Maria Eugènia Aubet Semmler, catedràtica jubilada del Departament d’Humanitats de la UPF, dins el qual va ser investigadora principal i directora del Laboratori d’Aqueologia, ha mort el 18 de febrer del 2024, a Barcelona.

Arqueòloga i historiadora, especialitzada en arqueologia fenici-púnica i en protohistòria mediterrània, Maria Eugènia Aubet (1944-2024) ha estat tot un referent i una de les expertes més importants en aquest àmbit: mestre de diverses generacions d’arqueòlegs, la seva empremta ha estat fonamental per entendre el desenvolupament del món ibèric i tartèssic.

La professora Aubet va ser pionera dels estudis fenici-púnics a Occident i va dirigir nombroses excavacions, encara que les seves investigacions i aportacions van ser especialment rellevants a la necròpolis fenícia de Tir Al-Bass, a Tir (Líban) i al Cerro del Villar (Màlaga).

Des del 1997, va encapçalar diverses campanyes d'excavació a la mítica ciutat de Tir, al sud del Líban, a la Necròpolis fenícia de Tir Al-Bass. El seu equip va ser el primer que va obtenir el permís de les autoritats libaneses per excavar a la zona del que era el centre de Tir, l'antiga illa i la part noble, en la qual estaven situats els temples, palaus i mercats.

Pel que fa al jaciment del Cerro del Villar (declarat Bé d'Interès Cultural per la Junta d’Andalusia) Aubet va impulsar el seu estudi amb successives campanyes d'excavacions científiques, la primera de les quals l'any 1987. Va aportar nombroses dades rellevants, relacionades amb la important activitat comercial d'aquesta colònia fenícia, unes tasques de recerca que els darrers anys havien tingut continuïtat des de la Universitat de Màlaga.

Una llarga i reconeguda trajectòria en l'àmbit de l'arqueologia

Maria Eugènia Aubet Semmler es va llicenciar en Filosofia i Lletres (Secció Historia Antiga: Prehistòria) per la Universitat de Barcelona (1969), on posteriorment es va doctorar en Història, sent deixeble de Lluís Pericot i de Joan Maluquer de Motes. Va ser investigadora del CSIC entre el 1972 i el 1982, any en què va accedir a una càtedra de Prehistòria a la UAB.

Es va incorporar a la UPF l'any 1992, on va exercir com a catedràtica de Prehistòria del Departament d’Humanitats, i més endavant, com a catedràtica emèrita. Va ser membre de l’Institut d’Història Jaume Vicens i Vives (IUHJVV) i directora del Laboratori d’Arqueologia (LARQ).

Entre els seus treballs cal destacar Los marfiles orientalizantes de Praeneste (1971), La necrópolis de Setefilla en Lora del Río i Tiro y las colonias fenicias de occidente (1987). El 1995 va dirigir Catálogo documental de los fenicios en Andalucía, i el 1997 coordinà el volum Los fenicios en Málaga.

Va obtenir diversos reconeixements, entre els quals la Medalla Narcís Monturiol (2009), atorgada per la Generalitat de Catalunya, per la seva recerca en l'àmbit de l'arqueologia del colonialisme fenici, i el 2019, la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts del Ministeri de Cultura d'Espanya.