A Fons
9. a fons
Així combaten el canvi climàtic les universitats
Davant la situació d’emergència climàtica que viu el planeta, on els desastres naturals se succeeixen a una escala sense precedents i amb una degradació ambiental de proporcions inimaginables, la universitat ja no es pot dedicar només a complir les seves missions clàssiques de docència i recerca, sinó que ha de convertir-se en un actor social més compromès amb el món en què vivim.
“A l’escola ens n’havien parlat molt i ho havíem treballat en moltes assignatures. Potser no ho van pensar o no en van ser conscients; però quan expliques als nens un problema tan i tan greu, els generes molta angoixa. I és aquesta angoixa la que ens ha fet als joves sentir que o sortim al carrer a cridar o no canviarà res. I si no canvia res, tenim un futur molt negre i difícil, sense espai per a l’optimisme”, explica Dan Vivas, un estudiant de tercer curs d’Enginyeria de Materials de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
El maig de l’any passat, en plena efervescència del moviment mundial Fridays for Future, liderat per l’activista Greta Thunberg, en Dan i altres joves de la seva facultat van propiciar que la UPC fes una declaració sobre l’Estat d’Emergència Climàtica. “Va ser una lliçó per a tots –recorda Gemma Fargas, vicerectora de responsabilitat social i igualtat de la UPC–. Van ser els estudiants els qui van aconseguir que la Universitat s’hagués de posicionar com un dels actius per poder donar resposta a una emergència.
Es va convertir en la primera universitat de l’estat espanyol a fer-ho i va arrossegar a continuació la Universitat Pompeu Fabra i, després, la resta d’universitats catalanes i espanyoles. L’objectiu d’aquesta declaració era doble: per una banda, pressionar els governs perquè comencessin a prendre mesures per fer front a l’actual crisi ambiental; i per una altra, comprometre’s a dedicar més esforços a la lluita contra el canvi climàtic.
“Després que la UPC fes la declaració d’emergència climàtica, des de la UPF també vam voler actuar”, recorda Ester Oliveras, delegada del rector per a la sostenibilitat i professora del Departament d’Economia i Empresa. “Vam crear la Taula d’Emergència Climàtica i vam preparar una primera llista de mesures que poguéssim començar a aplicar ràpidament. Algunes coses ja les estàvem implementant, com ara el reciclatge de paper o de plàstics; i vam voler continuar amb material d’oficina, com ara bolígrafs o ordinadors, que no es reciclaven”, recorda la professora.
“Les universitats ja no ens podem abocar tan sols a les missions clàssiques, de docència i recerca; ara n’hi hem de sumar una altra, la de la responsabilitat social. Som un actor més en el sistema i, per tant, som coresponsables del món en què vivim”.
Tanmateix, quan una institució com una universitat declara l’emergència climàtica, cal que tracti aquest desafiament amb una estratègia global, per tal d’afrontar els reptes que ens planteja el canvi climàtic, tant des de la recerca com de la docència.
Quin és el paper de les universitats?
En el moment actual –en què els desastres naturals alerten les Nacions Unides, passen a una velocitat d’un per setmana, a una escala sense precedents i impredictibles–, el món s’enfronta a una degradació ambiental i una pèrdua de biodiversitat d’unes proporcions inimaginables. Aquesta destrucció d’ecosistemes ja està provocant –i ho continuarà fent amb major virulència– conflictes i migracions, que repercutiran sobre la salut dels ciutadans, tindran costos econòmics elevats i posaran en risc l’alimentació de 7.000 milions de persones.
Davant d’aquesta situació, “les universitats ja no ens podem abocar tan sols a les missions clàssiques, de docència i recerca”, considera Mònica Figueras, vicerectora per a projectes per al compromís social i la igualtat de la UPF. “Ara n’hi hem de sumar una altra, la de la responsabilitat social. Som un actor més en el sistema i, per tant, som coresponsables del món en què vivim”.
I és que des de la seva creació, les universitats han estat els baluards del coneixement i la saviesa, i ara tenen un rol clau en aquest escenari de canvi climàtic, present i futur. “La universitat no tan sols forma els futurs metges, enginyers o economistes; sinó ciutadans que siguin responsables, capaços d’influir en tota la societat”, assenyala Marta Pérez-Vallmitjana, delegada del rector per a la sostenibilitat de la Universitat de Barcelona (UB).
