 53-69.
  • Cañete, P.; Freixa, J. (2015). «Género e innovación léxica en blogs periodísticos españoles». En: Alves, I.; Simões, E. (ed.). Neologia das Línguas Românicas. San Pablo: Editora Humanitas, 1121-1140.
  • Domènech, O.; Estopà, R. (2015). «Neología diatópica y planificación lingüística: NEOXOC, una apuesta por la neodiversidad». En: Alves, I.; Simões, E. (ed.). Neologia das Línguas Românicas. San Pablo: Editora Humanitas, 1071-1094.
  • Domènech, O.; Estopà, R. (2015). «La resemantització com a recurs creatiu: la neologia cromàtica». Caplletra 59,. València: Institut de Filologia Valenciana, 159-183.
  • Domènech, O.; Estopà, R.; Graells, T.; Sacasas, H. (2015). «La neologia semàntica». En: Freixa, J.; Bernal, E.; Cabré, M. T. (ed.). La neologia lèxica catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 133-146.
  • Estopà, R. (2015). «Sobre neologismos y neologicidad: reflexiones teóricas con repercusiones metodológicas». En: Alves, I.; Simões, E. (ed.). Neologia das Línguas Românicas. San Pablo: Editora Humanitas, 111-150.
  • Freixa, J. (2015). «La implantació del lèxic normatiu: estudi complementari del lèxic implantat no normatiu». Treballs de sociolingüística catalana 25, 65-80.
  • Freixa, J. (2015). «La neologia en societat: verba sequuntur». Caplletra 59, 185-195.
  • Freixa, J. (2015). «Tendencias en la neología catalana». En: Alves, I.; Simões, E. (ed.). Neologia das Línguas Românicas. San Pablo: Editora Humanitas, 433-446.
  • Freixa, J.; Bernal, E.; Cabré, M. T. (ed.) (2015). La neologia lèxica catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
  • Freixa, J.; Rojas, S. (2015). «La neologia per sintagmació». En: Freixa, J.; Bernal, E.; Cabré, M. T. (ed.). La neologia lèxica catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 83-97.
  • Llopart-Saumell, E.; Freixa, J. (2015). «La acronimia en el estudio de la neología y la neologicidad: discusión sobre la dicotomía entre neología denominativa y estilística». En: Alves, I. M.; Simões, E. (ed.). Neologia das Línguas Românicas. San Pablo: Editora Humanitas, 521-544.
  • Lorente, M. (2015). «Neología y gramática». En: Alves, I.; Simões, E. (ed.). Neologia das Línguas Românicas. San Pablo: Editora Humanitas, 219-248.
  • Lorente, M.; Cantero, L. (2015). «La neologia per sufixació». En: Freixa, J.; Bernal, E.; Cabré, M. T. (ed.). La neologia lèxica catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 27-51.
  • Molina, C.; Pozzi, M.; Sevilla, Y. (2015). «Neologismos semánticos en las antenas de neología. Un estudio contrastivo cuantitativo y cualitativo». En: Alves, I.; Simões, E. (ed.). Neologia das Línguas Românicas. San Pablo: Editora Humanitas, 713-728.

