Què triaries preservar del lloc on vius per a l’any 2125? Et centraries en un parc, en una escultura o en la façana d’un edifici? En els costums al voltant d’una festivitat o en una pintura a l’oli?

La decisió no és fàcil. La protecció del patrimoni és un tema complex i extens, objecte de múltiples publicacions i declaracions multiestatals en institucions com la UNESCO. Aquesta última defineix el patrimoni com el “llegat que heretem del passat, amb el qual vivim avui en dia, i que transmetem a les generacions futures” (UNESCO, 2024). Aquest “llegat” pot ser immaterial —com, per exemples, rituals, festivitats o coneixements— o material —compost per béns mobles, com obres d’arts, o immobles, com certes obres d’arquitectura—. Donat que el patrimoni material pot incloure des de la pintura rupestre fins a la Gran Barrera de Coral, el dividim en subcategories segons el seu origen: natural, industrial, arqueològic, artístic/històric, o arquitectònic. En la meva experiència professional, i en aquestes línies, em centro en la difusió i valorització de les dues últimes.

Preservar un monument és permetre-li com a societat un espai en la nostra imatge del nostre passat i del present que volem transmetre.

Quan parlem de protegir el nostre patrimoni artístic o arquitectònic la dificultat comença per determinar què ha de protegir-se. Escollir demostra valor. Preservar un monument, per exemple, és permetre-li com a societat un espai en la nostra imatge del nostre passat i del present que volem transmetre. A més, en el context social i polític actual la idea de transmissió de “llegat” està en constant debat. Exemples amb impacte internacional inclouen el qüestionament els Estats Units de l’existència d’estàtues de figures associades a períodes d’opressió o injustícia racial, però també, en resposta, les mesures anunciades al març per la Casa Blanca per revertir allò que consideren una “reescriptura” de la història (The White House, 2025).

Si assumim, en aquestes línies, que podem arribar a un acord sobre aquells béns que han de preservar-se, passarem a discutir sobre la forma de garantir la supervivència d’un patrimoni compartit. Podem pensar que la solució, encara que costosa en recursos, és senzilla: restaurar allò que s’hagi deteriorat i conservar allò que continua en vigor. Tanmateix, si només allarguem la vida dels béns culturals i no proposem una difusió i valorització posterior, el risc d’oblit i descuit futur continua estant present. En un món de recursos finits i amb tant patrimoni demandant preservació, podem permetre’ns no ser creatius en el moment de difondre i atraure?

La creativitat, la sorpresa i la interacció poden ser les nostres millors aliades per difondre i preservar el patrimoni.

Avui ja existeixen exemples innovadors que ens mostren futures opcions de difusió del nostre patrimoni gràcies a la creació d’experiències i activitats per al públic i en la mediació entre aquest i el contingut artístic i patrimonial existent. A continuació, alguns casos de tendències a futur: la conversió de l’obra en art, el redisseny del descobriment i la interacció amb la intel·ligència artificial.

Convertir l’obra en art

El procés de restauració o manteniment a vegades inclou llargs períodes d’obra, en els quals les bastides i les seves cobertes no permeten veure el patrimoni que hi ha darrere. Una manera de convertir el procés d’obra en una experiència interessant per al públic és canviar l’enfocament. Un exemple va ser la col·laboració el 2023 entre JR, Damien Jalet i Thomas Bangalter, que va resultar en "Chiroptera": una coreografia amb 154 ballarins pujats a la façana de l’Òpera de París. Aquesta experiència va reunir més de 25.000 espectadors que durant una hora van dedicar-se a mirar allò que en la seva essència és una bastida.

Redissenyar el descobriment

El públic en la seva gran majoria coneix o creu conèixer com ha d'interactuar amb el patrimoni: les visites guiades, els materials didàctics i explicacions... No obstant això, una manera de redescobrir un espai patrimonial pot ser generant interès a través de jocs o experiències inesperades. Aquest és el cas del gran Cluedo immersiu i vivent organitzat per la companyia teatral 5e Acte en hotels particulars de París. L'espai original és respectat —encara que no explicat— mentre els visitants interactuen amb actors tractant de resoldre un misteri. Un primer acostament que permet conèixer patrimoni desconegut.

Interactuar amb IA

No podia faltar la intel·ligència artificial en parlar de tendències de futur. Ja hi ha companyies, com Ask Mona, que es dediquen a proposar guies amb rigor històric basades en IA generativa en forma de xat al qual el visitant pot accedir mitjançant un codi QR per tenir una experiència personalitzada. Tanmateix, també proposen una manera de difusió original: conversar amb figures històriques. Això és possible gràcies a productes com imants que conviden a visitar espais units a la vida del personatge com es va fer a la ciutat de Rouen. Un altre exemple d'ús d'intel·ligència artificial per a difondre patrimoni desconegut és el projecte New Snow I del MUNCH Lab, una experiència en la qual les creacions dels usuaris són associats a digitalitzacions de dibuixos fràgils —i, per tant, difícilment accessibles— de l'artista Edvard Munch.

Per difondre i preservar el nostre patrimoni, la creativitat, la sorpresa i la interacció poden ser les nostres millors aliades.