“En aquest sentit, i a partir de la declaració de les Nacions Unides dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), quan per primer cop es va apel·lar al paper de les universitats (fins ara només es feia referència en educació al rol dels ensenyaments de primària i de secundària), ens hem d’erigir en centres de difusió de la consciència de desenvolupament sostenible, tant mediambientalment com socialment”, afegeix.
Com a institucions educatives, els centres universitaris tenen un potencial sense paral·lel; per començar, diversos milions d’estudiants en tot el planeta s’hi graduen cada any, als quals han de preparar per fer front a un escenari que estarà modelat per un clima canviant.
En segon lloc, les universitats tenen una gran riquesa de fonts intel·lectuals i un ambient col·laboratiu, que fa possible que diferents departaments i disciplines treballin de manera conjunta i transversal per tractar l’emergència climàtica i aportar-hi solucions.
I per últim, les accions de sostenibilitat que prenguin, a més de reduir l’impacte mediambiental que tenen com a grans institucions, serveixen d’exemple per contagiar altres administracions, empreses, centres educatius. En aquest sentit, ja s’han creat xarxes d’universitats a tot el món, integrades per milers de centres dels sis continents, que han decidit sumar esforços per aconseguir la neutralitat en carboni com a tard el 2050.
“Cal una estratègia global pel canvi climàtic que implica impulsar més recerca orientada a solventar els reptes de futur que planteja aquesta emergència; docència adreçada a formar les futures generacions en aquest sentit, i, evidentment, reducció de la petjada de carboni que tenim com a institució”.
Per a Oliveras, “cal una estratègia global pel canvi climàtic, que implica impulsar més recerca orientada a solventar els reptes de futur que planteja aquesta emergència; docència adreçada a formar les futures generacions en aquest sentit; tant se val el que estudiï l’alumnat, han de tenir coneixements sobre desenvolupament sostenible i emergència climàtica. I, evidentment, hem de reduir la petjada de carboni que tenim com a institució”.
I és, precisament, sobre aquests tres eixos que enumera Ester Oliveras, que les universitats estan estructurant i planificant les accions per dur a terme.
Reduir les emissions de CO2
La majoria d’universitats catalanes s’han adherit a l’acord de reducció d’emissions proposat per la Generalitat de Catalunya, que implica ser neutrals en carboni el 2050.
Com a centres de serveis, la seva despesa energètica procedeix sobretot del transport i del consum dels seus edificis. Només la UPF, que és una universitat petita en comparació amb altres com la UB o la UAB, cada dia mou prop de 20.000 persones, entre treballadors i estudiants.
“Les nostres emissions corresponen en un 90-95% a l’energia que fem servir per fer funcionar els edificis, com ara il·luminació, calefacció, ordinadors; i pel transport diari per anar i venir a les facultats. També el transport internacional, perquè som una universitat molt intensiva en temes de recerca”, apunta Martí Boleda, tècnic de medi ambient i seguretat de la UPF, que ha coordinat recentment un estudi per calcular la petjada de carboni de la Pompeu Fabra.
La Universitat ja compra energia verda, com la resta d’universitats, i està redactant un Pla de Mobilitat que incidirà en el foment de vehicles sostenibles, des de bicicletes, patinets o motos elèctriques, fins a anar en peu o agafar transport públic. Per això ja estan treballant estretament amb l’Ajuntament de Barcelona i TMB. Per a les llargues distàncies, prioritzaran el tren per davant de l’avió i “fomentaran les teleconferències i la lectura de les tesis en línia per evitar els desplaçaments dels membres del jurat”.
Altres institucions, a més de comprar energia neta, en generen. “Al Campus Nord de la UPC hem instal·lat ja panells fotovoltaics que ens permeten cobrir la despesa energètica de quatre aularis i ara estem estudiant la possibilitat d’instal·lar-ne en altres campus. També hem millorat l’eficiència d’il·luminació i hem aconseguit reduir el consum d’aigua fent servir sensors, entre d’altres”, enumera Fargas, vicerectora de la UPC.