2014

  • Adelstein, A. (ed.) (2014). Interfaces semánticas. Mendoza: Editorial FFyL-UNCuyo y Sociedad Argentina de Lingüística.  
  • Adelstein, A.; Berri, M.  (2014). «Generación y desambiguación de sentidos en el ámbito nominal: aportes al Léxico Generativo». Revista filología 46, 95-114.
  • Adelstein, A.; Straccia, J. (2014). «Nombres abstractos y neología semántica». En: Adelstein, A. (ed.). Interfaces semánticas. Mendoza: Editorial FFyL-UNCuyo y Sociedad Argentina de Lingüística, 25-43.
  • Adelstein, A.; Vommaro, G. (ed.) (2014). Diccionario del léxico corriente de la política argentina. Palabras en demoacracia (1983-2013). Los Polvorines: Universidad Nacional de General Sarmiento.
  • Berri, M. (2014). «Polisemia regular y piezas léxicas en contexto». En: Adelstein, A. (ed.). Interfaces semánticas. Mendoza: Editorial FFyL-UNCuyo y Sociedad Argentina de Lingüística, 25-43. 
  • Cañete, P.; Freixa, J. (2014). «Filtros de neologicidad e inclusión lexicográfica». En: Camus, B. (ed.) Morfología y diccionarios. A Coruña: Universidade da Coruña, Servizo de Publicacións, 9-18.
  • Estopà, R. (2014). «La formación en neología, peldaño fundamental para la autonomía del traductor especializado». En: Vargas Sierra, Ch. (ed.). TIC, trabajo colaborativo e interacción en terminología y traducción. Granada: Comares, 97-103.
  • Fernández-Silva, S.; Freixa, J.; Cabré, M. T. (2014). «A method for analysing the dynamics of naming from a monolingual and multilingual perspective». En: Temmerman, R.; Van Campenhoudt, M. (ed.). Dynamics and Terminology: An interdisciplinary perspective on monolingual and multilingual culture-bound communication. Amsterdam: John Benjamins, 183-211.
  • Gerding, C.; Fuentes, M.; Gómez, L.; Kotz, G. (2014). «Anglicisms: An active word-formation mechanism in Spanish». Colombian Applied Linguistics Journal 16 (1), 40-54.
  • Llopart-Saumell, E.; Freixa, J. (2014). «La función comunicativa de los neologismos: caracterización a partir de criterios basados en el uso». En: Floyd Moore, A. (ed.). Proceedings of the 12th Conference of the European Association of Specific Purposes (AELFE) = Actas del XII Congreso de la Asociación Europea de Lenguas para Fines Específicos (AELFE): A Coruña, Spain, 5th-7th September, 2013. A Coruña: Galebook, 240-251.
  • Llopart-Saumell, E.; Freixa, J. (2014). «La función de los neologismos: revisión de la dicotomía neología denominativa y neología estilística». Neologica: revue internationale de néologie 8, 135-156.
  • Luna, R. (2014). «Un acercamiento a la neonimia comparada: el buzón neológico peruano». Debate terminológico 11, 47-61.
  • Pozzi, M. (2014). «Uso general y especializado en español de dos términos estrechamente relacionados: feminicidio y femicidio». En: Vargas, Ch. (ed.). TIC, trabajo colaborativo e interacción en Terminología y Traducción. Granada: Comares. 

2013

  • Adelstein, A. (2013). «Semántica nominal del español: los nombres relacionales de rol». En: Ciapuscio, G. (ed.). Variedades del español de la Argentina: estudios textuales y de semántica léxica. Buenos Aires: Eudeba, 109-129.
  • Adelstein, A.; Freixa, J. (2013). «Criterios para la actualización lexicográfica a partir de datos de observatorios de neología», comunicación presentada en Congreso Internacional El Diccionario: neología, lenguaje de especialidad, computación. México: El Colegio de México / UNAM / Université París 13.
  • Berri, M. (2013). «Neología semántica nominal y metáfora». En: Ciapuscio , G. (ed.). Variedades del español de la Argentina: estudios textuales y de semántica léxica. Buenos Aires: Eudeba, 131-150.
  • Bregant, L. (2013). «Neología semántica en canciones de cumbia». En: Bentivegna, D.; Bregant, L. (ed.). Discurso literario, periodístico y mediático. Mendoza: Editorial FFyL-UNCuyo y SAL, 103-117. 
  • Freixa, J. (2013). «Celebración de los diez años de la Red Antenas Neológicas». Debate Terminológico 10, 91-92.

2012

  • Adelstein, A.; Berri, M.; Boschiroli, V. (2012). «Polisemia regular y representación lexicográfica: los nombres locativos en español». Terminàlia 5, 33-41.
  • Adelstein, A. (2012). «Delimitación espacial y formación de nombres relacionales». En: Almela, R.; Bernal, E.; Sinner, C. (ed.). La expresión de tiempo, espacio y relaciones espacio-temporales en la formación de palabras. Múnich: Peniope, 47-64.
  • Adelstein, A.; Berri, M. (2012). «Neología semántica nominal y terminología». En: Actas del XII Simposio Iberoamericano de Terminología de RITerm. Buenos Aires: CTPBA.
  • Berri, M.; Adelstein, A. (2012). «Polisemia regular en nombres con sentidos locativos». En: Almela, R.; Bernal, E.; Sinner, C. (ed.). La expresión de tiempo, espacio y relaciones espacio-temporales en la formación de palabras. Múnich: Peniope, 157-166.
  • Bregant, L.; Straccia, J. (2012). «Neología semántica nominal en el ámbito de la economía». En: Actas XII Simposio Iberoamericano de Terminología de RITerm. Buenos Aires: CTPBA.
  • Cabré, M. T.; Nazar, R. (2012). «Towards a new approach to the study of neology». Neologica: revue internationale de néologie 6, 63-80.
  • Freixa, J. (2012). «La néologie hispanique: analyse d’une éclosion». Histoire épistémologie langage 34 (2), 9-28.
  • Fuentes, M.; Gerding, C.; Kotz, G. (2011). «Loanwords in the Press: The Influence of English in Chile». En: Actas del XIX Congreso Mundial de la Federación Internacional de Traductores, FIT, 193-211.
  • Gerding, C.; Fuentes, M.; Kotz, G. (2012). «Anglicismos y aculturación en la sociedad chilena». Onomázein 25, 139-162.
  • Gerding C.; Fuentes, M.; Kotz, G. (2012). «El préstamo en seis variedades de español: un estudio en prensa escrita». Revista SignosEstudios de Lingüística 45 (80), 280-299.
  • Luna, R. (2012). «La terminología en el campo de los Trastornos del Espectro Autista (TEA) de la heterodenominación a la autodenominación». Lengua, Societat i Comunicació 10, 31-38.
  • Luna, R. (2012). «Si el cliente no viene a mí..., los jaladores o captadores me lo traerán». Revista debate terminológico 9.
  • Molina Salinas, C. (2012). «Metáfora y metonimia: el fenómeno de polisemia en el sufijo del español -itis». Estudios de Lingüística Aplicada 56, 111-132.
  • Vivaldi, J.; Cabrera, L.A.; Sierra, G. Pozzi, M. (2012). «Using Wikipedia to Validate the Terminology Found in a Corpus of Basic Textbooks». En: Calzolari, N. et al. (ed.). Proceedings of the 8th Conference on Language Resources & Evaluation (LREC'12). París: European Language Resources Association (ELRA), 820-827.

