Una recerca que han dut a terme Daniela Bellani (Scuola Normale Superiore de Florència) i Luis Ortiz-Gervasi (Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF), publicada a la revista Rationality and Society, explora la relació entre gènere, origen social i percepció de risc (taxa de preferència temporal) per part dels pares en les decisions preses al llarg de la trajectòria educativa dels nois i noies a Itàlia.

L'estudi demostra, d'una banda, que aquesta percepció del risc té un efecte diferent en la presa de decisions en l'àmbit educatiu sobre els fills en funció del seu gènere; i de l'altra, que aquest efecte de gènere es concentra sobretot en nens i nenes d'origen socioeconòmic baix, a més de ser constant en dues opcions successives en la seva trajectòria educativa: l'accés a l'educació secundària superior (equivalent al batxillerat o cicles formatius de grau mitjà) i a l'educació terciària (universitat o cicles formatius de grau superior).

 "La percepció de risc dels pares amb un nivell educatiu més baix afecta més negativament les transicions educatives dels fills que de les filles, tant a l'hora d'accedir a l'educació secundària superior com a l'educació terciària"

La taxa de preferència temporal (time discounting preference, en anglès) és un tret de caràcter associat a l'aversió al risc. Mesura la preferència de l'individu per una satisfacció immediata més petita en comptes d'una satisfacció futura més gran. Està ben establert que tant la taxa de preferència temporal com l'aversió al risc contribueixen a explicar les decisions educatives a la part baixa de l'escala d'origen socioeconòmic més que a la part alta.

L'efecte de la taxa de preferència temporal a la part alta de l'escala d'origen socioeconòmic desapareix, perquè les consideracions de risc es supediten a consideracions de status: cursar estudis superiors és una manera de reproduir els orígens socials acomodats. Tanmateix, el major efecte de l'aversió al risc o taxa de preferència temporal a la part baixa de l'escala d'origen socioeconòmic no havia estat explorat fins ara en termes de gènere.

Percepció de més risc en cas que les noies deixin els estudis

La recerca mostra que l'efecte de la percepció de risc (taxa de preferència temporal) en les decisions educatives sol donar-se més entre filles d'origen socioeconòmic més desafavorit. Segons els autors, "La percepció de risc dels pares amb un nivell educatiu més baix afecta més negativament les transicions educatives dels fills que de les filles, tant a l'hora d'accedir a l'educació secundària superior com a l'educació terciària".

L’estudi atribueix aquestes diferències en la relació entre gènere i taxa de preferència temporal als riscos derivats d’un baix assoliment educatiu per a les dones una vegada accedeixen al mercat de treball. Així, una millor educació per a les noies pot contrarestar el diferencial salarial de gènere que hi ha a la part baixa de l'escala ocupacional i la probabilitat més gran dels nois d'heretar un negoci, independentment de si tenen un baix rendiment acadèmic.

A més, segons els investigadors, una millor educació també té, per a la dona, un efecte protector en aspectes com un augment del poder de negociació al si de la parella i garanties davant de canvis demogràfics, com la separació, el divorci o la criança de fills en famílies monoparentals. "Una inversió educativa més gran per part de les famílies és més immune a l'aversió al risc entre les filles que entre els fills de pares i mares d'origen socioeconòmic més baix", asseguren.

Un estudi centrat a Itàlia, però extrapolable a altres països

La recerca, realitzada en el marc d'un projecte finançat pel Ministeri d'Economia i Competitivitat (CSO2016-80399-R 2016-2020), s'ha elaborat a partir de dades de l'Enquesta Italiana de Riquesa i Ingressos de la Llar, que compta amb informació excepcional sobre la taxa de preferència temporal de l'individu: “Ens hem centrat a Itàlia perquè el sistema educatiu està menys estandarditzat que en altres països, i els seus estudiants depenen més del suport dels seus pares per desenvolupar la seva trajectòria educativa. En estats en què el suport públic per a l'educació superior és baix, els pares tenen un paper crucial com a agents financers per a la inversió en capital humà dels fills”, asseguren els autors.

Daniela Bellani, que abans de la seva actual vinculació amb la Scuola Normale Superiore de Florència va ser professora visitant de la UPF, i Luis Ortiz-Gervasi, professor agregat de la UPF i membre del Grup de Recerca en Sociodemografia (DemoSoc) del Departament de Ciències Polítiques i Socials, afirmen que malgrat posar el focus a Itàlia, els resultats del seu estudi es podrien aplicar a altres sistemes educatius on el paper del suport dels pares a les transicions educatives és tan important com en el cas italià.

Treball de referència: Bellani, D., Ortiz-Gervasi, L. (gener 2022): “Parental time preferences and educational choices: The role of children's gender and of social origin”. Rationality and Society

https://doi.org/10.1177/10434631221074689