La seva obra

“Les pel·lícules de Jordà no poden passar desapercebudes: fan soroll, es queixen, grinyolen. Des del malestar, la ràbia o la denúncia, des del dolor que molt sovint transmeten. Aquest per a mi és un dels valors principals del seu cinema. Perquè el seu testimoni és valent i la seva valentia, a part de violentar el conformisme, creix i s’encomana”
(Laia Manresa a Joaquim Jordà. La mirada lliure)
Joaquim Jordà destaca com un creador polifacètic. Per això, el seu llegat es ramifica en diferents disciplines, que van del cinema a l'escriptura i la traducció literària. Cal entendre la seva obra com un gran trencaclosques hipertextual, en què són tan rellevants les seves pel·lícules més autorals com les dirigides per encàrrec, els guions escrits per a Vicente Aranda com els guions no-realitzats, els articles de caire més personal com els llibres d'altres escriptors que va traduir. D'altra banda, no es pot entendre qui va ser Jordà sense parar atenció a tot allò que té a veure amb la tasca docent: la manera que tenia de tractar els i les alumnes a les aules, el valor que donava a l'intercanvi intergeneracional, el camí que el va dur a idear el projecte pedagògic de la Fundació Quico Sabaté, que malauradament no va ser a temps de culminar. Tots aquests aspectes constitueixen una part important dels treballs de Jordà que no es pot concretar en una llista de títols, però que resulta igualment indispensable per comprendre les dimensions de la seva figura.
Com a director
1961 El día de los muertos (correalitzada junt amb Julián Marcos)
1967 Dante no es únicamente severo (correalitzada junt amb Jacinto Esteva)
1968 Maria Aurelia Capmany parla d’'Un lloc entre els morts
1969 Portogallo paese tranquillo
1970 Il perché del dissenso, Lenin vivo, I tupamaros ci parlano
1980 Numax presenta...
1991 El encargo del cazador
1995 Un cos al bosc
1999 Mones com la Becky
2003 De nens
2004 Veinte años no es nada
2006 Més enllà del mirall
Com a guionista
1952 Siempre es domingo (Ignacio Elquino)
1963 Antes del anochecer (Germán Llorente)
1966 La vida empieza hoy (sèrie de televisió de 10 episodis)
1967 Cada vez que... (Carlos Durán)
1968 Liberxina 90 (Carlos Durán)
1969 La larga agonía de los peces fuera del agua (Francisco Rovira-Beleta)
1970 Liberxina 90 (Carlos Durán)
1976 La última noche (León Klimovski)
1977 Cambio de sexo (Vicente Aranda)
1981 Maten a los perros (Luís Correa)
1985 La vieja música (Mario Camús), Golfo de Vizcaya (Javier Rebollo)
1986 Trío (Andrés Linares)
1987 El Lute I: camina o revienta (Vicente Aranda)
1988 El Lute II: mañana seré libre (Vicente Aranda)
1989-1990 Los jinetes del alba (Vicente Aranda) (sèrie de televisió de 5 episodis)
1992 Intruso (Vicente Aranda)
1996 Alma Gitana (Chus Gutiérrez)
1998-1999 Andorra (sèrie per a TV3)
2000 Pau i el seu germà (Marc Recha)
2001 Carmen (Vicente Aranda) (pel·lícula i sèrie de televisió)
Projectes no realitzats
1953 Las niñas mal
1959 Descolonización África (junt amb Román Gubern)
1960 El Molino (junt amb Román Gubern)
1961 Jimena (encàrrec de Marco Ferreri)
1962 Proyecto sobre la basura de Madrid (guió coescrit junt amb Juan Luis Buñuel)
1963 Crónica de una noche
1965 Humano, demasiado humano (coescrit junt amb Pere Portabella)
1965 Guillermina o la viuda alegre (coescrit junt amb Pere Portabella)
1965 Sèrie de terror per a la televisió belga (sota el pseudònim: Mike Gwolyater)
1967 Cosmos (adaptació de la novel·la de Witold Gombrowicz)
1969 El jardí dels àngels (coescrit junt amb Maria Aurèlia Capmany, adaptació de la novel·la Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor).
1969 Esta noche, treinta años
1969 Projecte sobre Angola (coescrit junt amb Carlos Duran)
1970 Double Vision
1971 Norte-Sur (per encàrrec de Renzo Rossellini)
1971 El talón de hierro (coescrit junt amb Goffredo Fofi per Marco Bellocchio)
1971-1972 Persiles y Sigismunda
1979 Projecte sobre la dona de Toni Negri
1983 La turbina (adaptació de la novel·la de César María Arconada per a TVE, coescrit junt amb Javier Maqua)
1980-1984 San Ignacio de Loyola (proposta de sèrie de 6 episodis per a TVE, coescrita junt amb Javier Maqua)
1984 Residencia de estudiantes (proposta de sèrie de 6 episodis per a TVE, coescrita junt amb Javier Maqua)
1984 El hombre colgado (coescrit junt amb Gonzalo Suárez)
1984-1985 Las tres mentiras
1989 Projecte per a Paul Leduc sobre la vaga de La canadiense
1990 Tres mujeres y media (proposta de sèrie de 4 episodis per a TVE, idea original de Gloria Berrocal y Joaquín Jordá)
1991 Un día te mataré
1992 Jacinta y su familia o ¿Quién es Ali? (readaptació de la proposta televisiva Tres mujeres y media en format de llargmetratge)
1993-1994 El año de las lluvias (coescrit junt amb Pere Joan Ventura)
1996 Milenio
1996 La sangre del cazador (coescrit junt amb Pere Vilà)
1998 Cuarteto (coescrit junt amb Núria Villazán, pensat perquè ho dirigís Jordi Cadena)
2000 Las hijas del zar o el despertar de la primavera
2000 Dominicana o Solimán el Magnífico (coescrit junt amb Laura Mas)
2001 Projecte sobre El Gran Wyoming
2000 Las industrias de la muerte (coescrit junt amb Laia Manresa)
2003 Metápolis o 2050 (per a Icíar Bollaín)