6. a fons

Doctorat industrial: amb un peu a l’empresa i l’altre a la universitat

Amb l’objectiu de crear sinergies entre el món empresarial i l’acadèmic, el 2012 es va posar en marxa el Pla de Doctorat Industrial, una iniciativa de recerca aplicada oberta a tots els àmbits de coneixement.

Pere Ripoll

A Pere Ripoll, ni se li havia passat pel cap fer un doctorat i menys encara en història del dret. I quan va decidir tornar de Brussel·les, on estava treballant, a Barcelona per cursar un màster en dret a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), no va tampoc ni imaginar que acabaria trobant el manuscrit medieval que conté els orígens de la Generalitat de Catalunya, un text que portava més de 400 anys desaparegut.

En una de les assignatures del màster va conèixer Tomàs de Montagut, catedràtic de la UPF especialista en història del dret català, que havia estat estudiant diferents manuscrits i que havia llançat la hipòtesi que el “Llibre dels vuit senyals” era la primera compilació de dret català de la Generalitat. Tanmateix, tot i que s’havia buscat exhaustivament, mai no s’havia trobat. Aleshores, de Montagut li va proposar a Ripoll el repte de comprovar si aquella hipòtesi era certa o no, i, és clar, de trobar el text.

“Vaig entrar en el programa de doctorat per dur a terme la investigació necessària per localitzar el manuscrit i vaig començar a mirar les possibles beques, tant de l’Estat com de la Generalitat. I aleshores ens va arribar això del doctorat industrial”, explica aquest jurista.

“Al principi, el nom ens va descol·locar, perquè semblava que era per a un altre tipus de projectes, més d’enginyeria. Però, en mirar-nos-ho bé, ens va semblar un projecte molt dinàmic i atractiu, perfectament aplicable per a l’àmbit de les ciències socials, que et permetia tenir un peu a l’empresa i un altre a la universitat. I ens hi vam presentar”, rebla.

Durant tres mesos, Ripoll i el seu tutor de tesi, el professor de Montagut, van dedicar-se a ultimar el que seria el pla del projecte, i aleshores van anar a picar a la porta de l’editorial Barcino, especialitzada en l’edició de textos medievals, per proposar-los d’embrancar-se en una recerca conjunta que, si tot anava bé, havia de culminar amb la publicació del “Llibre dels vuit senyals”.

“Al principi, el nom ens va descol·locar, perquè semblava que era per a un altre tipus de projectes, més d’enginyeria. Però, en mirar-nos-ho bé, ens va semblar un projecte molt dinàmic i atractiu, perfectament aplicable per a l’àmbit de les ciències socials, que et permetia tenir un peu a l’empresa i un altre a la universitat”

A Barcino “els va entusiasmar la idea” i es van presentar, amb Ripoll, al programa de doctorats industrials de la Generalitat, un projecte capdavanter a l’Estat i un dels primers a Europa que va arrencar el 2012, i que, bàsicament, implica dur a terme recerca aplicada en qualsevol dels àmbits de la ciència, des de les enginyeries a la història de l’art o les ciències de la vida. “Un doctorat industrial t’ofereix la possibilitat de connectar la recerca i la realitat. I, en el nostre cas, la veritat és que ha estat una experiència molt positiva per a les dues parts”, valora Ripoll.

Crear sinergies entre acadèmia i empresa

La iniciativa de doctorat industrial està impulsada per la Secretaria d’Universitats i Recerca del Govern de la Generalitat i gestionada per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), amb la col·laboració de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI). Va néixer ara fa ja set anys amb l’objectiu de crear sinergies entre el món acadèmic i l’empresarial. El context, aleshores, no podia ser més propici. En aquell moment, la Unió Europa (UE) havia inclòs entre els seus objectius al programa marc Horitzó 2020, precisament, el foment de la interacció entre empreses i universitats. I a Europa hi havia ja tres iniciatives que impulsaven la recerca acadèmica aplicada, al Regne Unit, França i Dinamarca, tot i que al Regne Unit estava centrada únicament en les enginyeries.