2011

  • Adelstein, A.; Berri, M. (2011). «Enseñanza del léxico: neología y lexicografía». En: Ferreira, S.; Fonsalido, M. E. (ed.). Recorridos. Secuencias para la enseñanza de la Lengua y la Literatura. Los Polvorines: Universidad Nacional de General Sarmiento, 15-34.
  • Cabrera, L. A.; Sierra, G.; Vivaldi, J.; Pozzi, M. (2011). «Using Wikipedia to Validate Term Candidates for the Mexican Basic Scientific Vocabulary». En: Choi, K. (ed.). Proceedings of the First Conference on Terminology and Content Resources. Seoul: KATS, 76-85.
  • Calvache, O.; Giraldo, B.; Suárez, A.; Suárez, M. (2011). «El conflicto político: factor determinante para la creación de neologismos». Lenguaje 39 (1), 9-15.
  • Domènech, O.; Estopà, R. (2011). «La neologia per sufixació: anàlisi contrastiva entre varietats diatòpiques de la llengua catalana». Caplletra 53, 9-33.
  • Estopà, R. (2011). «Neologisms at the boundaries of prefixation, composition and syntagmatic composition in catalan: controversial and open questions». Organon 25 (50), 275-291.
  • Freixa, J. (2011). «Antenas Neológicas: un proyecto para la neología del español». Debate Terminológico 7, 66-72.
  • Fuentes, M.; Gerding, C.; Kotz, G. (2011). «Loanwords in the Press: The Influence of English in Chile». En: Actas del XIX Congreso Mundial de la Federación Internacional de Traductores, 193-211.
  • Pozzi, M. (2011). «Vida, evolución, muerte y supervivencia de los términos». En: Vázquez, M. E.; Zimmermann, K.; Segovia, F. (ed.). De la lengua por sólo la extrañeza: estudios de lexicología, norma lingüística, historia y literatura en homenaje a Luis Fernando Lara. México: El Colegio de México, 249-284. 
  • Pozzi, M. (2011). «Terminología y normalización en las academias de la lengua española». En: Senz, S.; Alberte, M. (ed.). El dardo en la Academia. Esencia y vigencia de las academias de la lengua española. Barcelona: Melusina, 303-365.  
  • Pozzi, M.; Sevilla, Y.; Molina, C. (2011): "Eufemismos y neologismos semánticos indirectos en la prensa mexicana". En: Alves, I.; Simões, E. (ed.). Neologia das Línguas Românicas. San Pablo: Editora Humanitas, 673-690.

