Gianni Vattimo (Turín, 1936-2023) és autor de clàssics com Mas allá de la interpretación o Después de la Cristiandad y de publicacions como Ecce Comu (2009), ¿Ateos o creyentes? (2009), Adiós a la verdad (2010), Verdad o fe débil (2011), El socialismo, o sea, Europa (2011) o Comunismo hermenéutico (2012) (aquest últim en col·laboració amb Santiago Zabala) i al llarg del seu trajectòria ha rebut, entre altres reconeixements, el Premi de Recerca Max Planck, el Premi Hannah Arendt i diversos doctorats honoris causa.

Professor de Filosofia de la Universitat de Torí (Itàlia), Vattimo va tenir un ferm compromís amb la política tant a escala italiana com europea, i va ser diputat del Parlament Europeu durant més de deu anys. A Vattimo el va unir un vincle especial amb la UPF; el 2016 va cedir el seu arxiu personal a la Universitat, que va quedar recollit i catalogat sota el nom d'Arxiu Gianni Vattimo, ubicat al Dipòsit de les Aigües de la Biblioteca/CRAI de la Ciutadella, seu del Centre d'Estudis i Arxiu Gianni Vattimo, dirigit per Santiago Zabala.

Per a  Zabala, un dels seus deixebles més distingits i professor d'investigació ICREA del Departament d'Humanitats de la UPF, el pensament de Vattimo és ara més vigent que mai

Precisament per a Zabala, un dels seus deixebles més distingits i professor d'investigació ICREA del Departament d'Humanitats de la UPF, el pensament de Vattimo és ara més vigent que mai. Amb un nou context bèl·lic a Europa i un canviant i complex sistema global en què els populistes de dretes segueixen guanyant eleccions, així com amb la constant amenaça d'una nova crisi financera mundial, argumenta Zabala, la filosofia de Vattimo no només dóna claus per entendre aquesta situació, sinó també per afrontar-la. El “pensament dèbil” busca justament debilitar els fonaments violents que són a l'origen d'aquests perills.

Pròxim homenatge i presentació bibliogràfica a la UPF

A finals d'aquest mes de setembre estava prevista la presentació del llibre The Vattimo Dictionary, editat per Simonetta Moro, sota l'organització del Centre d'Estudis i l'Arxiu Gianni Vattimo i l'Institut de Cultura de la UPF. Amb la mort del filòsof, la presentació de l'obra queda posposada per al proper 7 de novembre, en un acte que tindrà lloc a la mateixa Universitat i que servirà alhora com a homenatge al mestre.

Aquesta obra, adreçada tant a un ampli públic com a investigadors especialitzats, vol ser una guia de la filosofia de Gianni Vattimo i les polèmiques sorgides al voltant del seu pensament. Tot i que ja hi ha diverses monografies publicades sobre Vattimo, aquesta és la primera eina de recerca per comprendre la seva filosofia, incloent referències creuades perquè els lectors puguin veure com funcionen els enllaços sistèmics en el pensament del filòsof.

L'Arxiu Gianni Vattimo, un repositori de gran valor filosòfic i històric

El 2016 Gianni Vattimo va cedir el seu arxiu personal a la Universitat Pompeu Fabra. Aquest fons està compost per diverses agendes personals, llibretes i carpetes amb apunts, cartes, documents relatius a la Universitat de Torí, manuscrits de textos inèdits, material docent, ressenyes, textos publicats i pertanyents a conferències, a més de material audiovisual. Després de la cessió, el 16 de juny del mateix 2016, la UPF va organitzar un diàleg amb la participació de Gianni Vattimo, Santiago Zabala, Josep Ramoneda i l’aleshores rector de la UPF, Jaume Casals, tots ells filòsofs.

Per a Santiago Zabala, aquest arxiu es pot dir que té un valor filosòfic i històric. Això és perquè, d'una banda, les investigacions de Vattimo sobre Nietzsche i Heidegger van canviar la manera com ara es llegeixen aquests autors clàssics. I, de l'altra, perquè la seva filosofia, el pensament dèbil, continua sent una de les aportacions més originals al pensament de les últimes dècades. El fet de tenir aquest arxiu a la UPF té un gran significat no només per a la filosofia com a disciplina en particular, sinó també per a les humanitats en general, assegura Santiago Zabala.

Per al professor de recerca ICREA-UPF, aquest arxiu fa anys que serveix per ajudar a donar a conèixer el pensament de Vattimo, i ara encara adquireix més valor. Molts estudiants han triat la UPF per fer-ne el postgrau i estudiar la figura de Vattimo a través dels seus arxius. Investigadors xinesos, americans, italians i de tants altres països han passat, igualment, llargues temporades investigant aquests fons a la UPF. A través d'aquests arxius ajudem tothom a estudiar els orígens i el desenvolupament del “pensament dèbil”.

El pensiero debole, una visió oberta de la filosofia, lluny del dogmatisme

És precisament el pensiero debole la teoria més coneguda del filòsof torinès. Aquesta se centra en una crítica a la metafísica tradicional. Inspirant-se en el pensament de Nietzsche, Heidegger i Gadamer, Vattimo va reinterpretar el postmodernisme com una "alliberament" de la metafísica totalitzadora.

El seu pensament i obra, que ha tingut una gran influència en àmbits com la sexualitat, la teologia, l'art i la política, és lluny de les afirmacions dogmàtiques de veritats absolutes i universals i a favor d'una visió més oberta de la filosofia. En paraules del mateix filòsof, proposa "l'abandó de la violència, el control sobre la destrucció de la naturalesa i, en definitiva, una interpretació menys neuròtica de l'existència".

Per a Santiago Zabala, el pensament dèbil és, en realitat, la filosofia més forta que existeix perquè, al contrari d'altres postures, n'assumeix la debilitat al màxim i, per tant, pot practicar una teoria forta de la debilitat

Pel que fa a la seva mort, Zabala es mostra absolutament commogut: La mort d'un mestre, afirma, sempre és difícil. A banda d'haver treballat, estudiat i investigat amb ell, també escrivim diversos llibres junts. Els seus amics i col·laboradors més propers estan encara processant la pèrdua, que tots sabien arribar aviat, ja que estava malalt des de feia anys.

> Obituari de Gianni Vattimo publicat per Santiago Zabala a The Philosophical Salon, dins de la revista Los Angeles Review of Books