“La recerca aplicada porta implícita generar patents, propietat intel·lectual compartida entre universitat i empresa, i que això generi prototips i nous serveis”, afirma Ainhoa Gaudes, responsable de projectes del pla català de doctorats industrials. “La filosofia de la UE és que tot allò que es genera amb diners públics, els contribuents puguin veure’n els resultats; que en surtin coses tangibles i no tan sols tantes tesis o tantes publicacions. La societat vol resultats que després arribin al mercat perquè tothom se’n pugui beneficiar”, afegeix.

Per posar en marxa el Pla de Doctorat Industrial, els models francès i sobretot danès van resultar inspiradors. Aleshores, la iniciativa catalana va ser pionera a l’Estat, que poc després també va endegar un programa molt semblant, com molts altres països europeus.

L’objectiu del Pla de Doctoral Industrial és posar en contacte qui està generant coneixement i dirigint les que seran les línies de futur, que és l’acadèmia, amb el teixit empresarial, perquè aquest pugui veure cap a on anirà el sector i ho interioritzi com un repte estratègic de la seva pròpia empresa”, assenyala Gaudes, que conclou que aquest tipus de projectes “actuen com a ponts de transferència de coneixement” i fan que “la recerca i la innovació arribin a àmbits molt diversos però vitals per a la societat”.

Els doctorats industrials actuen com a ponts de transferència de coneixement i fan que la recerca i la innovació arribin a àmbits molt diversos però vitals per a la societat.

Una convocatòria anual

Anualment, la Secretaria d’Universitats i Recerca obre una convocatòria vigent durant tot l’any, amb dues modalitats, cofinançada i d’ajuts específics. La primera és on s’adscriuen la majoria de projectes: l’empresa i el grup de recerca acadèmic, que ha d’estar reconegut per la Generalitat des del punt de vista científic, reben finançament; també l’estudiant, que és contractat per l’empresa durant els tres anys que està previst que duri el doctorat, amb un sou mínim de 22.000 euros bruts a l’any. L’empresa, també, ha de dedicar un tutor especialitzat al doctorand. 

La segona modalitat, d’ajut específic, està pensada per respondre a la realitat actual de recerca internacional i global, i dota econòmicament els grups de recerca que col·laboren amb empreses de fora de Catalunya. A l’estudiant, a més, se li finança la matrícula de doctorat i se li dóna una borsa de mobilitat internacional.

La convocatòria per a les dues modalitats té resolucions trimestrals. En la majoria de casos, empresa i universitat presenten una proposta conjunta de recerca de doctorat industrial que, després de revisar-se, es fa pública perquè els candidats, que són estudiants de màster, s’hi puguin presentar. L’última paraula sobre quin estudiant és escollit la tenen l’empresa i el grup de recerca universitari.

SeatUPF2019

“Seat va contactar amb mi i em va explicar que volien treure un doctorat industrial per a un investigador en el context del seu departament de recursos humans i formació”, explica Davinia Hernández-Leo, professora del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (ETIC) de la UPF i coordinadora del Grup de Recerca en Tecnologies i Educació (TIDE).

“Volien modernitzar la formació dels seus treballadors fent servir metodologies més flexibles i amb més impacte en els aprenentatges, i els semblava que un doctorat industrial era la manera per identificar la tecnologia i la metodologia més adients de forma més rigorosa. Així que vam preparar una proposta de projecte conjuntament, la vam publicar i donar cert marge de temps perquè qualsevol candidat s’hi pogués presentar. Finalment, en vam seleccionar tres i després d’una entrevista personal, vam escollir-ne un, que ara tot just està en la fase final del doctorat i que, a més, ha estat recentment contractat per Seat”, afirma.

Des que es van posar en marxa el 2012 i fins al 2018, s’hi han dut a terme un total de 518 projectes; hi han participat 11 universitats, 395 estudiants de doctorat i 349 empreses, des de start-ups fins a grans companyies, tot i que el més habitual són petites i mitjanes empreses, pimes. En aquest sentit, enguany, de les 87 empreses que hi participen, 13 són grans companyies; 10, start-ups i spin-offs, i la resta, pimes.