La domòtica amb què estan equipats els edificis més moderns, com ara els dels campus de la UPF, també ajuda a estalviar energia a través, per exemple, de sensors que detecten la presència de persones per engegar o apagar llums, o que apaguen la calefacció si s’obren les finestres. També aquesta universitat implementa el tancament total dels edificis, dues setmanes a l’agost i una al Nadal, per tal de reduir-ne el consum energètic, una mesura que també apliquen altres universitats, com la UPC.
Tot i els esforços que duen a terme, aconseguir abaixar les emissions al 100% és molt complicat. Per això les universitats també s’empesquen altres accions per compensar-les i que capturin el CO2 de l’atmosfera. En aquest sentit, per exemple, la UPF està apostant per instal·lar parets i cobertes verdes. De moment, ja n’ha fet un experiment a l’edifici Mercè Rodoreda, del campus de la Ciutadella, on ha instal·lat una coberta vegetal. La intenció és ara també fer-ho a l’edifici històric de les Aigües, al campus de la Ciutadella.
Menys residus i millor reciclats
Una altra pota important dels esforços que estan duent a terme les universitats per tal de reduir la seva petjada ecològica és la de la disminució de generació de residus i un millor reciclatge. En aquest sentit, per exemple, la majoria han començat a eliminar els plàstics d’un sol ús, sobretot a les cafeteries. I han implementat iniciatives com la “zero waste office”, adoptada per l’Oficina de Postgrau i Doctorat de la UPF, que intenta reduir a zero els residus que es generen a l’oficina, des del material de papereria fins a instal·lar fonts d’aigua.
A la Politècnica impulsen “UPC Recircula”, per a la recollida selectiva de residus en el 50% dels edificis de la Universitat. També el “Recircula Challenge”, que pretén promoure l’economia circular. L’any passat, en la seva primera edició, hi van participar 21 equips de la UPC i d’altres universitats, que van treballar per trobar maneres d’eliminar els residus de bosses i paper film de plàstic. Enguany, la segona convocatòria se centra en els teixits esportius.
Incloure l’emergència climàtica en la recerca
Bona part de la ciència i la investigació que es duu a terme a Catalunya passa per les universitats, que fan recerca d’excel·lència. Els seus investigadors poden contribuir a pensar noves maneres de preparar-nos per a aquest futur incert, amenaçat pel canvi climàtic. La clau, però, insisteixen les expertes consultades per a aquest reportatge, serà la transversalitat.
“Hem d’intentar que economistes i enginyers, advocats i químics, biòlegs i arquitectes, es posin en contacte i treballin de manera conjunta. Calen respostes globals i, per tant, no podrem solucionar res enfocant la recerca només des d’un sol punt de vista”, afirma Oliveras, que destaca la iniciativa Benestar Planetari, endegada per la UPF el 2019.
Es tracta d’un programa de generació i transmissió de coneixement entorn el concepte ‘Benestar Planetari’, incardinat en el marc més general dels ODS. “És una iniciativa que pretén transversalitzar els àmbits de coneixement dels diferents equips d’investigació de la Universitat i que està centrada en convocatòries de recerca sobre els ODS però amb iniciatives de docència i d’impacte –explica Figueras–. I per això fomentem que hi hagi recerca pròpia sobre aquest àmbit, amb convocatòries específiques de finançament i que involucrin professors de diferents departaments”.
Formar els estudiants en emergència climàtica
Cal que les universitats formin els professionals del futur. “Per què continuar formant enginyers de vehicles amb motors de combustió quan caldran enginyers que sàpiguen dissenyar motors amb hidrogen?”, llança Manel Torrent, director de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN). Aquesta institució, l’entitat de la Generalitat de Catalunya encarregada d’elaborar i dur a terme la política energètica catalana, ha impulsat la creació d’una taula interdepartamental d’eficiència energètica on hi ha les universitats catalanes representades a través de la Secretaria d’Universitats.
“Sobretot, volem introduir el tema de l’energia en els seus projectes curriculars; que l’alumnat aprengui com fer un ús al més eficient possible de l’energia, perquè ara la malgastem. Que el vector climàtic no estigui incorporat en el currículum és un greu problema. Volem que s’ensenyin conceptes com transició energètica, descarbonització, neutralitat carbònica. Tot allò que es treballa a primària i secundària ha d’arribar a la universitat”, declara Manel Torrent, al capdavant de l’ICAEN.
