Thomas Winn (TW): La mort de Gianni Vattimo el 19 de setembre va sacsejar el món filosòfic. Diaris de tot el món ho van descriure com un dels filòsofs contemporanis més importants. Els seus arxius són a la Universitat Pompeu Fabra des del 2016. Aquests arxius ara entren en una nova fase. Ens pot explicar com va néixer la idea de crear i portar els fitxers a Barcelona?

Santiago Zabala (SZ): És molt simple. Un dia li pregunti al rector d’aleshores –Jaume Casals, també filòsof – si li interessaria a la Universitat tenir els arxius de Vattimo. Aquest es va mostrar molt interessat i vaig trucar per telèfon a Gianni. Li va semblar una molt bona idea, ja que fins aquell moment ningú no li ho havia proposat. Crec que per la seva estreta relació amb Espanya i pel seu gran interès per Llatinoamèrica li semblava lògic que fossin aquí. Sabia també que estarien en bones mans considerant que ell i jo vam treballar junts gairebé trenta anys editant i escrivint molts llibres junts. La inauguració dels arxius va tenir lloc el dia 6 de juny del 2016 a l'auditori del campus de la Ciutadella de la UPF, com es pot veure en aquest vídeo. Vattimo ha donat els seus fitxers per 20 anys, renovables automàticament per períodes de 10 anys.

TW: Diuen que a la Universitat de Torí no tots estaven contents amb aquesta operació?

SZ: Certament, alguns professors pensaven que aquests arxius es quedarien a Itàlia, però com que Gianni mateix va afirmar, “ningú me'ls va demanar, ningú va proposar res. Però no és cap tragèdia. Estan en bona companyia: també els arxius de Derrida van deixar França per ser a Irvine, a Califòrnia. Estic content que els meus no estiguin tan lluny de la ciutat on es va desenvolupar la meva activitat universitària”. Però no tots estan enfadats; famosos alumnes de Vattimo com Franca D’Agostini o Federico Vercellone –que han visitat els arxius– han declarat que a la UPF estan en molt bones mans.

TW: Qui gestiona els arxius?

SZ: Segons l'acord entre Vattimo i la UPF, jo mateix consto com a supervisor, si bé no treballo sol: els bibliotecaris i el mateix Centre UPF per a la Filosofia i els Arxius de Gianni Vattimo – que consta amb altres membres (professors tant de la UPF com d'altres universitats)– m'ajuden a actualitzar-los quan cal. Aquest centre organitza conferències i workshops sobre la seva obra, a més d'acollir cada any investigadors i alumnes de tot el món que volen estudiar l'obra de Vattimo.

TW: Què cal fer per visitar els fitxers?

SZ : Per visitar els arxius, tant de forma física com digitalment, cal seguir les regles de la biblioteca: demanar cita amb el supervisor o els col·laboradors corresponents, i especificar per endavant i per escrit els documents que es volen consultar. El llistat dels fitxers físics i digitals es pot trobar a l'inventari que apareix a la pàgina web del centre. Els arxius són a la Biblioteca/CRAI de la Ciutadella (a l'interior de l'edifici del Dipòsit de les Aigües), lloc que ofereix a cada investigador un lloc d'estudi privilegiat atesa la bellesa de l'edifici projectat el 1874 per Josep Fontserè, amb càlculs fets per Antoni Gaudí (aleshores un jove estudiant d'arquitectura), ambdós importants arquitectes de la Barcelona decimonònica. La sala compta amb l'equipament necessari per proporcionar comoditat als investigadors que s'hi acostin.

TW: Com estan categoritzats els fons i què és el més interessant que contenen?

SZ: Primer de tot cal entendre que no existien abans. Gianni i jo vam estar diverses setmanes seleccionant documents i material de la seva biblioteca a Torí. Un cop va arribar a Barcelona el material en unes 10 caixes, junts amb bibliotecaris i col·laboradors categoritzem tant els documents físics com els digitals. Crec que el més interessant són els documents en paper: notes, quaderns, esborranys de cursos impartits i conferències dictades des dels anys seixanta fins avui. Hi ha un curs redactat a màquina que suggereixo que tots els interessats a l'Estètica consultin: “Art i Utopia” del curs 1972-1973, on Vattimo reconstrueix la història de l'Estètica a través d'autors que van desenvolupar utopies. Hi ha també cartes de filòsofs il·lustres, com la invitació de Gilles Deleuze per assistir a un congrés mundial sobre Nietzsche. Aquí es pot veure clarament com la seva filosofia es va anar construint. Els documents més recents són en format digital. Finalment, els arxius contenen un segment audiovisual que inclou alguns dels programes documentals realitzats per Vattimo per a la televisió pública italiana als anys seixanta i setanta, alguns d'ells en col·laboració amb el seu vell amic Umberto Eco.

TW: Al seu obituari diu que “ara ens toca a nosaltres –els seus alumnes, col·laboradors, i lectors– seguir 'debilitant la filosofia'”, que, segons Vattimo, és la tasca de la filosofia. Podem dir que el centre i els fitxers són llocs per fer això?

SZ: Per descomptat. Els doctorats que treballen als seus arxius i múltiples publicacions que han sorgit gràcies a l'existència d'aquests arxius ho demostren. Per exemple, unes cartes que s'hi troben de John M. Coetzee són a l'origen d'una tesi sobre “la poesia feble”, defensada recentment per Florin-Gabriel Serbu. Un altre exemple és el mateix The Vattimo Dictionary, que no s'hauria pogut publicar sense l'existència dels arxius, ja que diversos participants del llibre els van venir a consultar. Però el centre i els arxius no són un lloc només per seguir estudiant el pensament de Vattimo, sinó també un lloc d'acostament a altres clàssics com Schleiermacher, Nietzsche i Heidegger, sobre els quals Vattimo va escriure llibres importants per a la seva interpretació recent. Per aquest motiu venen investigadors de tot el món a visitar-los. Recentment dos investigadors han guanyat la prestigiosa beca Marie Curie per estudiar al Centre. Els arxius no només van ser objecte de reportatges per El País i La Stampa, sinó que també han estat visitats per filòsofs contemporanis com Simon Critchley, Daniela Angelucci, Emanuelle Coccia, Chiara Bottici, Daniel Innerarity, Valerio Rocco, Eduardo Mendieta, i Christine Ross, entre molts altres.

TW: Quines han estat les activitats del centre més rellevants en aquests darrers set anys i quins són els plans per al futur?

SZ: El workshop que vam organitzar per al 30è aniversari del llibre La Sociedad Transparente el 2019, l'obra que Vattimo va escriure el 1989, va ser particularment interessant al voltant de l'actual debat sobre les fake news i fets alternatius. Les actes de les jornades es van publicar a la revista Journal of Italian Philosophy. També una conferència que va tenir lloc el 2022 en col·laboració de Duke University i Kunshan University sobre les interpretacions a la Xina del pensament feble va ser tot un èxit, ja que van venir estudiosos de la Xina, Anglaterra, Itàlia i els Estats Units. El 7 de novembre d’enguany hem homenatjat Vattimo i presentat The Vattimo Dictionary, recentment publicat per Edinburgh University Press amb Federico Vercellone, Simonetta Moro, Jaume Casals, i altres. Finalment, a l'octubre del 2024 organitzarem una conferència internacional amb diversos professors de la Universitat de Torí.

Thomas Winn va obtenir el Màster en Filosofia Política a la UPF i actualment està acabant el seu doctorat a la Universitat de Dundee (Escòcia, Regne Unit).