Les ciències de la vida i les TIC i les enginyeries són els àmbits en què més doctorats industrials es fan, tot i que cada cop creix més l’àmbit de les ciències socials i humanes, que ja suposen pràcticament un 10% dels projectes. En els set anys que porta en marxa, el Pla ha permès mobilitzar 69 milions d’euros, dues terceres parts dels quals compromesos per les empreses.

Dades del Pla de 2012 a 2018

518

Projectes en total

11

Universitats

395

Investigadors participants

69

Milions d'euros (2/3 privats)

268

Grups de recerca (SGR)

349

Empreses

20

Centres de recerca
 

Àmbits de coneixement

 
 

Doctorat industrial vs. acadèmic: avantatges

Per als estudiants de doctorat, la proposta de fer recerca aplicada comporta un seguit de beneficis en comparació amb el doctorat acadèmic. Per començar, descriu Gaudes, “que s’estan formant tant acadèmicament com professionalment. Veuen l’aplicabilitat de la seva recerca, aprenen a gestionar equips, a fer R+D, a conceptualitzar un producte o un servei des del començament. I, quan acaben el doctorat, tenen una empresa al darrere que els dóna valor afegit, a més que se’ls obre la porta a quedar-se treballant en aquella mateixa empresa”.

En principi, està previst que el doctorat industrial tingui una duració de tres anys, tot i que pot allargar-se, si cal, un any més; això sí, sense finançament. Durant el temps que dura, l’estudiant està contractat per l’empresa i té la possibilitat d’assistir a congressos i a esdeveniments, fins i tot internacionals. Segons dades aportades pel Pla de Doctorat Industrial, les persones que opten per aquesta recerca aplicada guanyen un 6% més que els que van seguir l’itinerari convencional acadèmic i tenen una taxa d’inserció laboral més elevada.

“Un dels avantatges per als doctorands és que amb la tesi de recerca aplicada es formen acadèmicament i professionalment: veuen l’aplicabilitat de la seva recerca, aprenen a gestionar equips, a fer R+D, a conceptualitzar un producte o un servei des del començament. I quan acaben el doctorat, tenen una empresa al darrere que els dóna valor afegit”

Tanmateix, per a Núria Sebastian, directora de l’Escola de Doctorat de la UPF, tant la retribució econòmica com el temps de duració del projecte són millorables. “El sou és molt just. És gent molt bona, que ha tret el millor expedient i que poden ser els investigadors del futur. Se’ls ofereixen 22.000 euros, quan en una empresa en podrien estar guanyant el doble. Tampoc el temps per fer la tesi és suficient”, comenta, i al·lega que el fet que l’estudiant pugui participar en les activitats de l’empresa resulta molt positiu per a la seva formació, però “també li pot suposar un entrebanc per acabar la tesi en tres anys”.

De fet, Pablo Gómez va trigar tres i mig a acabar-la. Ara ja està dipositada a l’espera de llegir-la al setembre. Gómez, després de fer el màster en Investigació en Comunicació Social, va veure que era una excel·lent oportunitat optar pel doctorat industrial de la mà de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). “Era l’única manera d’estar dins d’un mitjà i veure realment com funciona per dins”, recorda Gómez, que va fer una investigació sobre l’audiència dels programes de televisió i de ràdio de la CCMA.

“Pel tipus de conveni que tenia, només estava obligat a anar a la universitat i no venir físicament a la televisió. Però em van donar un espai físic a TV3 i vaig decidir que combinaria la facultat i la feina a la televisió. Al principi, hi anava tres dies; però, com que em va agradar tant, poc temps després ja estava tots els dies allà”, explica Gómez.