"Que el vector climàtic no estigui incorporat en el currículum és un greu problema. Volem que s’ensenyin conceptes com transició energètica, descarbonització, neutralitat carbònica. Tot allò que es treballa a primària i secundària ha d’arribar a la universitat”.
Tanmateix, la voluntat d’introduir l’emergència climàtica al currículum universitari no és tan senzill. “Canviar els plans docents és un procés molt llarg. Per això hem començat amb accions per motivar i incentivar la sensibilització cap a aquest tema, encara que sigui de manera indirecta, incidint en els treballs de fi de grau i de màster, en què l’alumnat ha de demostrar que coneix els ODS i especificar quin ha tractat en el seu projecte”, considera Fargas, de la UPC.
Per la seva part, la UPF va endegar el curs passat una iniciativa per reconèixer els treballs de grau i de postgrau en estudis sobre benestar planetari. Així, s’atorguen premis als millors TFG i TFM sobre temes relacionats amb la sostenibilitat, tant social como medi ambiental. En aquesta segona edició, els guardons estan cofinançats per la càtedra UNESCO de Cicle de Vida i Canvi Climàtic ESCI-UPF i per la UPF Barcelona School of Management.
A la UB han endegat un pla pilot d’estudis de màster transversal per donar una visió global d’aquest repte des del dret, l’economia, l’humanisme, les ciències. “És un projecte europeu recent per crear la universitat del futur en què participem amb la Universitat de Montpeller, el Trinity College de Londres, la Universitat de Budapest i la d’Utrech”, diu Pérez-Vallmitjana.
Per la seva part, la UPF vol que el concepte de “Benestar Planetari” formi part de l’ADN dels seus estudiants. De moment, hi ha un mínor, amb assignatures que ja existeixen en diferents estudis i noves que n’hi afegiran, de manera que es podran cursar als diferents graus entre 30 i 40 crèdits sobre temes de Benestar Planetari. “Volem trencar fronteres entre disciplines més rígides i barrejar-les –apunta
Figueras–. Només així, amb una perspectiva global podrem fer front a l’emergència climàtica”.
L’alumnat té el poder
Les universitats sempre han estat un terreny extremament fèrtil de creixement de qüestions liderades pels joves. Només cal recordar que alguns dels moviments civils més importants de la història –com ara el de la llibertat d’expressió, que va començar al campus de la Universitat de Califòrnia Berkeley (EUA) als anys seixanta– s’han desenvolupat als campus d’arreu del planeta.
També aquesta lluita, la de l’emergència climàtica. A Catalunya, per exemple, s’han unit grups ecologistes de les diferents universitats, públiques i privades, i han creat una plataforma, que han anomenat Unim Forces, per, com el seu nom indica, posar en comú totes les iniciatives i accions que duen a terme i aconseguir una major repercussió.
“Hem de donar exemple, perquè serem els futurs líders, consumidors, empresaris, enginyers, i hem de començar a enfrontar-nos a aquests problemes. Tenim poder d’acció. La clau és agrupar-nos”, defensa Diana Vidal, recent graduada en Farmàcia de la Universitat de Barcelona, que continua molt activa dins de l’associació d’estudiants de farmàcia per l’ecologisme.
Diana Vidal, graduada en Farmàcia de la Universitat de Barcelona
A la Facultat de Farmàcia érem uns quants que sentíem preocupació per temes de sostenibilitat, mediambientals, de generació i tractament de residus, i vam considerar que calia organitzar-nos per començar a fer accions locals. Vam constituir un grup de treball dedicat a l’ecologisme dintre de l’associació d’estudiants i vam començar fent accions de divulgació. Per exemple, vam col·locar una taula davant de la biblioteca i a tot aquell que s’hi acostava, li explicàvem els principals problemes que el canvi climàtic suposa per al món.