2010

  • Adelstein, A.; Berri, M.; Bohrn, A.; Cañete, P.; Fuentes, M.; Gerding, C.; Kotz, G.; Pecchi, A.; Álvarez, S. (2010). «Productividad de los recursos de neología formal en el español del Cono Sur». En: Cabré, M. T.; Domènech, O.; Estopà, R.; Freixa, J.; Lorente, M. (ed.) (2010). Actes del Congrés Internacional de Neología en les llengües Romàniques (CINEO). Barcelona: Institut de Lingüística Aplicada (Universitat Pompeu Fabra), 799-817.
  • Adelstein, A.; Berri, M. (2010). «Neología del español rioplatense: la polisemia sistemática en nombres colectivos en -aje, -ería y -teca». En: Cabré, M. T.; Domènech, O.; Estopà, R.; Freixa, J.; Lorente, M. (ed.) (2010). Actes del Congrés Internacional de Neología en les llengües Romàniques (CINEO). Barcelona: Institut de Lingüística Aplicada (Universitat Pompeu Fabra), 281-293.
  • Adelstein, A.; Berri, M. (2010). «Hacia una tipología de la neología semántica nominal». En: Castel, V.; Cubo de Severino, L. (ed.). La renovación de la palabra en el Bicentenario de la Argentina. Los colores de la mirada lingüística. Mendoza: Editorial de la Facultad de Filosofía y Letras, 213-221.
  • Adelstein, A.; Kornfeld, L.; Kuguel, I.; Resnik, G. (2010). «Morfología apreciativa y eventividad: el caso de -ón, -azo y -ada». En: Cabré, M. T.; Domènech, O.; Estopà, R.; Freixa, J.; Lorente, M. (ed.) (2010). Actes del Congrés Internacional de Neología en les llengües Romàniques (CINEO). Barcelona: Institut de Lingüística Aplicada, 295-306.
  • Benítez, V.; Cabrera, G.; Morett, S.; Pozzi, M.; Rauch, M. (2010). «El neologismo deportivo en la prensa mexicana y uruguaya. Un estudio cuantitativo y cualitativo». En: Cabré, M. T.; Domènech, O.; Estopà, R.; Freixa, J.; Lorente, M. (ed.) (2010). Actes del Congrés Internacional de Neología en les llengües Romàniques (CINEO). Barcelona: Institut de Lingüística Aplicada (Universitat Pompeu Fabra).
  • Benítez, V.; Morett, S.; Pozzi, M. (2010). «Neologismos científicos y técnicos en la prensa mexicana». En: Luna, R. (ed.) (2010). La terminología: puente ineludible de una sólida mediación cultural. Lima: Universidad Femenina del Sagrado Corazón/RITerm.
  • Bohrn, A. (2010). «La neología verbal en el español rioplatense». En: Cabré, M. T.; Domènech, O.; Estopà, R.; Freixa, J.; Lorente, M. (ed.) (2010). Actes del Congrés Internacional de Neología en les llengües Romàniques (CINEO). Barcelona: Institut de Lingüística Aplicada, 917-927.
  • Cabré, M. T.; Domènech, O.; Estopà, R.; Freixa, J.; Lorente, M. (2010). «Introducció». En: Actes del Congrés Internacional de Neología en les llengües Romàniques (CINEO). Barcelona: Institut de Lingüística Aplicada, 17-20.
  • Cabré, M. T.; Domènech, O.; Estopà, R.; Freixa, J.; Lorente, M. (ed.) (2010). Actes del Congrés Internacional de Neología en les llengües Romàniques (CINEO). Barcelona: Institut de Lingüística Aplicada.
  • Coll, A. (2010). «L'adaptació dels manlleus de l'hebreu al català: el cas de la quipà». Butlletí de la Societat Catalana de Terminologia, 17.
  • Estopà, R. (2010). «La neologia especialitzada, repte constant per al mediador lingüístic». En: Coromina, E.; Mestres, J. M. (ed.). Aspectes de terminologia, neologia i traducció. Vic / Barcelona: Universitat de Vic / Institut d'Estudis Catalans, 15-39.
  • Freixa, J. (2010). «Paraules amb rareses». Terminàlia, 1, 7-16.
  • Freixa, J. (2010). «La neologicidad en las unidades formadas por prefijación». Puente, 9, 11-32.
  • Freixa, J.; Luna, R.; Suárez, M. (2010). «La neología semántica en las antenas neológicas: descripción de algunos fenómenos relevantes». En: Cabré, M. T. et al. (ed.) Actes del I congrés Internacional de Neologia de les Llengües Romániques. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada (Universitat Pompeu Fabra), 837-857.
  • Fuentes, M.; Cañete, P.; Gerding, C.; Kotz, G.; Pecchi, A. (2010). «Productividad del sufijo -ero en la neología del español de Argentina, Chile y Uruguay». Revista Signos, 43 (72), 49-69.
  • Fuentes, M.; Gerding, C.; Cañete, P.; Pecchi, A.; Kotz, G. (2010). «Neología léxica en prensa escrita chilena». En: Actas del I Congreso Internacional de Neología en Lenguas Románicas, (CINEO). Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada (Universitat Pompeu Fabra). 1155-1162.
  • Janssen, M. (2010). «NeoTrack: un analyseur de néologismes en ligne». En: Actes del Congrés Internacional de Neología en les llengües Romàniques (CINEO). Barcelona: Institut de Lingüística Aplicada (Universitat Pompeu Fabra), 1175-1188.
  • Luna, R.; Soriano, R. (2010). «La Fujimorización y Vladimirización de la neología política peruana». En: Cabré, M. T.; Domènech, O.; Estopà, R.; Freixa, J.; Lorente, M. (ed.) (2010). Actes del Congrés Internacional de Neología en les llengües Romàniques (CINEO). Barcelona: Institut de Lingüística Aplicada (Universitat Pompeu Fabra).
  • Pozzi, M.; Morett, S.; Benítez, V. (2010). «Neologismos científicos y técnicos en la prensa mexicana». En: Luna, R. (ed.). La terminología: puente ineludible de una sólida mediación cultural. Lima: RITerm.
  • Tavara, S.; Vera, S. (2010). Incidencia de neologismos en el nodo peruano de Antenas Neológicas [tesis de licenciatura]. Lima: Universidad Femenina del Sagrado Corazón.

