El passat 30 de setembre, la Universitat Pompeu Fabra va donar el tret de sortida al curs 2025-2026 amb la lliçó inaugural del doctor Joan Massagué, director científic del Memorial Sloan Kettering Cancer Center (MSKCC) de Nova York, sota el suggerent títol "De Barcelona a Manhattan: ciència, curiositat i conseqüències".

En el marc d'aquesta inspiradora reflexió sobre la trajectòria i la passió per la ciència, des del Programa Alumni UPF parlem amb Marina Marcet i Carles Martínez-Romero, dos alumni que, seguint camins similars, també han aterrat a la prestigiosa institució de recerca on treballa el doctor Massagué.

Conversem amb Marcet i Martínez-Romero sobre els reptes de la investigació oncològica, la importància de la formació adquirida a la UPF i els factors clau per a una carrera científica d'èxit a escala internacional.

La decisió de fer el salt internacional: de la UPF al Memorial Sloan Kettering Cancer Center (MSKCC)

La trajectòria d'excel·lència internacional dels dos científics comença amb el desig d'explorar més enllà i aprofitar les oportunitats d'estades de recerca. Per a Marina Marcet, el factor decisiu va ser la possibilitat de realitzar diverses estades de recerca mentre feia la tesi, primer al NIMR de Londres i després al mateix MSKCC. "A més d’aprendre noves tècniques per al meu projecte, va ser una experiència extraordinària per observar de primera mà la recerca en entorns internacionals", explica Marcet, que també posa l'acccent en els companys excepcionals d'arreu del món que s'ha trobat durant el camí, així com "la sort d’haver comptat amb grans mentors tant durant la tesi com ara al postdoctorat".

Per a Carles Martínez-Romero, la necessitat de créixer com a científic i contribuir a projectes d’impacte global va venir donada pel salt internacional que va fer. "Els Estats Units, concretament Nova York, amb la seva energia i ecosistema únic de recerca translacional, van ser l’escenari natural per continuar aquest viatge" afirma Martínez-Romero, qui s'emmiralla amb el doctor Massagué ja que en aquesta ciutat també hi ha trobat una "oportunitat per connectar la ciència fonamental amb aplicacions clíniques que poden transformar vides."

Carles Martínez-Romero: "La curiositat compartida amb els meus equips és el que manté viva la passió per la ciència."

La curiositat, motor de la ciència; els reptes, estímuls per a la investigació

Si hi ha un concepte que Massagué, durant la seva lliçó inaugural, va subratllar com a motor de la ciència, és la curiositat. Aquesta flama es manté ben viva en el dia a dia al MSKCC. "Encara avui em fascina posar-me davant del microscopi i pensar que puc contribuir a comprendre millor funcionen les nostres cèl·lules" confessa Marcet, que des de ben petita ha sentit interès per la bellesa de la natura i la seva complexitat, així com el desig d'entendre com funcionen. La seva recerca se centra en els mecanismes que regulen la meiosi —la formació d'òvuls i espermatozoides, que donaran origen a una nova vida—, una àrea fonamental que podria tenir un futur impacte en la fertilitat. Marcet assenyala que, de cara al futur, la medicina personalitzada i la prevenció seran les claus per millorar la supervivència i la qualitat de vida dels pacients oncològics.

Per la seva banda, Martínez-Romero treballa a la primera línia del desenvolupament terapèutic, participant en estudis clínics de bioteràpies com les cèl·lules CAR-T. La seva tasca l'obliga a preguntar-se constantment com millorar les teràpies actuals, com entendre millor els mecanismes biològics i com accelerar el pas de la recerca al pacient. Els reptes més estimulants per a ell són "precisament aquells que exigeixen integrar disciplines diverses i trobar solucions innovadores que mantinguin el rigor científic sense perdre velocitat". Aquesta curiositat compartida amb els seus equips és el que manté viva la passió de Martínez-Romero per la ciència.

Europa i els Estats Units, dues maneres d'abordar la recerca i la innovació

En analitzar els entorns de recerca, els dos alumni identifiquen clares diferències entre Europa i els Estats Units, centrades en la capacitat de risc i la inversió. Marcet apunta directament a la disparitat econòmica: "La principal diferència rau en la major capacitat econòmica i d’inversió —tant de finançament públic però també de capital privat— que hi ha als Estats Units". Una diferència que permet assumir més risc i afavorir la innovació i, gràcies a una indústria més sòlida i estructures menys rígides, facilita una recerca més àgil i interdisciplinària.