Després vam elaborar una enquesta per saber l’opinió de la comunitat universitària sobre el que s’estava fent per combatre l’emergència climàtica a la Facultat i amb propostes senzilles per fer petits canvis. D’allà va sortir la preocupació que hi havia per l’ús de plàstics d’un sol ús, sobretot a la cafeteria, i ens vam concentrar a intentar solucionar-ho. Vam informar-nos de com funcionava el bar, què podíem fer per substituir les ampolles de plàstic d’aigua per d’altres de vidre i van elaborar un informe. Ara estem intentant aconseguir el suport institucional per poder dur a terme el canvi.
La indústria farmacèutica genera moltíssims residus, consumeix molta aigua. Se’n parla molt poc durant la carrera, com també del canvi climàtic. És crucial integrar la sostenibilitat en els plans docents.
Des del grau hi ha molt a fer. La indústria farmacèutica genera moltíssims residus, consumeix molta aigua. Se’n parla molt poc durant la carrera, com també del canvi climàtic. Només al darrer curs tenim una assignatura de sanitat i gestió ambiental, però és crucial integrar la sostenibilitat en els plans docents.
Joan Panadès, estudiant de quart curs del grau en Ciències Ambientals a la Universitat Autònoma de Barcelona
Ja a primària em vaig implicar en temes d’ecologisme; sempre hi he estat interessat. Quan vaig arribar a la universitat, em va sorprendre descobrir que no n’hi havia representació dintre del moviment estudiantil. Pensava que no tenia sentit, i amb un altre company ens vam ‘embolicar’ i el vam endegar. Aviat vam aconseguir que s’hi sumés més gent. Això va ser fa quatre anys i des d’aleshores hem fet moltes xerrades, jornades, tallers per intentar generar consciència. També hem fet algunes accions, com neteja de boscos. Hem contactat amb el Rectorat i li hem fet algunes propostes, que ha escoltat, i he de dir que ens ha donat suport a moltes activitats amb material i logísticament.
Hem contactat amb el Rectorat i li hem fet algunes propostes, que ha escoltat, i he de dir que ens ha donat suport a moltes activitats amb material i logísticament.
Hem posat en marxa la campanya de residu zero, però de moment no ha canviat res. Els bars de la UAB són una contractació, i fins que la UAB no renovi contracte no es pot fer res. També hem fet activitats per conscienciar sobre el malbaratament alimentari.
A la UAB no hi ha transversalitat a l’hora d’estudiar l’ecologisme. A les carreres específiques, com la meva, ho toques; però a la gran majoria ni mencionen el canvi climàtic. I no té sentit, sobretot en el cas d’estudis que després tenen influència en com es configura la societat, com ara l’economia, el dret o les enginyeries.
Dan Vivas, estudiant de tercer curs del grau en Enginyeria de Materials a la Universitat Politècnica de Catalunya
L’enginyeria sovint es veu com un procés industrial en què aprenem a fer processos per millorar canonades de gas entre continents, fabricar cotxes, o fer xarxes 5G. Però l’enginyeria no es pot deslligar del món en què vivim. Cal que estigui intrínsecament relacionada amb l’ecologisme. Ara per ara, estem aprenent a fer materials més lleugers sense parar-nos a pensar que és per a vehicles contaminants. Ens falta ètica, tot i que disposem de la tecnologia i de la voluntat per fer coses junts.
Hem parlat amb el Rectorat i ara intentarem fomentar activitats extraescolars, com per exemple seminaris, tallers sobre ecologisme, perquè els estudiants puguin formar-se fora de classe. Però també hem demanat que es revisin els plans d’estudis. El món ha canviat; els estudis també ho han de fer.
L’enginyeria no es pot deslligar del món en què vivim. Cal que estigui intrínsecament relacionada amb l’ecologisme.
També, des d’UPClima, estem treballant amb el Rectorat per preparar el Pla d’Emergència Climàtica. Hem recollit més de 200 mesures, com ara instal·lar més fonts d’aigua, obrir finestres a l’estiu en lloc de fer servir climatització, més plaques solars, fer servir l’aigua de la pluja o eliminar els plàstics d’un sol ús.”