2009

  • Adelstein, A.; Berri, M. (2009). «Los procesos neológicos como parámetros de especialidad en el ámbito de la música». En: Pilán, M.; Cabrera, M. (ed.). Traducción y Terminología. Perspectivas disciplinares. Tucumán: CETRATER - Facultad de Filosofía y Letras (Universidad Nacional de Tucumán).
  • Adelstein, A.; Berri, M. (2009). «Polisemia regular en nombres colectivos: los derivados en -ería». En: Arbusti, M.; Manni, H. M. (ed.). Actas del XI Congreso de la Sociedad Argentina de Lingüística (SAL). Santa Fe: Universidad Nacional del Litoral.
  • Bardagil, B.; Barrera, M.; Borràs, M.; Colell, M.; Coll, A. (2009). «Els neologismes manllevats». En: Les paraules noves: criteris per detectar i mesurar els neologismes. Vic / Barcelona: Eumo / Universitat Pompeu Fabra, 151-168.
  • Berri, M.; Bohrn, A. (2009). «La productividad del sufijo -ero en la formación de nombres y adjetivos en el dominio de la música». En: Genoud, M.; Granata, G. (ed.). Unidad y Multiplicidad. Tramas del Hispanismo Actual. Tomo I. Mendoza: Zeta Editores, 365-374.
  • Berri, M.; Bohrn, A. (2009). «La neología en el ámbito de la música: la formación de nombres y adjetivos en -ero, -ista e -ístico». Debate Terminológico, 5.
  • Cabré, M. T. (2009). «L'Observatori de Neologia: constància i renovació». En: Les paraules noves: criteris per detectar i mesurar els neologismes. Vic / Barcelona: Eumo / Universitat Pompeu Fabra, 5-7.
  • Cabré, M. T. (2009). «La classificació dels neologismes: una tasca complexa». En: Les paraules noves: criteris per detectar i mesurar els neologismes. Vic / Barcelona: Eumo / Universitat Pompeu Fabra, 11-37.
  • Cabré, M. T.; Estopà, R. (2009). «Trabajar en neología con un entorno integrado en línea: la estación de trabajo OBNEO». Revista de Investigación Lingüística, 12, 17-38.
  • Cabré, M. T.; Estopà, R. (ed.) (2009). Les paraules noves: criteris per detectar i mesurar els neologismes. Vic / Barcelona: Eumo / Universitat Pompeu Fabra.
  • Coll, A. (2009). «Neologia terminològica: el tractament dels manlleus» [resenya]. Debate Terminológico, 5, 113-114.
  • Domènech, O.; Estopà, R. (2009). «La neología en textos orales». Revista de Investigación Lingüística,12, 39-64.
  • Domènech, O.; López, S.; Morales, A. (2009). «Neologismes formats per sufixació». En: Les paraules noves: criteris per detectar i mesurar els neologismes. Vic / Barcelona: Eumo / Universitat Pompeu Fabra, 69-87.
  • Estopà, R. (2009). «Neologismes i filtres de neologicitat: aspectes metodològics». En: Les paraules noves: criteris per detectar i mesurar els neologismes. Vic / Barcelona: Eumo / Universitat Pompeu Fabra, 41-48.
  • Estopà, R.; Souto, M.; Vidal, V. (2009). «Neologismes formats per composició i sintagmació». Les paraules noves: criteris per detectar i mesurar els neologismes. Vic; Barcelona: Eumo; Universitat Pompeu Fabra, 113-150.
  • Feliu, J.; Martínez, L.; Salazar, H. R.; Tadeo, B. (2009). «Els neologismes formats per resemantització». En: Les paraules noves: criteris per detectar i mesurar els neologismes. Vic / Barcelona: Eumo / Universitat Pompeu Fabra, 91-110.
  • Freixa, J. (2009). «NEOBANC: los observatorios de neología suman esfuerzos». Debate Terminológico, 5, 120-125.
  • Freixa, J. (2009). «La interferència en la innovació lèxica del català: anàlisi dels neologismes amb ciber- i homo-». Revista de Llengua i Dret, 51, 259-281.
  • Freixa, J.; Montané, M. A.; Ramis, J. M. (2009). «Els graus de neologicitat en els tipus menors de neologismes». En: Les paraules noves: criteris per detectar i mesurar els neologismes. Vic / Barcelona: Eumo / Universitat Pompeu Fabra, 171-197.
  • Fuentes, M.; Gerding, C.; Pecchi, A.; Kotz, G.; Cañete, P. (2009). «Neología léxica: reflejo de la vitalidad del español de Chile». Revista de Lingüística Teórica y Aplicada, 47 (1), 103-124.
  • Gené, M.; Salvà, F. (2009). «Els neologismes prefixats: anàlisi dels graus de neologicitat a partir de diferents filtres establerts». En: Les paraules noves: criteris per detectar i mesurar els neologismes. Vic / Barcelona: Eumo / Universitat Pompeu Fabra, 51-66.
  • Janssen, M. (2009). «Detección de Neologismos: una perspectiva computacional». Debate Terminológico, 5, 68-75.
  • Montané, A. (2009). «L'economia del correu electrònic». Butlletí de la Societat Catalana de Terminologia, 14.