Com que era el primer cop que a la CCMA tenien un doctorand industrial, “que no és ni un becari ni un treballador”, sinó un investigador, va ser un procés d’adaptació mutu, recorda Gómez, que es mostra molt positiu a l’hora de valorar la seva experiència de recerca aplicada. “El doctorat industrial et permet sortir de la bombolla acadèmica per entrar en una empresa amb altres prioritats i procediments, i formes d’interpretar i veure el món, on hi ha un procés de negociació i adaptació de com s’ha d’abordar la recerca perquè tingui la màxima qualitat acadèmica però també sigui útil per a l’empresa”, afegeix.

Per a aquest doctorand, el principal avantatge del doctorat industrial és poder fer la transferència de coneixement in situ i de manera gairebé instantània, a diferència del doctorat acadèmic. “Tenia l’oportunitat de reunir-me cada dos o tres mesos amb diferents departaments, presentar-los els meus resultats de recerca, tenir el seu feedback i poder aplicar-lo per enriquir la tesi. Això és fantàstic. Ells van posar totes les facilitats perquè jo fes la meva recerca i necessitaven que la recerca repercutís a ampliar el coneixement en algunes àrees en què ells no arriben per la rutina diària”.

El fet d’estar treballant en equip, de comptar amb tutors de suport a l’empresa que guien la recerca, a més dels tutors de la universitat, és un altre dels punts positius d’aquesta proposta de recerca aplicada a les empreses. “Molts companys que fan un doctorat acadèmic se senten molt sols i immersos en una mena de cultura molt competitiva. A mi, en canvi, el doctorat industrial m’ha donat l’oportunitat de respirar, d’estar en contacte amb el món, de tenir preocupacions diferents, perquè tant és si publico més o menys en revistes indexades, o si faig docència”.

Millorar la competitivitat

Per a les universitats i els centres de recerca, aquest tipus de doctorat els permet establir i enfortir relacions amb les empreses. I els facilita la transferència de coneixement de l’acadèmia a l’entorn productiu. “Les empreses, i també les institucions, com ara fundacions i onegés, tenen l’oportunitat de treballar conjuntament amb personal investigador d’alt nivell científic, d’accedir a equipaments i infraestructures de primer ordre, i crear ponts de col·laboració amb científics que poden ser aliats estratègics de futur, atreure i formar persones de gran potencial per millorar la competitivitat i internacionalització de les empreses”, recull Gaudes.

“Fa anys que el meu grup de recerca col·labora amb laboratoris Esteve, i amb el Pla de Doctorat Industrial vam veure que era una oportunitat excel·lent d’obrir noves possibilitats de col·laboració”, afirma Rafael Maldonado, investigador del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (CEXS), i director de la Unitat de Neurofarmacologia (Neurophar) de la UPF. De moment, hi ha en marxa dos doctorats industrials amb aquesta farmacèutica, un dels quals a punt de concloure, que ja tenen continuació.

Laboratori del PRBB

“El doctorat ha estat el punt de partida per trobar resultats positius que obren una nova línia de recerca”, comenta Maldonado, que postil·la que “els doctorands que tinc consideren molt positiva la col·laboració amb la indústria perquè poden veure la perspectiva de la investigació bàsica i la valorització de la seva investigació, que és una cosa que sovint falta amb el doctorat tradicional”. Fins fa poc, es pensava en la universitat com a font de coneixement sense anar al pas següent, d’aplicar el coneixement en societat, destaca Maldonado, que considera que “ara, la valorització pesa més i és això el que ha impulsat la creació d’aquests programes”.

Per a Sebastian, de l’Escola de Doctorat de la UPF, el principal avantatge d’aquesta proposta pel que fa a l’estudiant és que el dota de competències transversals. En un món on cada cop té menys sentit ser experts en audiències, o en un tipus de molècules perquè cal cada cop més ser capaços de buscar fonts de finançament i de treballar en equip, entre d’altres, és bàsic disposar de competències aplicables a qualsevol empresa. I en aquest sentit, “el doctorat industrial és una excel·lent oportunitat per aprendre tot el que cal per després tu emprendre i muntar la teva història o la teva empresa. A la universitat aprens a fer recerca i durant el doctorat, com funciona una empresa. Per tant, ara t’hi poses tu”.