Lola Berna, estudiant de quart curs del grau en Global Studies a la Universitat Pompeu Fabra
A finals del 2018, la Pompeu va endegar el projecte Benestar Planetari. Un grup d’estudiants ens hi vam interessar i vam parlar amb el responsable de sostenibilitat de la UPF, Martí Boleda, que ens va proposar que creéssim una associació només de medi ambient a la Universitat perquè no n’hi havia. Així va ser com un grup de deu persones vam posar en marxa l’Associació d’Estudiants pel Medi Ambient (AEMA). És increïble la quantitat de coses que hem fet en un any, i pensem fer-ne moltes més. L’Associació ens ha donat veu, l’oportunitat d’aportar el nostre granet de sorra per combatre el canvi climàtic. Ara som uns 40 estudiants, la majoria del campus de la Ciutadella, tot i que volem expandir-nos i arribar a tots els campus.
A més d’activitats de divulgació, potser l’acció emblemàtica que vam fer i per la qual la gent ens va començar a conèixer a la Universitat va ser la cascada d’ampolles de plàstic. Durant una setmana vam recollir totes les que es van fer servir a la cafeteria de Ciutadella. Van ser-ne mil, en una sola setmana. Les vam unir amb fils i vam fer una cascada a l’edifici 40, per reflectir com l’aigua dels mars i oceans està plena de plàstics. I vam aconseguir que a la cafeteria se’n deixessin de vendre i se substituïssin per ampolles de vidre. Recentment, també hem aconseguit que incorporin un menú vegetarià, el Menú pel planeta, que té un impacte medi ambiental molt menor que la carn.
Recentment, hem aconseguit que incorporin un menú vegetarià al bar dels campus, el Menú pel planeta, que té un impacte medi ambiental molt menor que la carn.
En general, als graus de la UPF falta una assignatura transversal que pugui cobrir els principis de sostenibilitat de manera profunda, adreçada a tothom, des de periodistes fins a economistes, perquè el rol que després tindran a la societat és enorme. Tot i que cal dir que la UPF, a la Barcelona School of Management, sí que compta amb una assignatura transversal a tots els màsters que es diu Ètica i Sostenibilitat. Podria ser obligatòria a totes les carreres de la Universitat.
La Marató Climàtica
El mes de febrer és, tradicionalment, el més fred de l’any i és també l’escollit per celebrar la Marató Climàtica, una iniciativa que va néixer fa quatre anys, impulsada per la Diputació de Barcelona i que després de tres edicions també compta amb el suport de la Generalitat, a través de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN). Hi participen de manera voluntària entitats públiques amb un doble objectiu: estalviar energia i diners, que es destinen a projectes de lluita contra la pobresa energètica; i generar consciència.
“Són els mateixos treballadors que s’autoorganitzen per generar idees de com aconseguir l’estalvi, des d’abaixar la calefacció o apagar-la”, explica en Manel Torrent, director de l’ICAEN. “També és interessant que visquem què significa tenir fred i patir pobresa energètica, per empatitzar amb els altres. A més, tothom durant aquell mes almenys parla de l’energia. I aquella conscienciació, el treballador se l’emporta a casa”, afegeix.
La UPF hi ha participat aquest 2020, amb l’edifici Mercè (Rectorat), i ha estalviat quatre tones de CO2, una reducció de prop del 30%. Pel que fa al consum d’aigua, se’n va reduir el consum un 25,9%; en gas, un 53,5%, i en electricitat, un 16,1%.
L’edició passada es va aconseguir un estalvi de 39.000 euros i, enguany, que ha augmentat el nombre d’edificis i departaments que hi participen, han aconseguit 43.345 euros d’estalvi i s’han deixat d’emetre 167 tones de CO2, només en edificis de la Generalitat. La UPF també hi ha participat aquest 2020, amb l’edifici Mercè (Rectorat), i ha estalviat quatre tones de CO2, el que suposa una reducció de prop del 30%. Pel que fa al consum d’aigua, se’n va reduir el consum un 25,9%; en gas, un 53,5%, i en electricitat, un 16,1%.
La petjada de carboni de la UPF
Per calcular la petjada de carboni de la Universitat s’han tingut en compte tres àmbits: el primer, totes aquelles coses propietat de la UPF, com ara vehicles, calderes de calefacció, que depenen 100% de la Pompeu. El segon, les emissions indirectes que no genera la Universitat però que es deuen a la seva activitat. I per últim, el transport.
Procedència d'emissions per a la realització de la petjada de Carboni als campus de la UPF