2008

  • Adelstein, A.; Kuguel, I. (2008). De salariazo corralito, de carapintada blog: nuevas palabras en veinticinco años de democracia. Buenos Aires: Universidad Nacional de General Sarmiento.
  • Adelstein, A.; Kuguel, I.; Resnik, G. (2008). 1300 neologismos en la prensa argentina. Los Polvorines: Universidad Nacional de General Sarmiento.
  • Adelstein, A.; Berri, M.; Bohrn, A.; Cañete, P.; Fuentes, M.; Gerding, C.; Kotz, G.; Pecchi, A.; Álvarez, S. (2008). «Productividad de los recursos de neología formal en el español del cono sur». En: Actas del I Congreso Internacional de Neología en Lenguas Románicas (CINEO). Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada (Universitat Pompeu Fabra), 797-816.
  • Barrera, M.; Colell, M.; Freixa, J. (2008). «La formació de neologismes a partir de noms propis». En: Lèxic i neologia [2a ed.]. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada (Universitat Pompeu Fabra), 249-259.
  • Bohrn, A. (2008). «Los sufijos verbalizadores -ear, -izar e -ificar en la neología verbal rioplatense». En: Actas del XI Congreso de la Sociedad Argentina de Lingüística (SAL). Santa Fe: Facultad de Humanidades y Ciencias (Universidad del Litoral).
  • Bohrn, A. (2008). «Propiedades semánticas y polisemia en la neología verbal rioplatense». En: Actas del XV Congreso Internacional de la Asociación de Lingüística y Filología de América Latina. Montevideo: Facultad de Humanidades y Ciencias de la Educación (Universidad de la República).
  • Cabré, M. T. (2008). «La neologia, avui: el naixement d'una disciplina». En: Lèxic i neologia [2a ed.]. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada (Universitat Pompeu Fabra), 29-40.
  • Cabré, M. T. (2008). «La néologie dans la presse catalane: premières données d'un observatoire de néologie». En: Lèxic i neologia [2a ed.]. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada (Universitat Pompeu Fabra), 49-54.
  • Cabré, M. T. (2008). «La neologia efímera». En: Lèxic i neologia [2a ed.]. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada (Universitat Pompeu Fabra), 13-27.
  • Cabré, M. T. (2008). «Aspectes sobre la neologia: la novetat lèxica através de dos diaris catalans». En: Lèxic i neologia [2a ed.]. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada (Universitat Pompeu Fabra), 55-65.
  • Cabré, M. T.; Bayà, M. R.; Bernal, E.; Freixa, J.; Solé, E.; Vallès, T. (2008). «Evaluación de la vitalidad de una lengua a través de la neología: a propósito de la neología espontánea y de la neología planificada». En: Lèxic i neologia [2a ed.]. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada (Universitat Pompeu Fabra), 153-190.
  • Cabré, M. T.; Yzaguirre, L. (2008). «Strátegie pour la détection semi-automatique des néologismes de presse». En: Lèxic i neologia [2a ed.]. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada (Universitat Pompeu Fabra), 103-109.
  • Cabré, M. T.; Freixa, J.; Solé, E. (2008). «À la limite des mots construits possible». En: Lèxic i neologia [2a ed.]. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada (Universitat Pompeu Fabra), 117-133.
  • Cabré, M. T.; Freixa, J.; Solé, E. (ed.) (2008). Lèxic i neologia [2a ed.]. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada (Universitat Pompeu Fabra).
  • Domènech, O. (2008). «Metodología de trabajo del Observatorio de neología del Instituto Universitario de Lingüística Aplicada de la Universidad Pompeu Fabra». En: Neologismo y morfología. Murcia: Universidad de Murcia, 11-37.
  • Domènech, M.; Estopà, R.; Ferré, M.; Mayoral, C.; Raymi, M. (2008). «La recerca en neologia oral de l'Observatori de Neologia: primers resultats». En: Lèxic i neologia [2a ed.]. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada / Universitat Pompeu Fabra, 261-274.
