Premio Ernest Lluch de Ciencias Sociales y Políticas

Recerca premiada:

El jurat de la XXI edició del Premi Ernest Lluch de Ciències Socials i Polítiques ha decidit concedir el premi guanyador al treball Entre dos mons: un viatge educatiu de la dictadura a la llibertat, treball realitzat per Àlex Mitroi, de l’Institut Narcís Monturiol.

La recerca de l’Alex ha donat com a resultat un treball altament complet, profund i personal que el jurat ha valorat de manera molt destacada tant per la qualitat acadèmica com per la sensibilitat humana que transmet.

El treball proposa una comparació entre els sistemes educatius passats i presents de Romania i Catalunya, de la dictadura a la democràcia, des d’una perspectiva molt original: la d’algú que viu personalment entre aquestes dues realitats culturals i lingüístiques.

El jurat ha valorat especialment la capacitat de convertir una experiència personal en una recerca rigorosa i molt ben documentada sobre educació, memòria històrica, democràcia i transformació social. Partint d'una pregunta aparentment senzilla —com han evolucionat els sistemes educatius de Romania i de Catalunya després de les respectives dictadures?—, el treball basteix una anàlisi comparativa rigorosa, documentada amb fonts primàries i secundàries de tots dos països, i vertebrada per deu entrevistes a mestres, experts i testimonis directes que li atorguen una dimensió profundament humana. A més del document escrit, l’autor ha produït un documental audiovisual inspirat en el programa 30 minuts de Televisió de Catalunya, i ha creat un lloc web divulgatiu que integra vídeos, infografies i transcripcions de les entrevistes. En un format que habitualment es limita al paper, l’Àlex ha entès que la recerca sobre educació ha de ser, ella mateixa, un acte educatiu accessible a tothom.

És especialment remarcable la maduresa amb què el treball reflexiona sobre el paper de l’educació no només com a transmissió de coneixements, sinó també com a espai de construcció de ciutadania, de valors democràtics i de llibertat. Així mateix, el jurat ha valorat molt positivament la capacitat del treball d’unir rigor acadèmic i emoció humana sense perdre profunditat analítica.

Primer accèssit

El primer accèssit d’aquesta XXI edició del Premi Ernest Lluch de Ciències Socials i Polítiques ha estat per al treball Dona i presidència, una combinació impossible als Estats Units?, elaborat per María Martínez Bosch, del Col·legi Maristes Montserrat de Lleida.

Aquest és un treball que el jurat ha volgut destacar especialment per la seva capacitat de combinar una pregunta de gran actualitat política i social amb una recerca metodològicament molt treballada, innovadora i notablement madura.

El treball aborda una qüestió aparentment concreta —la dificultat que ha tingut els Estats Units per elegir una dona presidenta— però que, en realitat, obre debats molt més amplis sobre els biaixos de gènere, els imaginaris de lideratge, la representació política i la persistència de determinats estereotips en societats que sovint es perceben a sí mateixes com plenament igualitàries i democràtiques.

El jurat ha valorat especialment l’ambició del treball, que no es limita a una revisió teòrica o descriptiva, sinó que incorpora una part empírica pròpia, amb enquestes, entrevistes i eines d’anàlisi estadística per intentar identificar possibles biaixos en la percepció de candidats homes i dones. 

Així mateix, destaca la solidesa de l’estructura, la quantitat i varietat de fonts utilitzades, la capacitat d’integrar context històric, polític i sociològic, i sobretot la voluntat de plantejar preguntes complexes sense caure en simplificacions.

Aquest treball mereixedor d’un accèssit demostra curiositat intel·lectual, capacitat crítica i també una sensibilitat molt necessària davant debats que continuen sent profundament rellevants en les democràcies contemporànies.

Segon accèssit

El segon accèssit d’aquesta XXI edició del Premi Ernest Lluch de Ciències Socials i Polítiques ha estat per al treball L’efecte de la llengua pròpia en la nació, elaborat per David Alexandru Ionita Voicu, de La Salle Reus.

El jurat ha volgut reconèixer aquest treball tant per l’ambició intel·lectual del tema plantejat com per la capacitat d’abordar amb rigor una qüestió especialment complexa i sensible dins les ciències socials i polítiques: la relació entre llengua, identitat i nacionalisme.

El treball analitza comparativament diferents contextos europeus —com el Regne Unit, França, Espanya i Catalunya— per explorar fins a quin punt la llengua pot actuar com a element de cohesió, diferenciació i construcció nacional.

El jurat ha valorat molt positivament la capacitat de combinar teoria política, anàlisi del discurs i una perspectiva comparada, així com l’esforç metodològic que implica treballar amb discursos polítics de contextos lingüístics i ideològics molt diversos.

Així mateix, el jurat ha volgut destacar el fet que l’autor s’atreveix a treballar amb conceptes especialment complexes i controvertits —com nació, identitat o nacionalisme— amb una voluntat clara d’anàlisi i comprensió crítica, evitant aproximacions simplistes o purament partidistes. El treball es presenta amb una escriptura delicada i curosa.

En un moment en què els debats sobre llengua, identitat i convivència ocupen un espai central dins les societats europees, aquesta obra representa un exercici molt valuós de reflexió, contextualització i anàlisi crítica.