"Als Estats Units hi ha una cultura és marcada de risc i emprenedoria", assegura Martínez-Romero, ja que, si bé a Europa hi ha una excel·lència reconeguda en recerca fonamental, sovint hi ha limitacions en la transferència ràpida de coneixement. Tot i així, conclou que "ambdós models són complementaris i que la col·laboració internacional és essencial per aprofitar el millor de cada entorn".

Marina Marcet: "A la UPF vaig aprendre a afrontar els reptes des d'una perspectiva global i oberta."

Les fortaleses adquirides a la UPF, clau per excel·lir en un entorn tan competitiu com el científic

La solidesa de la formació rebuda a la Universitat Pompeu Fabra és un dels pilars d'èxit que ambdós alumni destaquen. Marcet valora que la llicenciatura en Biologia, més orientada cap a la biologia humana, li va donar una base sòlida i global per a la recerca biomèdica. A més, la seva promoció va ser la primera en tenir seminaris d'aprenentatge basat en problemes (ABP), una metodologia que "em va donar eines per aprendre de forma autònoma, saber buscar, organitzar i presentar la informació necessària", així com afrontar reptes des d’una perspectiva global i oberta.

Pensar críticament i abordar problemes complexos amb una mirada interdisciplinària són les dues capacitats clau que destacat Martínez-Romero. Així mateix, l'aposta internacional i immersiva del programa de doctorat el van prepàrar per adaptar-se a contextos competitius a l'estranger. "Aquestes fortaleses han estat fonamentals per créixer com a líder científic", afirma l'alumni.

Consells per a futurs científics i científiques

Per a qualsevol estudiant o alumni que acaba de graduar-se i que somiï amb una carrera internacional en ciència, Marcet i Martínez-Romero tenen diversos consells que els poden ser útils. Des de ser pacient i perseverant, fins a provar de fer pràctiques en diversos laboratoris per descobrir passions, maneres de treballar, i construir currículum i xarxa de contactes, Marcet recomana també "trobar un bon mentor que et motivi i et guiï —que tingui bons contactes i col·laboracions—, triar un projecte que realment t’apassioni i sigui interessant per la comunitat científica i, sobretot, gaudir de cada etapa".

Martínez-Romero insta a mantenir sempre la curiositat i la passió per aprendre i, sobretot, a no tenir por de sortir de la zona de confort buscant experiències internacionals. Alhora, aconsella aprofitar les xarxes d’Alumni perquè són una font de col·laboració, mentoria i oportunitats.

"La ciència és, per definició, global. Aquesta dimensió internacional no només enriqueix la recerca, sinó que ofereix una gran flexibilitat per exercir com a científic arreu del món," conclou Martínez-Romero, recordant que l'impacte humà i social ha de ser sempre el motor de la ciència.

Marina Marcet és alumni UPF de la llicenciatura en Biologia Humana (2009) i investigadora postdoctoral al MSKCC, on fa recerca sobre els mecanismes que regulen la meiosis. Va completar la seva formació fent pràctiques en diversos laboratoris tant a la UPF, com al Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO), a una spin off americana, i pel màster al Centre de Regulació Genòmica (CRG). Es va doctorar en Biologia Cel·lular l’any 2016 per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), especialitzant-se en el camp de la integritat genòmica durant la meiosis. Durant el doctorat va realitzar estades de recerca en el National Institute for Medical Research a Londres (NIMR) i al MSKCC de Nova York.

Carles Martínez-Romero és alumni UPF del doctorat en Ciències de la Salut i de la Vida (2009) i director associat del Biotherapeutics Core Facility (BTCF) al MSKCC, on participa en el desenvolupament de teràpies cel·lulars i altres bioteràpies innovadores enfocades al tractament de diversos tipus de càncer. Ha construït una trajectòria internacional que combina experiència en càncer, immunologia, malalties infeccioses i vacunes, amb etapes prèvies a l’Icahn School of Medicine at Mount Sinai i a Pfizer. La seva tasca integra la recerca translacional, el disseny de noves plataformes clíniques i la coordinació de requisits regulatoris internacionals, donant suport tant a projectes interns del MSKCC com a col·laboracions externes amb entitats acadèmiques i del sector privat.