  • Estopà, R. et al. (2008). «L'observation de mots nouveaux en espagnol et en catalan au tours de deux décennies: l'Observatori de Neologia de l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada». Neologica: revue internationale de néologie, 2, 169-184.
  • Feliu, J.; Garcia, Y.; Obradós, I. (2008). «Aspectes de composició: neologismes nom-nom». En: Lèxic i neologia [2a ed.]. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada (Universitat Pompeu Fabra), 203-210.
  • Freixa, J. (2008). «Dimensió social de la neologia». En: Lèxic i neologia [2a ed.]. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada (Universitat Pompeu Fabra), 67-75.
  • Freixa, J.; Morales, A. (2008). «Neología y variedades del español: el proyecto Antenas». Donde dice... Boletín de la Fundación del Español Urgente, 10, 15-17.
  • Freixa, J.; Solé, E. (2008). «Neologismos para la actualitzación de gramáticas y diccionarios». En: Lèxic i neologia [2a ed.]. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada (Universitat Pompeu Fabra), 191-202.
  • Lladó, M.; Talamino, O. (2008). «Aspectes de composició: verb-nom». En: Lèxic i neologia [2a ed.]. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada (Universitat Pompeu Fabra), 211-219.
  • López, S.; Mayoral, C.; Pibernat, M.; Solé, E. (2008). «Dos formants pejoratius: el prefix pseudo- i el sufix -oide». En: Lèxic i neologia [2a ed.]. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada (Universitat Pompeu Fabra), 235-248.
  • Solé, E. (2008). «Textos i neologismes». En: Lèxic i neologia [2a ed.]. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada (Universitat Pompeu Fabra), 77-87.
  • Solé, X.; Vàzquez, M. (2008). «Aspectes de composició: estructures diferents de nom-nom i verb-nom». En: Lèxic i neologia [2a ed.]. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada (Universitat Pompeu Fabra), 221-234.
  • Tebé, C. (2008). «Bases de dades i neologia». En: Lèxic i neologia [2a ed.]. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada (Universitat Pompeu Fabra), 89-102.
  • Tebé, C. (2008). «Bases pour une sélection de neologismes». En: Lèxic i neologia [2a ed.]. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada (Universitat Pompeu Fabra), 41-47.

2007

  • Adelstein, A.; Badaracco, F.; Kuguel, I. (2007). «Neología y terminología: procesos de desterminologización en la prensa escrita argentina». En: Acevedo de Bomba, E.; Rivero de Lázaro, M. (ed.) (2007). Desde y hacia el texto. Estudios de traducción y terminología. San Miguel de Tucumán: CETRATER, Facultad de Filosofía y Letras (Universidad Nacional de Tucumán), 244-255.
  • Coll, A. (2007). "El sufijo -ing ¿creatividad al poder?". Donde dice... Boletín de la Fundación del Español Urgente, 9, 16.
  • Domènech, O.; Estopà, R.; Mayoral, C. (2007). «Neologia lèxica i mitjans de comunicació».En: Actes del Tretzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Universitat de Girona, 9-12 de setembre de 2003. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 131-414.
  • Estopà, R. (2007). «El Observatorio de Neología: dos décadas entre palabras nuevas». Donde dice... Boletín de la Fundación del Español Urgente, 9, 12-14.
  • Freixa, J. (2007). «Neologismos frecuentes del español». Donde dice... Boletín de la Fundación del Español Urgente, 9, 7-11.
  • Luna, R. (2007). «La cosificación como recurso terminológico de nuevas modalidades laborales de la economía informal». En: V Congreso de Investigaciones lingüístico-filológicas. Lima.
  • Moreno, A. (2007). «Estudio sobre la variación weblog, blog y bitácora en discursos de diferente grado de especialidad». Debate Terminológico, 3.
  • Adelstein, A.; Brandani, L.; Kuguel, I.; Resnik, G. (2006). «Los neologismos en la prensa escrita argentina: el observatorio de neología de Universidad Nacional de General Sarmiento». En: Actas de las IX Jornadas Nacionales sobre Normativa del Idioma Español. Fundación Litterae.

2006

  • Abanto, R; Luna, R; Chávez, C.; Lozano, C.; Miquel, C.; Monteagudo, M. A.; Soriano, R. (2006). «Hacia una metodología del trabajo terminográfico neonímico: la experiencia de Peruterm en la Unife». En: X Simposio Iberoamericano de Terminología. Montevideo.
  • Cabré, M. T. (2006). «La clasificación de neologismos: una tarea compleja». Alfa: revista de lingüística, 50(2), 229-250.
  • Cabré, M. T. (2006). «NEOROM, réseau d'observatoires de la néologie des langues romanes». Neologica: revue internationale de néologie, 1, 115-118.
  • Freixa, J.; Solé, E. (2006). «Análisis lingüístico de la detección automática de neologismos léxicos». Sendebar, 17, 135-147.
  • Luna, R. (2006). «La banalización de la terminología referida a la diversidad». En: Actas del IX Simposio Iberoamericano de Terminología RITERM04. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada (Universitat Pompeu Fabra)

2005

  • Adelstein, A. (2005). «Teoría lingüística y estudios neológicos: investigación y enseñanza del léxico». En: I Jornadas de Enseñanza de la Lengua y la Literatura: "Teorías literarias y lingüísticas en los niveles medio y superior". Los Polvorines: Universidad Nacional de General Sarmiento.
  • Adelstein, A.; Badaracco, F. (2005). «Teoría lingüística y estudios neológicos». En: Santos, S.; Panesi, J. (ed.) (2005). Debates actuales: las Teorías críticas de la literatura y la lingüística". Buenos Aires: Universidad de Buenos Aires.
  • Adelstein, A.; Kuguel, I. (2005). «Docencia e investigación: la experiencia del observatorio de neología». En: Secretaría Académica (ed.) (2005). II Jornada sobre Docencia Los docentes universitarios ante los nuevos escenarios para la formación de los estudiantes. Los Polvorines: Universidad Nacional de General Sarmiento, 108-120.
  • Pérez, M.; Vallès, T. (2005). «Catalan morphology and low-level patterns in a network model». Catalan Journal of Linguistics, 4, 199-223.

2004

  • Observatori de Neologia (2004). Llengua catalana i neologia. Barcelona: Meteora.
  • Observatori de Neologia (2004). Metodología del trabajo en neología: criterios, materiales y procesos. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada (Universitat Pompeu Fabra).
  • Observatori de Neologia (2004). Metodologia del treball en neologia: criteris, materials i processos. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada (Universitat Pompeu Fabra).
  • Luna, R. (2004). «Proyecto Antenas Neológicas y Proyecto Unifeterm». Consensus, 9, 39-46.
  • Freixa, J. (2004). «Neologismes formats per prefixació». En: Llengua catalana i neologia. Barcelona: Meteora, 83-112.
  • Feliu, J. (2004). «Neologismes formats per composició culta». En: Llengua catalana i neologia. Barcelona: Meteora, 113-130.
  • Estopà, R. (2004). «Neologismes formats per composició patrimonial i sintagmació». En: Llengua catalana i neologia. Barcelona: Meteora, 131-158.
  • Cabré, M. T. (2004). «La importància de la neologia per al desenvolupament sostenible de la llengua catalana». En: Llengua catalana i neologia. Barcelona: Meteora, 17-45.

2003

  • Cabré, M. T.; Domènech, M.; Estopà, R.; Freixa, J.; Solé, E. (2003). «L'Observatoire de néologie: conception, méthodologie, résultats et nouveaux travaux». En: L'innovation lexicale. París: Honoré Champion, 125-147.
  • Freixa, J.; Solé, E. (2003). «Neoloxismos para a actualización de gramáticas e diccionarios». En: Neoloxía e lingua galega: teoría e práctica. Vigo: Servicio de Publicacións (Universidade de Vigo), 179-190.
  • Luna, R. (2003) «Resemantización y objetivación de la terminología de la discapacidad». En: Actas de las Jornadas de Verano. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada (Universitat Pompeu Fabra).